 |
| Jorge Fernández Díaz, a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. |
A la visita no es convida ni una sola autoritat local.
L'alcalde de Vic recrimina al ministre d'Interior que "utilitzi les víctimes del terrorisme per interessos polítics", en referència a les seves paraules durant l’homenatge a aquestes a causa de l’atac d’ETA de 1991 a la caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat.
Quan un ministre aplica al peu de la lletra l’estratègia de la tensió a Catalunya que dicten els analistes del CNI mentre difon que Barcelona és el centre dels grups insurreccionalistes anarquistes del planeta i atribueix, amb el suport dels serveis secrets xilens, just el dia que feia 50 anys de la ruptura benedictina amb el franquisme per mitjà de l’abat Escarré, en oposició a la secta totalitària Opus Dei a la qual pertany Fernández Díaz, un projecte de ‘petardo’ a la Moreneta.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/11/2013
Vic (Osona).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'alcalde de Vic (Osona), Josep Maria Vila d'Abadal, ha emès un comunicat aquest dilluns en què assegura que troba "de molt mal gust" que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, "utilitzi les víctimes del terrorisme per interessos polítics".
Vila d'Abadal ho ha dit en referència a la visita que Fernández Díaz ha fet aquest matí a la ciutat per reunir-se amb les víctimes de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil i en què no ha convocat les autoritats locals. Quan es va produir l'atemptat "va ser l'Ajuntament i els vigatans que van estar al costat dels afectats" i ha recordat que el ministeri d’Interior del govern Rajoy "encara deu 30 milions de pessetes dels diners que el consistori va avançar pels damnificats".
I segons Nació Digital el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha recriminat aquest matí a Vic a l’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d’Abadal, la seva poca sensibilitat vers les víctimes d’ETA, en relació a la seva absència en algun dels actes d'homenatge. Ho ha fet en un acte a la caserna de la Guàrdia Civil, en una visita en la que no hi ha estat present ni una sola autoritat política local.
A l’acte, Fernández Díaz ha rendit homenatge als familiars i a les víctimes de l’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, el 21 de maig de 1991.
L’alcalde de Vic, en una nota posterior, ja l'ha respost. Vila d'Abadal considera de “molt mal gust” que Jorge Fernández Díaz “utilitzi les víctimes del terrorisme per interessos polítics”. A més, l'alcalde ha lamentat que no se l'hagi avisat de la visita, tal com marca el protocol institucional.
L'atemptat a la caserna de Vic va causar nou morts i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
A la seva visita a Vic, el ministre ha estat acompanyat per una àmplia delegació de comandaments, tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional espanyola, així com representants de les associacions de víctimes del terrorisme. Entre aquests, destaquen Arsenio Fernández de Mesa, director general de la Guardia Civil; Agustí Castro, cap superior de la Policia Nacional a Catalunya; José Vargas, president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions (ACVOT); i Sonia Ramos, directora general de Apoyo a Víctimas del Terrorismo Terroristes (ACVOT), entre d’altres.
Pel que fa a dirigents polítics, només hi havia la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna.
A l’acte també hi han participat activament una vintena d’agents del cos de la Guàrdia Civil i els familiars de les víctimes de l’atemptat de Vic.
Absències significatives en un acte patriòtic espanyol
En tot cas, el que més ha sobtat han estat les absències. No hi havia cap representant dels Mossos d’Esquadra ni tampoc cap dirigent polític de l’Ajuntament de Vic ni del Consell Comarcal d’Osona. És més, des de l’Ajuntament de Vic es desconeixia oficialment que hi havia a l’acte i se n’han assabentat per la notícia que ha publicat Nació Digital aquest dilluns al matí, segons han assegurat fonts municipals. El regidor de Convivència i Seguretat Ciutadana, Joan Ballana, també ha dit a Osona.com que ningú els havia dit res.
El ministre d’Interior, membre de la secta destructiva i totalitària Opus Dei, igual que el conseller d’Interior de la Generalitat, a preguntes dels periodistes, en la roda de premsa posterior, ha confirmat aquesta versió i ha dit que no s’havia convidat a cap autoritat local. L’argument que ha donat, però, ha estat més que contundent: “Volia que fos un acte on hi fossin els que hi volien estar”. Fernández Díaz ha anat més enllà i ha atacat directament a l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal: "Quan parlem de drets humans, de convivència, de democràcia, d'humanisme i de solidaritat, determinades absències, no només a l'acte d'avui, parlen per sí soles, i les persones estan més enllà de les paraules, i això comença per la primera autoritat d'aquest municipi". Després d’aquestes paraules, alguns dels assistents han aplaudit tímidament.
La ‘doctrina Parot’ i l’excarceració de Zubeldia
La visita de Fernández Díaz, tot i que segons ha assegurat ell mateix ja estava prevista des de feia temps, ha estat marcada per la derogació de la “doctrina Parot” que va fer fa uns dies el Tribunal d’Estrasburg. Amb aquesta polèmica decisió judicial s’ha obert la porta a la llibertat a una cinquantena llarga de presos acusats d’accions terroristes. Entre aquests, hi ha Juan José Zubieta Zubeldia, l'únic supervivent dels participants en l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, ja que els altres membres de l’escamot van ser abatuts per la policia i la Guàrdia Civil, que podria sortir de la presó en les properes setmanes.
El ministre ha arribat a Vic als volts de les deu del matí i ha recorregut les instal·lacions de la nova caserna. Tot seguit, s’ha reunit en privat amb els familiars de les víctimes de l’atemptat de Vic contra la Guàrdia Civil, l’any 1991. En tot moment, ha estat acompanyat per José Gálvez Barragán, un dels guàrdies civils que va patir l’explosió i que el va immortalitzar aleshores una foto de Pere Tordera.
Uns minuts després de les onze, ha tingut lloc l’acte més institucional, al pati de la caserna. El ministre de l’Interior ha pronunciat un breu discurs on ha tingut un sentit record per a les víctimes de Vic. Tot el parlament s’ha fet en castellà.
A la roda de premsa posterior, Fernández Díaz s’ha ofert i ha contestat les preguntes en l’idioma que li fessin els periodistes. L’acte ha tingut un àmplia cobertura mediàtica, amb moltes televisions de Madrid.
El ministre ha dit que les víctimes havien mort per “defensar Espanya i les seves llibertats”. En relació a la “doctrina Parot”, ha reflectit “el dolor” que patia per l’excarceració de “criminals i violadors en sèrie”, perquè “una sentència ho ha determinat”, tal com ha remarcat en tres o quatre ocasions. En tot cas, ha volgut deixar clar que ETA estava “derrotada”, que “no tornarà” i que no havia aconseguit els seus objectius, que eren “unificar el País Basc amb Navarra i declarar la independència d’Espanya”.
“No permetrem que els assassins escriguin una història on no hi hagin ni vencedors ni vençuts”, afirma el sectari i neofranquista Fernández Díaz
El ministre Fernández Díaz ha assegurat que, tot i la patacada del Tribunal d’Estrasburg, la política penitenciària del Govern espanyol “no canviarà”. En aquest marc, i pel que fa al procés basc, ha deixat clar que des del Govern espanyol no es mourà cap fitxa: “No permetrem que els assassins escriguin una història on no hi hagin ni vencedors ni vençuts”.
Després del discurs, s’ha fet un minut de silenci i, llavors, dos agents de la Guàrdia Civil han dipositat una corona de flors d’homenatge als morts de Vic, acompanyat per l’Himne dels caiguts, de l’exèrcit i els cossos de seguretat espanyols.
Finalment, el ministre ha atès els mitjans de comunicació a peu dret.
Una pluja suau ha fet la guitza durant tot l’acte
Fernández Díaz ha afirmat que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola de cap manera abandonaran Catalunya, cosa que volia aleshores ETA, i ha posat com exemple que anarquistes insurreccionalistes, com ara els xilens Javier Solar i Mónica Caballero, volien atemptar contra la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, cosa que hauria impedit la Policia Nacional espanyola.
Segons diverses fonts, la maquinació policial d’una pretesa conspiració contra la Moreneta es va fer pública per part de Fernández Díaz justament el dia que feia 50 anys de les declaracions del benedictí i abat de Montserrat Aureli Maria Escarré Jané al diari de París ‘Le Monde’ contra la persecució de la cultura i la llengua catalanes per part del franquisme, en un moment que a causa del creixent poder polític de la secta Opus Dei en els governs del general Franco desplaçava les influències polítiques de jesuïtes i benedictins. D’aquesta manera, militants llibertaris són detinguts per la policia espanyola a Catalunya i empresonats per l’Audiència Nacional dins l’actual guerra bruta entre el CNI i la Generalitat de Catalunya al mateix temps que les lluites de poder al Vaticà i amb el canvi de papa, entre jesuïtes i benedictins enfront la secta Opus Dei, a la qual milita Fernández Díaz, gran part del PP i d’Unió Democràtica de Catalunya, de la qual es dóna la circumstància ha deixat la militància Vila d'Abadal per fundar un nou partit de centre dreta catalanista, cosa que podria haver contribuït a vetar l’alcalde de Vic de l’acte a la caserna, per intentar aconseguir Fernández Díaz favors d’Unió Democràtica contra l’autodeterminació nacional catalana. En canvi, el cos dels Mossos d’Esquadra hauria estat vetat per fer la punyeta a Manel Prat, el seu cap i destacat militant de Convergència.
En finalitzar l’encontre de Vic, Fernández Díaz s'ha traslladat a la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona, dins l’estratègia que consolidar la presència de l’Estat al Principat i la frontera del Pirineu oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada