dijous, 21 de novembre del 2013

El Cesicat va instruir els Mossos en el seguiment a les xarxes d'anarquistes, ecologistes i l'esquerra independentista

El que es busca és identificar “agrupacions, individus (històrics, líders, seguidors...), llocs de trobada i esdeveniments”. 
“Radicals de l'esport, extrema dreta, islamisme radical, moviments ocupa, conflictes laborals, hacktivisme, anarquistes, ecologistes i extrema esquerra” són els col·lectius que apareixen al resum del curs del Cesicat com a objectius de seguiment.
 


MARC IGLESIAS / @LA_DIRECTA |  21/11/2013 
Setmanari Directa 


“Radicals de l'esport, extrema dreta, islamisme radical, moviments ocupa, conflictes laborals, hacktivisme, anarquistes, ecologistes i extrema esquerra” són els col·lectius que apareixen al resum del curs del Cesicat com a objectius de seguiment. 
Segons recull un dels documents filtrats ahir sobre el monitoratge d'activistes socials a la xarxa, un responsable de l'Equip de resposta del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) va impartir un “Curs d'Informació” a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet del Vallès el 6 de juliol de 2012. 
Sota el títol “Recerca i seguiment a la xarxa dels diferents col·lectius”, el curset, de quatre hores de durada, volia mostrar als funcionaris assistents “el present context d’ús de la xarxa per part d’individus i col·lectius per a la difusió d’informació i comunicació” i “explicar l’entorn d’investigació per garantir al màxim la integritat dels sistemes d’informació utilitzats i la privacitat i anonimat de l’investigador”. 
Després d'introduir els conceptes d'Intel·ligència oberta (elaborada a partir d’informació que s’obté de recursos de caràcter públic) i d'Intel·ligència tècnica (produïda a partir de la obtenció i processament d’informació mitjançant l’ús de tecnologies de vigilància i observació), el curs proporciona unes nocions bàsiques del funcionament de les xarxes socials i de diverses eines de gestió i tractament d’informació i de plataformes de seguiment i investigació. Com a complement a la part més teòrica, el ponent va explicar dos “casos d’estudi” que permetien visualitzar els resultats obtinguts amb aquestes tècniques. 

Recerca i seguiment de col·lectius  

Segons s'explica al document, per realitzar la “recerca i seguiment” d'un col·lectiu cal començar per la tria de paraules clau i la cerca i l'anàlisi d'imatges. El que es busca és identificar “agrupacions, individus (històrics, líders, seguidors...), llocs de trobada i esdeveniments”. També es considera important esbrinar les “afiliacions (partits, associacions), els mitjans (revistes, periodistes) i les activitats o aficions (grups música, esports...)” dels membres del col·lectiu. 

Arran i el Casal Tramuntana 

En el cas d’estudi sobre l'organització juvenil Arran, l'objectiu seria “investigar el context d’un possible nou col·lectiu”. Les accions a realitzar es resumeixen en: “recerca preliminar d’informació, monitoratge de xarxes socials i blocs, identificació i triatge, anàlisi d’infraestructura i proveïdors, recollida i anàlisi de continguts audiovisuals i investigació de perfils”. 
Entre els perfils analitzats hi ha el d'Adrià Fontcuberta -militant d'Arran- de qui es donen dades com el nom, els cognoms, el número de telèfon, dades del seu currículum i diverses fotografies extretes de les xarxes socials. També es reprodueix una captura de Google maps i la fotografia de la façana d'una casa. 
El “descobriment de grups d’extrema dreta i punts de trobada” és el propòsit plantejat en el segon cas d'estudi. La metodologia aplicada és, a grans trets, la mateixa que en el cas d'Arran però, en aquest cas, la única investigació de perfil està dedicada al Casal Tramuntana de qui es reprodueix l'adreça de la xarxa Google Plus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada