Un total de 44 cases de Sant Joan de Figueres, on viu la comunitat gitana local, seran desallotjades i tapiades l'any que ve per evitar que s'hi torni a entrar.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/11/2013
Figueres (Alt Empordà).-
A mitjan anys seixanta del segle passat, durant temps de dura dictadura, l'alcalde franquista de Figueres (Alt Empordà), Ramon Guardiola, un escalador social dins la burocràcia franquista, fill d’un ferroviari, mestre escola que va aconseguir ser advocat, del que quasi tothom a la ciutat, especialment en ambients menestrals i botiguers, deia que era mig gitano de família a causa del paternalisme que sempre va mantenir amb el poble gitano empordanès, destacà finalment per haver traslladat la comunitat gitana a la carretera de Llers, entre el barri del Bon Pastor i el Culubret, avui barri de Sant Joan. Fins aleshores les famílies gitanes vivien enmig de ruïnes al sector de l’antic Garrigal, just darrere del Teatre Museu Dalí, una idea de promoció de promoció turística, ja que també es van treure els bars de prostitució, ja que eren considerats poc estètics doncs tenien més aviat un aspecte de taberna de segle XIX per la tropa del castell de Sant Ferran i la pagesia de la comarca que es volia desfogar amb noies de Cartagena o de l’Aragó principalment, a l’estil de les novel·les de Charles Dickens o Víctor Hugo.
Aquells primers habitatges franquistes que va aconseguir l’alcalde Guardiola, molt precaris, van ser substituïts, a final dels anys vuitanta, per una promoció de cases socials. El barri gitano de la carretera de Llers, amb l'arribada del TAV a Figueres i l’edificació dels luxosos nous jutjats i la comissaria dels Mossos d’Esquadra, tornava a fer nosa i es pretenia des de l’Ajuntament transformar radicalment amb una actuació urbanística que mai es va desenvolupar.
Ara, quan la comunitat gitana de Figueres és actualitat -per un desgraciat assassinat passional el dia de Tots Sants davant l’alcaldessa, l’antic alcalde i ara conseller de la Generalitat i el delegat a Girona del Departament d’Interior, que van sentir trets a pocs metres de les seues caps i s’ho han pres com una qüestió de pèrdua d’autoritat, tot enviant agents dels Mossos que custodien les torres de la MAT a les cases de Sant Joan de la ciutat-, es torna a posar damunt la taula l’existència de poble gitano figuerenc, que les autoritats voldria fer invisible. Des dels despatxos de la Generalitat i de l’Ajuntament de Figueres ja es pensa un altre trasllat. Aquest cop la solució passaria per desnonar les famílies que no paguen el lloguer social. De nou algú haurà de pensar en un reallotjament però intentant una dispersió.
Què passarà?
Ves per on potser la revolta empordanesa aquesta vegada serà liderada per un poble històricament nòmada però assentat des de fa segles a la comarca. Així que el Govern de la Generalitat de Catalunya, en mans de la burgesia nacional catalana, fracció CiU, ha decidit que un total de 44 cases del barri de Sant Joan de Figueres, on viu la comunitat gitana, seran desallotjades i tapiades l'any que ve per evitar que s'hi torni a entrar. La Generalitat promet que les famílies que hi viuen seran “reallotjades” amb lloguers socials fora del barri. Fa segles que es va eliminar el call jueu figuerenc, ara toca al barri gitano de la carretera de Llers. Això de “reallotjar” entra en la mentalitat xenòfoba i racista hitleriana en relació al poble jueu durant els anys trenta i quaranta del segle XX.
L'Ajuntament de Figueres i la Generalitat han acordat fer un actuació immediata amb l'objectiu de dispersar les famílies en altres punts de la ciutat. Els habitatges on s'actuarà són els que estan situats més al nord del barri -a tocar dels camps i erms del castell de Sant Ferran-, propers a l’autopista, el TAV i la nova presó del puig de les basses dels Terrissers, encara per estrenar per problemes de pressupost de la Generalitat. Potser, Artur Mas espera la hisenda pròpia d’un Estat capitalista català. Aquestes cases que volen desallotjar i tapiar són propietat de l'Incasòl i estan llogades a famílies gitanes.
L'actuació l'ha anunciada a la premsa burgesa o convencional el conseller de Territori i Sostenibilitat i ex alcalde de la ciutat, Santi Vila, encara espantat pels trets del migdia de Tots Sants, que ha concretat que l'actuació forma part d'un projecte més ambiciós que es portaria a terme a mitjà termini, però que per ara no es pot tirar endavant per problemes pressupostaris. “De moment, les cases unifamiliars amb situacions no regularitzades, amb lloguers que no es paguen o contractes que han caducat, es tancaran al llarg l'any que ve”, ha dit Sant Vila, una mena d’escalador com Guardiola (dirigent de les JERC passà a Convergència per fer d’alcalde de Figueres, situació que el va empènyer més amunt, a conseller de la Generalitat de Catalunya). Quan hi torni a haver disponibilitat pressupostària, però, l'objectiu és “la transformació del barri” de Sant Joan, ha assegurat el conseller.
Santi Vila parla d'un projecte precisament iniciat pel govern municipal de CiU a Figueres quan ell era a l'alcaldia i que l'actual alcaldessa manté viu. El pla té l'objectiu d'esponjar el barri enderrocant precisament aquestes cases unifamiliars construïdes als anys vuitanta perquè la comunitat gitana abandonés les barraques on vivien aleshores.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, també de Convergència, va confirmar la imminència de la que ha de ser la primera gran actuació al barri de Sant Joan des de fa anys. “El tancament de les cases i el reallotjament de les famílies serà el primera que farem perquè és l'àmbit en què podem incidir. Aquests habitatges unifamiliars són propietat de l'Incasòl i es lloguen a les famílies.
Teòricament perquè no paguen ni pagaran”, ha dit Felip. L'alcaldessa ha explicat que es podrà actuar amb rapidesa. “Podem fer-ho ara mateix perquè ja tenim les persones identificades”, hi afegia.
Marta Felip també feia referència al projecte global que està previst al barri i que ella mateixa quantifica amb una inversió de 15 milions d'euros, ja que caldria tirar a terra les cases. “És un projecte molt ambiciós. Som conscients de les dificultats de portar-lo a terme ara”, deia. Per això, la Generalitat i l'Ajuntament han optat de moment per tancar les 44 cases de l'Incasòl. Pel que fa a la resta de cases, Felip admet que és “més difícil incidir en un habitatge de propietat” i per tant s'haurà d'estudiar amb cura com s'hi actua. L'alcaldessa ha deixat clar sobre l'actuació: “Es farà gradualment, a mesura que puguem reallotjar les famílies.”
La intervenció anunciada al barri gitano és fruit de les converses que l'alcaldessa, Marta Felip, ha tingut amb representants de l'Incasòl després de la por que va passar per Tots Sants. Només fa una setmana del tiroteig a fora del cementiri de Figueres i que va acabar amb una persona morta. Després dels fets, el barri de Sant Joan viu amb por de venjances. La situació tensa es nota al barri, amb molta gent al carrer, i també es va notar per exemple al mercat del dijous, on hi havia poques parades de les famílies gitanes.
La Font de la Pólvora
Les accions urbanístiques que ara es plantegen al barri figuerenc tenen com a precedent accions semblants aplicades a l'altre barri gitano de les comarques gironines: la Font de la Pólvora, al municipi de Girona. Al llarg dels anys, els diferents ajuntaments gironins han arribat a la conclusió que per posar fre a l'ocupació incontrolada de pisos per part de famílies provinents d'altres barris deprimits de Barcelona, calia tapar portes i finestres dels blocs buits. En aquest sentit, s'han fet també intervencions puntuals per enderrocar edificis sencers quan s'ha comprovat que ja no els habitava ningú, amb l'objectiu d'esponjar així el barri. En aquest sentit, el conseller Santi Vila admet que al barri gironí també és necessari aplicar noves mesures, però en qualsevol cas no amb la urgència que cal a Figueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada