Els atestats policials contenien errors tan greus com la omissió de la descripció de la persona suposadament identificada entre la multitud, de l'exposició de l’actuació concreta que se li atribuïa, l’error en el lloc i l’hora de la detenció, la realització de detencions que obeïen a raons estètiques i les detencions practicades diverses hores després a molta distancia dels fets després de dubtosos seguiments.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/09/2013
Girona (Gironès).-
El 24 de març de 2006, es van realitzar diverses convocatòries arreu de l’Estat espanyol per a reivindicar el ‘botellón’ com a símbol de protesta per la dificultat del jovent per accedir als preus de les consumicions i, alhora, com a reivindicació del carrer com espai de lliure trobada.
Girona, a diferència d’altres poblacions, va optar per prohibir la convocatòria i muntar un dispositiu policial amb BRIMO, ARRO i Policia Local. Joves de tota la demarcació gironina es van aplegar als carrers de la ciutat, fent una cercavila lúdica, que va acabar amb una asseguda enfront de la Sotsdelegació de Govern espanyol. Sense previ avís, les ARRO van carregar contra el jovent que va sortir dispersat per tot arreu.
La sentència del jutjat penal 2 de Girona ha absolt 34 dels 35 acusats, condemnant només un jove per la trencadissa d’uns vidres d’un caixer durant la cercavila, hores abans de la càrrega policial, a qui imposa una pena d'un mes i mig de presó que serà substituïda per una multa. L’extensa sentència constata que els desordres públics que relata la policia autonòmica no es corresponen amb les filmacions dels ‘Telenotícies’ ni amb l’absència de material com ampolles o pedres escampades pel terra. Ni menys encara amb la inexistència de danys a vehicles policials o a agents actuants.
La sentència recrimina la manca de rigor en el procés de documentació dels fets, d’identificació i detenció dels joves.
La jutgessa es fa ressò de la necessària cautela a l’hora d’analitzar els resultats de la investigació policial, ja que qui investiga perd distància crítica respecte la pròpia actuació que resulta “inevitablement tenyida de parcialitat”. I això, atès que els atestats constitueixen meres denúncies, no podent exigir-s’hi al jutjador un acte de fe sobre la veracitat del contingut dels mateixos.
La sentència no recull, però, el que sí que va quedar palès durant el judici: que s’havia previst un exagerat dispositiu policial i que, tot i no haver-s’hi generat una situació d’alteració de l’ordre, els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra van carregar contra el jovent.
En aquest escenari, “les detencions semblaven obeir a la necessitat de justificar aquest absurd dispositiu”, en paraules de Laia Serra, una de les advocades de la defensa. Serra, a més, ha recordat que aquest procés judicial ha suposat unes enormes despeses econòmiques pels afectats i per la pròpia administració de justícia. “Fiscalia i Generalitat s’obstinen en mantenir acusacions inconsistents, sense tenir en compte que el seu actuar suposa que persones, amb noms i cognoms, es veuen obligades a fer front a unes enormes despeses per a defensar-se i es veuen obligades, elles i el seu entorn, a patir durant anys la incertesa del seu futur, ajornant tots els seus plans de vida”, ha afegit l'advocada. En aquest sentit ha denunciat que “al final d’aquest fiasco policial i d’aquest inconcebible procés judicial, ningú no els demanarà disculpes”.
Per la seva banda, Benet Salellas, un altre dels dotze advocats de la defensa, considera que la sentència “dóna la raó als advocats en el sentit que la policia no era materialment capaç de veure el que diu que va veure”. “Era impossible que en les circumstàncies que passen els fets els policies poguessin recordar les persones per detenir-les una estona més tard amb una batuda a la zona de bars”. A més, “en el moment en què es va produir això, la consellera Montserrat Tura estava fent proclames a la tolerància zero amb els ‘botellons’, a diferència del que passava a llocs com Sevilla o Granada”; “Un cop la senyora Tura va tenir la portada que volia, la investigació policial es va abandonar, les conseqüències jurídiques que han arribat després de 9 anys no interessen a ningú”.
Les llargues sessions judicials plenes de contradiccions
El judici es va allargar diversos dies, durant els quals van declarar els joves acusats, Policies Locals de Girona i Mossos d’Esquadra, a banda de testimonis presencials proposats per les defenses i pèrits judicials.
La inconsistència de la incriminació va ser patent des del primer dia en què els joves acusats van anar exposant, un a un, que el contingut dels atestats policials res tenia a veure amb la realitat. A mesura que anaven declarant els agents policials quedava palès que els atestats contenien errors tan greus com la omissió de la descripció de la persona suposadament identificada entre la multitud, de l'exposició de l’actuació concreta que se li atribuïa, l’error en el lloc i l’hora de la detenció, la realització de detencions que obeïen a raons estètiques, les detencions practicades diverses hores després a molta distancia dels fets després de dubtosos seguiments, etc. Els agents anaven succeint les seves declaracions, algunes amb arrogant contundència i d’altres, amb resignació per no recordar els fets. Però totes farcides de contradiccions i del tot incompatibles amb la resta de les proves del procés.
La sensació dels acusats i de les seves famílies a la sala oscil·lava entre la consternació i la indignació, ja que no trobaven resposta a quin era el motiu i qui permetia que la policia pogués anar forjant una realitat paral·lela, extrema i inversemblant del que va succeir realment aquella nit. Aquella construcció artificial va anar caient pel seu propi pes i, a mig judici, la Fiscalia i la Generalitat van haver de retirar els càrrecs contra 11 persones per l’evident arbitrarietat de llurs detencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada