Nord-est Llibertari: El ple municipal de Girona condemna el cop d’estat franquista de juliol del 36. Solament el PP hi va votar en contra

dilluns, 9 de setembre del 2013

El ple municipal de Girona condemna el cop d’estat franquista de juliol del 36. Solament el PP hi va votar en contra

També el règim dictatorial i feixista posterior, en una moció de la CUP aprovada. Igualment va prosperar un punt de la moció a favor que un jutjat argentí repari les víctimes del franquisme (el PSC, la CUP i ICV-EUiA hi van donar suport, mentre que CiU i Palomares es van abstenir mentre el PP s'hi va oposar).

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/09/2013
Girona (Gironès).-

El ple municipal de Girona ha condemnat aquest dilluns l'alçament dirigit pel general Francisco Franco el juliol del 1936 i “el règim dictatorial i feixista posterior”, en una moció aprovada dilluns. La moció, presentada per la CUP, condemna “l'alçament dirigit pel general Franco el juliol de 1936 contra el règim republicà legítimament constituït l'any 1931”.

El punt contra el franquisme va rebre el suport de 22 regidors: CiU (10), el PSC (6), la CUP (3) i ICV-EUiA (2) i el regidor no adscrit, Carles Palomares. Solament el PP hi va votar en contra. També va prosperar un punt de la moció a favor que un jutjat argentí repari les víctimes del franquisme. El PSC, la CUP i Iniciativa hi van donar suport, mentre que CiU i Palomares es van abstenir. El PP s'hi va oposar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...