diumenge, 8 de setembre de 2013

Diccionari militant: Capitalisme

Un article d’Agustí Guillamon

 













1. - El capitalisme és UNA RELACIÓ SOCIAL que es dóna entre els capitalistes, que compren la mercaderia força de treball, i el proletariat, que ven la seva força de treball per un salari.

2. - El capitalisme és UNA RELACIÓ HISTÒRICA entre dues classes antagòniques, que obliga i coacciona la majoria de la població a vendre al capital la seva força de treball per un salari.

3. - El capitalisme provoca UNA CONTRADICCIÓ, o conflicte, entre el desenvolupament SOCIAL de les forces productives i les actuals relacions socials de producció, d’apropiació privada del valor, que no es correspon amb el caràcter social d’aquestes forces productives.

4. - Es dóna, avui, UNA CRISI de valorització del capital, i per tant, de les relacions de producció capitalistes, que no garanteixen ja el procés de reproducció de la força de treball. Apareix un enorme exèrcit industrial de reserva (global) a causa de l’insuficient absorció de la força de treball en el procés de producció capitalista, que produeix fenòmens nous:

a. - Atur massiu i desmantellament de les "conquestes socials" de l’anomenat Estat del Benestar. El treballador europeu ha de competir, a nivell global, amb el salari de subsistència i l’absència de cotitzacions socials, d’atur, malaltia o pensions del treballador asiàtic. Les mesures propugnades per l’FMI afavoreixen al capital financer, però aprofundeixen la crisi i l’atur.

b. - Exclusió de països i continents sencers del procés de producció capitalista; fenòmens migratoris massius per motius econòmics, bèl·lics o catastròfics, sense països o regions disposats a donar-los més que una acollida parcial i selectiva.

c. - Processos d’acumulació primitiva del capital al Brasil, Rússia, Sud-àfrica, Xina i l’Índia, amb l’extensió de la classe obrera assalariada en aquests països.

d. - Límits ecològics a l’explotació massiva i indiscriminada dels recursos naturals, sense mesures efectives contra la contaminació. Perill d’extinció de l’espècie humana, sense respostes adequades de prevenció.

e. - Aparició de múltiples focus i sectors de treball infantil esclavitzat.

f. - Aparició d’una economia virtual, fruit d’una enorme especulació financera descontrolada, que provoca un abisme insalvable amb l’economia real, amb el consegüent risc de crisis financeres i depressió econòmica.

g. - Guerres imperialistes pel control del petroli, terres de cultiu i altres recursos naturals. Suïcida producció d’energia atòmica.

h. - Creixement econòmic sense generació d’ocupació. Sindicats convertits en aparells de l’Estat. Empobriment popular generalitzat. Governs nacionals titelles, formats per elits politicofinanceres defensores dels interessos de les multinacionals i de l’economia global, que subordinen el benestar popular "nacional" al pagament del deute i la reducció del dèficit.

i. - Evolució de la democràcia parlamentària cap a una partitocràcia "inútil", autoritària i mafiosa, al servei de les finances i les multinacionals. Proletarització de les classes mitjanes, massificació del lumpen i erupció de irrecuperables col·lectius i comunitats marginades, antisistema.

5. - La revolució social és l’única solució als problemes i contradiccions del capitalisme. El comunisme llibertari no és un BELL IDEAL, sinó una NECESSITAT MATERIAL, les premisses han estat posades pel capitalisme, amb un creixement de les forces productives que pot assegurar ja una societat que cobreixi totes les necessitats materials de la humanitat.

Avui, en el si del caduc sistema capitalista, la nova societat comunista mundial cria i creix en el moviment real que lluita per suprimir l’estat de coses existents, que situa la consciència revolucionària en l’existència d’una classe revolucionària i que defineix explícitament la consciència revolucionària com una emanació històrica del proletariat explotat. Atès que l’emancipació dels treballadors serà obra dels mateixos treballadors i que els educadors han de també ser educats, és també evident que no són necessaris "salvadors" del proletariat de cap tipus.

El comunisme llibertari no és un bell ideal, sinó una necessitat material i l’única sortida realista a les crisis del capitalisme, en la seva fase de decadència.

* Agustí Guillamón és historiador.

Cap comentari:

Publica un comentari