dijous, 22 d’agost de 2013

Segueix la contrarevolució preventiva domèstica de Pilar Rahola



Ara, a la festa major de l’Escala, Marina Geli presentarà el seu libel pamfletari contra l’anarquisme social revolucionari dit ‘El carrer de l'embut’
 


 









 







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/08/2013 
L’Escala (Alt Empordà).-  


Comença una cacera ferotge i secreta de revolucionaris, entre ells Andreu Nin fundador del POUM desapareix misteriosament, apareixen pintades pels carrers ‘On és Nin? a Moscou, Londres o Berlín?’. Els membres del POUM ja no saben qui és l'enemic si la URSS i els stalinistes, si Londres i els capitalistes o si ho és Berlín els nazis. Posteriorment s'ha sabut que la desaparició i assassinat d'Andreu Nin la va manar el mateix Stalin des de Moscou. Stalin havia desprestigiar totalment a Trotski, creador i dirigent de l'Exèrcit Roig, i després, al 1940, va fer-lo assassinar -l'assassí va ser Ramon Mercader del PSUC a Mèxic on Trotski vivia exiliat- Stalin pretén destruir i/o desprestigiar a tots els comunistes que s'oposen al stalinisme als que classifica de trotskistes.

Aquesta situació tindrà el seu punt àlgid el 3 de maig del 1937 a Barcelona. El Govern de la Generalitat amb el suport del PSUC -i per tant tota la maquinaria del stalinisme- fa front a la CNT i als grups anarquistes. El lloc en qüestió és la central de la Telefònica de la plaça de Catalunya, Companys vol que la CNT abandoni l'edifici, els treballadors s'hi neguen. Lluís Companys envia a la Guardia d'Assalt espanyola i l'exèrcit a ocupar-lo. Comença una batalla sagnant entre la CNT, el POUM i grups anarquistes per un costat i la Guardia d’Assalt, l'Exèrcit i els milicians del PSUC. Els enfrontaments es produiran per tota la ciutat i els morts es comptaran per centenars.



La contrarevolució capitalista, amb el provocadors stalinistes i la pròpia ERC, arriba arreu de Catalunya i al front d’Aragó, però hi ha comarques on la CNT, el POUM i els grups anarquistes triomfen durant més d’una setmana, com ara a l’Alt Empordà, mentre el diari gironí del POUM, que dirigia el mestre escalenc Miquel Martí, ‘L’Espurna’ feia crides a la resistència proletària de destacaments obrers, com ara Bàscara, Figueres o L’Escala, on justament l’antiga consellera de Sanitat de la Generalitat pel PSC, fincada a aquesta vila de la Costa Brava, Marina Gelí presentarà, a les 8 del vespre el diumenge 1 de setembre, en el marc de la festa major, a l’edifici de l’Alfolí el pamflet revisionista i contrarevolucionari sobre les jornades de maig de 1937 ‘El carrer de l’embut’, de la pro sionista Pilar Rahola, antiga afiliada de la CNT de Badalona durant la Transició postfranquista. 

Aquest pamflet gira a l’entorn de la resistència revolucionària a Cadaqués durant les jornades de maig de 1937, on finalment va haver d’intervenir dins la revolució proletària a l’Empordà la Milícia de la Costa, i constitueix un libel contra el moviment llibertari empordanès dins d’una campanya institucional d’intoxicació en el model de ‘guerra revolucionària’ (GR, de manual francès aplicat per l’imperialisme atlantista i el sionisme) del govern autonòmic d’Artur Mas per desprestigiar tots els llibres que expliquen la veritat de les jornades de maig de 1937, com ara ‘Homenatge a Catalunya’ de George Orwell, que va haver de fugir de la policia republicana per Portbou i gràcies a la gent de la fins aleshores Milícia de la Costa, i el film ‘Terra i Llibertat’ del cineasta Ken Loach, no sigui que el nuclis llibertaris transformin el procés independentista, amb una probable contesa violenta entre la Generalitat i el Govern espanyol, en una revolució proletària vers un socialisme autogestionari i autogestionat al Sud d’Europa i dins les lluites de classes a la conca mediterrània. De fet, Rahola, ara a l’Escala acompanyada de l’antiga consellera Geli, treballa no solament per justificar crims d’Estat sionistes, també dins la contrarevolució preventiva a casa nostra.

Les jornades de maig de 1937    



Mentre CNT i POUM acusen a la Generalitat de contrarevolucionària, la Generalitat, amb ERC i el PSUC, acusen la CNT de no ser operativa i de gestionar malament la Telefònica.

A banda dels nombroses obrers llibertaris morts i ferits el Principat de Catalunya, de la mà del mateix Companys i del president de la República espanyola Manuel Azaña queda intervingut per l’Estat capitalista espanyol, es desfà el procés socialista revolucionari del 19 de juliol de 1936, es perden competències de poder, com ara Defensa, que gestionava l’anarquista empordanès Panxo Isgleas, i finalment la independència nacional de fet que s’havia aconseguit amb el triomf proletari del 19 de juliol del 36. 

Les altres conseqüències seran que el president del Govern de la República, Largo Caballero (esquerra del PSOE) i els ministres de la CNT i la FAI abandonen el Govern espanyol. El nou president serà Juan Negrín, de la dreta del PSOE i aliat de Stalin en la contrarevolució capitalista domèstica. Les milícies obreres desapareixen i són integrades a l'Exèrcit Popular de la República burgesa, un exèrcit convencional amb jerarquies i galons. Els membres del POUM seran acusats de traïció i perseguits i en molts casos assassinats pels stalinistes. La CNT no es veié tant afectada pel gran suport obrer que té, però tenia milers de militants empresonats o tancats en camps republicans de concentració. 

L’assassinat del militant anarquista italià Camilo Berneri en mans de la policia nacional espanyola que comandava el torturador stalinista Julián Grimau va tenir un gran ressò internacional en el moviment obrer que encara avui perdura. Durant el franquisme, el seu gendre, el destacat militant anarquista Vernon Richards durant uns anys va fer activitats a l’Escala per revifar, fins a l’assassinat fa 50 anys dels companys Ramon Vila, Francisco Granado i Joaquim Delgado l’estiu de 1963, el moviment llibertari local. No seria fins l’any 1966, a l’entorn de l’exiliat a Perpinyà Rafel Torres, president del consell municipal de l’Escala entre 1937-1938,i el seu nét nebot Miquel-Dídac, el qual sempre va tenir ajuda d’antics membres de la Milícia de la Costa que es carrega Rahola en el seu libel, que es va poder rellançar l’anarquisme social escalenc en aquells anys del tardofranquisme.

Cal recordar al mateix temps que Andreu Nin tenia moltes amistats a l’Escala, primer quan explicava en conferències locals de la CNT el significat dels soviets o consells obrers russos, i després del retorn de la URSS, perseguit per Stalin, quan va organitzar un grup local de l’esquerra comunista (Oposició d’Esquerres/Organització de l’Esquerra Comunista) amb amics bolxevics seus del temps de l’estada a la CNT, com ara el trotskista escalenc Joan Sastre, doncs durant el tardofranquisme i la Transició es definia com a partidari de Lleó Trotski. 


LLEGEIX TAMBÉ: 
L'Edició de la Tarda del 5 de Maig del 1937 del diari "L'Espurna",  portaveu del POUM i de la JCI a les comarques gironines
 http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=3062991

Cap comentari:

Publica un comentari