TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/06/2013
Santa Coloma de Farners (La Selva).-
Santa Coloma de Farners (la Selva) celebra fins aquest diumenge de juny la vuitena edició de la ‘Festa dels Segadors’, una iniciativa del Casal Popular La Sega 1640. Aquesta festa té, tot i la seva modèstia, una gran càrrega simbòlica i reivindicativa enfront l’abús de poder de la monarquia hispana, i no només per a Santa Coloma de Farners sinó també per arreu del Principat de Catalunya quan encara no regnaven els maleïts Borbons i hi havia el domini criminal de la Casa d’Àustria, una mena de Merkel, aquesta antiga agent de la KGB, col·laboradora de l’Stasi i dirigent de la joventut stalinista de la RDA fins l’endemà de la caiguda del mur de Berlín, doncs, un rei Àustria era una mala bèstia com aquesta espoliadora prussiana que patim gràcies a tothom que no s’oposa a la sortida catalana de la Unió Europea, no pagar el deute extern, sense pactes d’un estat català que pagui el 20% del deute espanyol extern i que de cap manera vol el restabliment del decret de col·lectivitzacions i control obrer i el de municipalització de l’habitatge de 1936 així com la formació de comitès locals i milícies proletàries de juliol d’aquell any.
Si analitzem sociològicament, sense entrar en oportunismes polítics de la dreta catalanista que ens vol oprimir en cas d’un estat català dins el sistema capitalista, a l’estil kosovar, estem davant la voluntat del poble de Farners de la Selva que no només no vol oblidar el passat, sinó que treballa per donar-li el valor històric que li correspon i que opina que no se li ha donat. I no és per a menys. La insurrecció del segadors de juny de 1640 neix pràcticament a Santa Coloma de Farners. Aquest poble va pagar un peatge molt alt. Totes les cases i masies del poble, menys dues que es van salvar dels incendiaris enviats pels Àustria, cremades. I molts morts a cada família del poble, cosa que cal tenir en compte quan es parla de violència social a partir del segle XVII i les revenges obrers i menestrals que hi puguin haver a casa nostra en el decurs d’una futura revolució socialista llibertària sense límits catòlics emboscats i falsos pacifismes dem,agògics de rectoria.
Amb el pas dels anys, inapel·lables, segurament no se li va atorgar el just paper que mereixia el que va passar l’any 1640 a Farners de la Selva. Tothom té al cap el setge borbònic de Barcelona i una data, l'11 de setembre del 1714. I d'això, de fet, és del que estem parlant: d'aquest sentiment de no voler deixar les coses com estan i de reclamar el lloc que els pertoca, ni Àustria ni Borbons, ni rei, ni déu ni amo, que la revolta dels segadors aporta fins i tot l'embrió del que serà el futur himne del país, ‘Els Segadors’, amb lletra moderna d’un anarquista.
I ahir, dissabte, a banda del munt d'actes programats, com ara activitats infantils, presentació de llibres, taula rodona, sopar popular, teatre i un fi de festa amb un espectacular i vistós correfoc, va ser un d'aquests dies a Santa Coloma de Farners per entretenir-se a passejar-se pel municipi i aprendre de la seva història.
Va ser un matí per sentir, de la mà de la guia Rosa Duran, què havia passat en aquell llunyà, però ben present, i encara actual, any 1640, amb la revolta dels segadors del país.
El punt de sortida va ser a les deu del matí de la Casa de la Paraula. Aquí ens podem aturar un moment. Es tracta d'un edifici, Can Gironès, rehabilitat t i pensat per recuperar el treball de la gent de Santa Coloma de Farners. Un edifici que té la singularitat d'allunyar-se del concepte clàssic de museu en apostar per explicar la història de Santa Coloma de Farners, difondre aspectes de la cultura local i del país i les aportacions que la vila ha fet al llarg de la història en tots els camps. Tot això, és clar, amb una clara voluntat de ser original. I és a la Casa de la Paraula on es pot veure fins al 30 de juny l'exposició ‘La revolta dels segadors’, un impactant recorregut visual pels esdeveniments que van tenir lloc en aquest poble el juny de 1640, quan la seva gent es va revoltar contra els abusos d’un rei de la Casa d’Àustria, Felip IV.
Cal destacar que un poble sencer, Santa Coloma de Farners, un poble aleshores amb poc més de vuitanta cases, vint el nucli i la resta masies, es va revoltar contra les condicions imposades per Felip IV, el 30 d'abril del 1640. A Santa Coloma de Farners es van va negar a donar allotjament a les tropes del comte duc d'Olivares. De fet, van deixar les portes obertes de les cases, amb tot a dins, però no hi havia ningú per servir els soldats. Això va ser el pitjor insult: no voler servir als mercenaris del rei. Aquesta plantada contra el rei va fer que Felip IV hi enviés a l'agutzil reial, Monrodon.
Estem parlant d'un terç, és a dir mil mercenaris armats amb ganes de saquejar i violar sota la bandera de la Casa d’Àustria, que havia ser alimentat per una població que no arribava al miler. Monrodon va ser liquidat físicament i enterrat a prop del cementiri, a tocar de l'església, de qual, aquest dissabte de juny, enguany, per cert, penjava una bandera estelada gegant d’un país independent per definir encara com serà, però sense la força de masses al carrer i a les muntanyes, mai serà una realitat política i jurídica, impossible des de la menjadora del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Amb negociació res aconseguirem. Amb revolució potser ens alliberarem.
La resposta castellana de la Casa dels Àustria l’any 1640, segons explicava la guia Rosa Duran, va ser cremar cases, masies i l'església parroquial de Santa Coloma. Un conflicte, amb una Generalitat que a penes tenia pes, que va culminar amb el Principat passant després de la revolta pagesa a domini francès, després d’una breu república catalana pròpia, i tornant a caure en els mateixos espolis, si bé ara en altres mans. Després del que va passar el 1640 a Santa Coloma de Farners, la junta d'execució del Consell d'Aragó va resoldre sumàriament: “Es necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farnés, donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se elimine de los libros de la provincia.” Després, i amb el pas dels anys, la gesta de la derrota en el setge de Barcelona, el 1714, va anar enterrant la resta i es va convertir en la diada nacional de Catalunya, però sense la bandera negra del vel dels segadors a Barcelona el Corpus de Sang de 1640, la veritable bandera catalana de la terra que l’any 1976 es va aixecar damunt l’escenari del Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà (Rosselló), quan Lluís Llach cantava tot tocant el piano, i que la gent de l’Assemblea de Catalunya i la burgesia catalanista de la Catalunya Nord va arrancar de l’escenari, tot hi portar pintades quatre barres vermelles. Aquell vespre de 1976 va néixer l’ensenya del socialisme llibertari català, encara que entre els ferits pel servei d’ordre del recital de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach hi havia un miner, el company Agustí Rueda, assassinat més endavant pels funcionaris de la presó de Carabanchel, a Madrid. Coses de voler i no poder del separatisme pactista català que de cap manera vol una independència dirigida i gestionada per obrers i capes populars del país.
Ahir, dissabte, hauria estat un dia perfecte per passejar per Santa Coloma de Farners i empeltar el combat d’alliberament actual de la seva història. Santa Coloma de Farners és, doncs, més viva que mai perquè vol ser fidel a les seves arrels. Solament hi sobrava algun element de la contrarevolució de Miquel Badia, com ara el militant badista del pujolisme i editor Quim Torra, que va participar en una taula rodona a la Casa de la Paraula amb el títol ‘Dels Segadors a la Guerra de Successió’. Amb aquests elements, gent, no anem bé. Un Monrodon tenyit de separatista en la menjadora de Jordi Pujol, el qual ja es pregunta que podria passar si ningú pacta amb Rajoy. De cap manera s’hauria de pagar euros del deute exterior del Regne d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada