TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/06/2013
Girona (Gironès).-
La plataforma del Gironès Al Carrer, on hi participen col·lectius com ara l’Assemblea Antiautoritària o la CGT entre altres, s’ha concentrat aquesta tarda a la rotonda Ferran Puig amb la intenció d’anar fins al Palau de Congressos de Girona, en un acte que ha titulat ‘Escratx a l'imperialisme i a la dictadura del Capital’, però un cordó de Mossos d’Esquadra ha barrat el pas de prop d’un centenar de persones que es manifestaven.
Per demà dimarts, hi ha prevista a dos quarts de vuit de la tarda una marxa des de la plaça del Vi fins al Palau de Congressos, convocada per la CUP, Arran Gironès i altres col·lectius, a la qual segurament s’hi afegirà pràcticament gran part de la gent que aquest dilluns a la tarda ha participat en la convocatòria feta per Al Carrer, cosa que fa que la manifestació de dimarts sigui força nombrosa.
La concentració del migdia
Una cinquantena de persones es concentren aquest dilluns al migdia a Girona contra la presència del príncep Felip de Borbó i de Grècia. A l'acció hi han participat integrants de la CUP, Arran, la PAH i Prou Retallades. Felip de Borbó ha participat en la inauguració d'un congrés on, juntament amb el ministre Ruiz Gallardón, ha demanat "respecte" per a la Constitució espanyola, mentre que l'alcalde de Girona ha reivindicat el "dret a decidir" dels catalans.
Una cinquantena de persones convocades per la CUP, Arran Gironès, la PAH i la plataforma Prou Retallades s'han concentrat aquest dilluns al migdia a la rotonda que hi ha davant de l'entrada del Palau de Fires de Girona per mostrar el seu rebuig a la presència del Príncep Felip i de les elits polítiques i econòmiques convidades a l'Auditori Palau de Congressos de la ciutat, on s'ha inaugurat el Primer Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràtica a Iberoamèrica. Amb crits de “Fora el Borbó!” i pancartes en contra de la monarquia espanyola, la gent concentrada volia manifestar-se a l'entrada principal però el fort dispositiu dels Mossos d’Esquadra ho ha impedit i per això la gent ha decidit tallar el trànsit al passeig de la Devesa durant mitja hora.
Tot i que amb menys impacte mediàtic, es tracta de la segona protesta contra el príncep Felip de Borbó a Catalunya en només quatre dies, després de la gran xiulada i la cridòria que es va produir al Liceu de Barcelona dijous a la nit.
Entre els assistents al congrés hi ha el conseller de Justícia de la generalitat de Catalunya, Germà Gordó, el ministre del Govern espanyol i membre de la secta destructiva catòlica Opus Dei Alberto Ruiz Gallardón i l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Tant el príncep Felip com el ministre de Justícia han defensat en les seves intervencions que cal respectar "les regles del joc" que marca la Constitució espanyola. Les seves paraules han arribat després que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, aprofités l'acte per subratllar la "necessitat" de Catalunya "a poder decidir lliurement el seu futur".
Les xiulades i el rebuig a la Casa Reial espanyola, cada cop més habituals
Aquella esbroncada al Liceu contra el príncep Felip de Borbó i de Grècia i la seva esposa Letizia Ortiz encara que fos excepcional per l'escenari, el Liceu, però darrerament la monarquia estatal està acumulant protestes d'aquest tipus: a l'abril, l'hereu de la corono va ser escridassat a Tremp i bona part de les últimes finals de copa de futbol o bàsquet també han mostrat el rebuig a la institució.
La xiulada que el príncep Felip de Borbó i la seva dona, Letizia Ortiz, van rebre dijous al vespre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona demostra que l’època en què els representants de la monarquia espanyola eren rebuts amb aplaudiments i mostres de vassallatge incondicional ja fa temps que és història.
Aquesta esbroncada als prínceps Felipe i Letizia aquesta setmana al Liceu de Barcelona recorda una de les imatges més cèlebres de la trilogia de films sobre Elisabet de Baviera que a mitjan anys cinquanta va dirigir Ernst Marischka: el moment en què l'emperadriu Sissi entra, acompanyada de l'emperador Francesc Josep, a la Scala de Milà per assistir a la interpretació d'una òpera. En aquell moment el públic i l'orquestra interpreten el 'Va pensiero', del Nabucco de Giuseppe Verdi, que esdevingué un himne contra la Casa d'Àustria. Aquesta escena del film de 1955 recrea els fets del 1856, quan el Vènet i la Llombardia era sota domini d'Àustria des del congrés de Viena. En l'òpera de Verdi, el 'Va pensiero' és un passatge on els esclaus jueus, davant d'un possible destí fatal, canten un salm a la seva terra natal. La peça es va convertir en un himne per als patriotes italians que es varen identificar amb el poble hebreu.
Cada cop són més comunes les mostres de rebuig cap a una institució esquitxada per un reguitzell d’escàndols de corrupció i de mal ús dels diners públics, que molts veuen anacrònica. La poca devoció cap a la Casa de Borbó s’accentua a Catalunya i a Eskal Herria, els territoris on s’han viscut les darreres escridassades i xiulades al rei Joan Carles o al príncep Felip.
La novetat és que ara fins i tot la monarquia és xiulada a un lloc com el Liceu de Barcelona, un dels temples habituals de la burgesia catalana, tradicionalment monàrquica i mesella dels Borbons. Com era de preveure l’escridassada al Liceu ha provocat un seguit de reaccions polítiques. El PP, en boca de la seva secretària general, Maria Dolores de Cospedal, ha dit que "quan qualsevol persona va a un esdeveniment cultural, té dret a ser respectada, però, a més, quan hi van persones que representen una institució, com és la més alta representació de l'Estat, el respecte és el mínim que es pot demanar". "Cospedal ha considerat la protesta una “falta de respecte”, mentre que el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha considerat "normal" que s'hagi xiulat els prínceps en un acte al Liceu, ja que hi ha un "gran malestar" social davant d'una figura que és "intocable”.
No cal anar gaire enrere per trobar altres protestes contra la presència de la monarquia en un acte. Desenes de persones van escridassar i xiular el príncep Felip de Borbó el 10 d’abril quan va visitar Tremp amb motiu del centenari de les centrals hidroelèctriques del Pallars. L’anterior protesta contra la Casa de Borbó va tenir com a escenari el pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria, durant la final de la Copa de bàsquet entre el Barça i el València. Aquella esbroncada quan sonava l’himne espanyol amb una llotja presidida pel rei Joan Carles de Borbó va ser monumental.
Durant l’any 2012 es van viure protestes a Girona, durant una visita del príncep Felip a la ciutat amb motiu d’un acte organitzat per la fundació Príncep de Girona, i a Madrid, quan el maig el Barça i l’Athletic de Bilbao van jugar la final de la copa a l’estadi Vicente Calderón. En aquest cas, novament el rei Joan Carles va ser escridassat, ja que va patir un ensordidora protesta quan sonava l’himne monàrquic espanyol. La final del mateix torneig que van disputar també bascos i catalans l’abril de 2009 a Mestalla també va ser escenari d’una gran protesta, que va tenir continuïtat al febrer de l’any següent a Bilbao, quan Barça i Madrid van jugar la final de la copa de bàsquet. Més allunyada en el temps, trobem la monumental esbroncada que li va caure a sobre a Joan Carles de Borbó el 1989 durant la reinauguració de l’estadi Olímpic de Montjuïc.
El que fa 20 anys era un fet excepcional, pràcticament propi del País Basc, amb el temps s’ha fet cada cop més habitual i tindrà continuïtat, si tenim en compte que la CUP, la CGT, la PAH i altres col·lectius han convocat protestes aquesta setmana a Girona per la presència del príncep Felip de Borbó i líders del PP, PSOE i CiU. La novetat és que els espais on la impunitat de la casa reial espanyola s’ha acabat són cada cop més transversals.
Felipe de Borbó s'afegeix al discurs de la por contra la independència, juntament amb Gallardón han defensat que s'han de respectar “les regles de joc” de la Constitució
Felipe de Borbó i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, han defensat que calia respectar “les regles del joc” que marca la Constitució espanyola. Felipe ha alertat sobre les conseqüències de la inseguretat jurídica en els inversors, les multinacionals i la comunitat internacional. Ha estat a Girona, durant la inauguració del primer congrés sobre seguretat jurídica i democràcia. Per la seva banda, el ministre Ruiz Gallardón ha dit que es podia debatre el contingut de la Constitució, però “no violentar-la ni canviar-la unilateralment”. Aquestes reflexions han arribat després de la intervenció de l’alcalde de Girona per CiU, Carles Puigdemont, que havia aprofitat l'acte per subratllar la necessitat de Catalunya de poder decidir lliurement el seu futur.
“Respecte a les regles del joc”
Felipe de Borbó ha estat l'encarregat de cloure els parlaments d'inauguració del congrés. Ha afirmat que la seguretat jurídica naixia “d'una voluntat d'estabilitat i respecte a les regles del joc”, i que la defensa d'aquest concepte era allò que permetia avançar una societat no només social, sinó també política i econòmicament.
Ha recordat que la seguretat jurídica tenia un doble destinatari. “Per una banda, els mateixos ciutadans de cada estat, que demanden i precisen un marge de certesa que els permeti prendre decisions. Per una altra banda, els inversors, les empreses multinacionals i la comunitat internacional en el seu conjunt, que avaluen minuciosament la seguretat jurídica per establir el grau de confiança que els hi mereix cada país”.
Felipe ha subratllat la importància del congrés, i la necessitat d'extreure'n unes conclusions que permetin reforçar no només la seguretat jurídica sinó també les relacions entre els països. “Des d'un entorn construït sobre els valors fonamentals de la democràcia, el respecte i la col·laboració mútua, afrontarem els nous desafiaments amb més força”, ha conclòs.
“El dret de poder decidir lliurement el futur”
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha aprofitat el congrés per reivindicar la necessitat d'una consulta que permeti a Catalunya decidir el seu futur. Durant l'acte d'inauguració, i després d'unes paraules en què ha agraït als organitzadors que hagin escollit Girona com a escenari del congrés, ha donat al seu discurs un marcat to polític de revindicació: “Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d'una certa radicalitat democràtica. Que és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el seu dret de poder decidir lliurement el seu futur”.
No havien passat ni cinc minuts que les seves paraules ja obtenien resposta. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que l'ha precedit al faristol, ha anat tenyint el seu discurs de clares referències a la necessitat de respectar la norma marc de l'Estat, la Constitució espanyola. D'entrada, Gallardón s'ha remuntat dos segles enrere per recordar com va ser el procés d'independència de les colònies sud-americanes. Un procés que, al seu parer, ha permès 'd'enriquir les relacions' entre l'estat i els nous països. Però un procés, també ha recordat, emparat en la “constitució del 1812 i en la voluntat d'estendre les llibertats als dos hemisferis”.
“Debatudes, però no violentades”
El ministre de Justícia ha subratllat que, actualment, l'Estat espanyol es regia per un ordenament, la constitució del 1978, que li proporciona “seguretat jurídica”. “La constitució del 1978 proclama la voluntat de consolidar un estat de dret que asseguri l'imperi de la llei.”
Ha estat en aquest punt quan el ministre ha donat una resposta velada a les paraules de l’alcalde de Girona. Gallardón ha recordat que l'ordenament jurídic espanyol, basat en la constitució, enfortia “un model de convivència construït des del consens”. I que, perquè això fos així, calia “respectar les regles del joc” que “poden ser debatudes però mai violentades ni modificades unilateralment”.
El congrés Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica Des d'avui i fins dimecres, més de tres-cents juristes es donen cita a l'Auditori Palau de Congressos de Girona. S'hi celebra el Primer Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica. Les ponències i tallers, coorganitzats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Universitat de Girona (UdG), han de servir per veure com “la fortalesa del sistema jurídic contribueix a fer sòlides les democràcies, l'economia i la societat dels diferents estats i països”.
El Primer Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica continua fins dimecres. Entre els ponents que passaran per l'Auditori en els propers dies destaca la presència de diversos expresidents d'estats iberoamericans, com José Luís Rodríguez Zapatero o l'ex-president de la República Dominicana, Leonel Antonio Fernández, així com l'ex-president de l'Assemblea General de Nacions Unides, Didier Opertti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada