Nord-est Llibertari: Mig miler de persones marxen a Blanes en contra les retallades a l’ensenyament públic

diumenge, 9 de juny del 2013

Mig miler de persones marxen a Blanes en contra les retallades a l’ensenyament públic

L'acte ha estat organitzat per la Comunitat Educativa de l'Educació Pública de Blanes, que agrupa a professors, estudiants i pares.
La manifestació ha recorregut el passeig marítim de Blanes.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/06/2013
Blanes (La Selva).-

Segons l’Agència Catalana de Notícies, unes 500 persones han participat aquest diumenge a Blanes (la Selva) en una marxa reivindicativa en contra les retallades en el sector educatiu. La manifestació, encapçalada amb la pancarta 'Ni LOMCE, ni retallades', ha recorregut gran part del passeig marítim de la localitat. Els manifestants han volgut mostrar el seu rebuig a les retallades del Govern de la Generalitat de Catalunya, la LOMCE, la pujada de les taxes universitàries i l'augment del preu de les llars d'infants. La caminada ha estat organitzada per la Comunitat Educativa de l'Educació Pública de Blanes, que aplega personal docent de diversos centres educatius, estudiants i AMPAS. "Defensem l'escola pública de qualitat", ha assenyalat un dels organitzadors de l'acte, Paco Martínez.

La Comunitat Educativa de l'Educació Pública de Blanes està integrada per personal docent de les diverses escoles i instituts de Blanes, AMPAs i alumnat dels centres. La marxa reivindicativa ha sortit del passeig de S'Abanell i ha finalitzat davant del monument a la Sardana. Allà, els manifestants han llegit un text conjunt en defensa de l'escola pública de qualitat i en contra les retallades del Govern de la Generalitat, el canvi del model lingüístic de la llei LOMCE i l'augment de les taxes universitàries i de les llars d'infants. "Volem que augmenti la inversió en educació pública del 3,4% al 6% del PIB tal i com recomanen els organismes internacionals", ha detallat Martínez. En total unes 500 persones -majoritàriament professors, famílies i estudiants- han participat en la caminada que ha finalitzat amb jocs infantils. Des de l'organització asseguren que tenen previst repetir mobilitzacions similars després de "l'èxit obtingut" amb aquesta marxa. "Molts pares ens han dit que cal treballar més i donar-nos més a conèixer per difondre el nostre missatge", ha assegurat el regidor de l'Ajuntament de Blanes, Paco Martínez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...