Nord-est Llibertari: Mares i pares a la sala de plens de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí

dijous, 6 de juny del 2013

Mares i pares a la sala de plens de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí

Veïnes i veïns de Torroella protesten al ple per la pujada a les llars d’infants

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/06/2013
Torroella de Montgrí (Baix Empordà).-

Les mares i els pares dels alumnes de les llars d'infants de Torroella de Montgrí han protestat aquest dijous a l'entrada i a l'interior del ple municipal.

En un manifest han expressat la manca de diàleg que hi ha hagut des del govern municipal i han criticar que s'hagin apujat els preus, uns 80 euros mensuals en horari complet, i canviat els horaris. En aquest sentit, han criticat que s'hagi posat l'hora de cinc a sis com a extraordinària, les deficiències en les instal·lacions del Mar i Cel o el fet que s'hagin fet dos pujades de preu consecutives. I han demanar una reunió. Des del govern municipal de Torroella se'ls ha emplaçar a fer-la en dues setmanes.

ERC també
El grup municipal d'ERC també ha denunciat que la pujada és abusiva, ja que els preus s'han incrementat un 20%. Segons ERC, aquesta pujada "denota un desinterès absolut de l'Ajuntament per l'ensenyament públic" a Torroella de Montgrí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...