dilluns, 13 de maig de 2013

Obtenció d'informació del CNI i estratègia de la tensió d’Estat a Catalunya

Actuen ara mateix a Catalunya els serveis d'intel·ligència, com ara el CNI, o el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil i el VI Grup de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional.
També hi ha els anomenats ‘Mortadelos’ dels Mossos d’Esquadra.










TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/05/2013 
Redacció Girona (Gironès).- 

La situació catalana, amb el fet llibertari i el creixement anarcosindicalista en el moviment obrer del Principat, la creixent presència de nous moviments socials, amb alliberament d’edificis i tot un moviment d’ocupacions, junt al procés d’autodeterminació vers la independència posen en perill, no solament el domini burgès de classe, també la integritat territorial del Regne d’Espanya i la pròpia viabilitat econòmica de l’Estat capitalista espanyol, on el Principat de Catalunya representa entre una cinquena i una quarta part del PIB espanyol i pràcticament la meitat del PIB si pensem en els Països Catalans, i encara més si es pensa en restaurar l’antiga corona d’Aragó, per no parlar d’una confederació a nivell de Múrcia, Aragó, Països Catalans i Occitants, cosa que ha garantit, a nivell capitalista, fins ara un modus vivendi que ha permès a l’Estat espanyol poder finançar grans infraestructures, com ara els AVE i els aeroports, i un nou estatus en l’ordenament internacional. I ho ha garantit gràcies a l’escanyament financer dels Països Catalans, que integren tres de les comunitats autònomes amb més dèficit fiscal del Regne. 

Que una part de l’Estat capitalista espanyol, com ara el Principat, d’aquesta font generadora de riquesa decideixi d'acabar aquest model i la burgesia nacional catalana faci el seu propi camí, per no parlar d’una declaració unilateral d’independència de caire insurgent i socialista revolucionària, sense la burgesia, no és vist per això des de les estructures de poder espanyoles com una opció política raonable democràticament, sinó com un risc enorme per a la pròpia existència del Regne d’Espanya. En aquest sentit, el Govern espanyol fa mesos va activar totes les estratègies possibles, dins i fora de les lleis, i els recursos que tingui a l'abast, com ara CNI, Servei d’Informació de la Guàrdia Civil i Grup VI de la Policia Nacional, a més agències de detectius, que des de sempre actuen en l’aparell de l’Estat de manera encoberta, com va explicar fa unes setmanes el Sindicat Unificat de Policia , per frenar i tallar de soca-rel la possibilitat de la independència del Principat de Catalunya, dividir la societat catalana per mitjà de l’estratègia de la tensió, en la qual per la seva part també hi participa el Departament d’Interior de la Generalitat i la pròpia Presidència a fi de neutralitzar el projecte socialista revolucionari, especialment llibertari, ja que pel sol fet que CiU crea estructures d’Estat propi, encara que jurídicament el Principat solament sigui la Comunitat Autònoma de Catalunya, els estats, tots els estats, tenen a l'abast una eina expressament pensada per a garantir la integritat del territori i la viabilitat del seu projecte, com els serveis d'intel·ligència i els cossos repressius del propi aparell repressiu de l’Estat. 

En el cas espanyol, a més del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) hi ha molts més aparells i organismes de l'Estat que s'ocupen d'aquesta tasca, com ara la Comissió Delegada del Govern per a Afers d'Intel·ligència (CDGAI), que aplega els responsables dels principals organismes sota la supervisió directa de la Presidència del Govern espanyol; el Centre de Coordinació Antiterrorista (CNCA), del Ministeri d'Interior, el Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO); la Comissaria General d'Informació (CGI) de la policia espanyola; el Servei d'Informació de la Guàrdia Civil (SIGC); el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS); el Centre d'Operacions de Seguretat de la Informació del Ministeri de Defensa (COSDEF); el Servei de Vigilància Duanera i la Unitat d'Intel·ligència Financera, del Ministeri d'Hisenda (SEPBLAC); les brigades regionals d’informació de la Policia Nacional, com a Catalunya el Grup VI, creat en temps dels governs Suárez, que va canviar el nom franquista de IV Grup de la Segona Brigada d’Informació, aleshores a la comissaria de via Laietana, a Barcelona, connectada amb totes les comissaries espanyoles del Principat. Tot un exèrcit de funcionaris dedicat a garantir la viabilitat de l'Estat espanyol. En el cas del Principat de Catalunya gran part dels serveis de l’Estat desplaçat a l’estranger, especialment a la República francesa i Bèlgica, així com a Euskal Herria, a causa d’haver plegat la part militar d’ETA, ara s’han desplaçat a Barcelona i totes les comarques catalanes amb l'objectiu concret d’obtenir, posar en comú, sistematitzar i analitzar la informació específica sobre els fets, les amenaces, els riscs i els conflictes que afecten la seguretat i la viabilitat interior i exterior de l'Estat, en aquest cas des del Principat, amb l'objectiu de prevenir i anticipar l'evolució d'aquests riscs, actuar per neutralitzar les actuacions contràries i condicionar les decisions d'aquells que posen en perill l'Estat espanyol.

Com actuen ara mateix els serveis d'intel·ligència, com ara el CNI, o el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil i el VI Grup de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional:

El cicle de l'activitat d'intel·ligència al Principat, ara mateix, té cinc fases bàsiques en marxa. Planificació, obtenció d'informació, processament, anàlisi i intervenció. Les que tenen un caràcter operatiu i es fan sobre el terreny corresponen a l’obtenció d'informació i la intervenció. Interceptar comunicacions

Com s'ha pogut comprovar els qui recullen informació tenen la capacitat i la competència d'interceptar les comunicacions de les persones investigades. Com que necessiten una autorització judicial, els serveis d'intel·ligència tenen adjudicat un magistrat del Tribunal Suprem per a obtenir-la. Inclou les escoltes telefòniques, però també les intercepcions en qualsevol dels canals de comunicació personal a l'abast, com ara correu electrònic, videoconferències, xats, reunions enregistrades i altres. S'ha sabut de casos al Principat en què fins i tot s'ha recorregut a pirates informàtics per entrar en ordinadors.

Captura d'imatges

Una imatge val més que mil paraules i això ho saben prou bé els agents d'espionatge. Obtenir una imatge sensible i compromesa d'alguna persona senyalada o investigada pot aportar molta informació i sempre pot ser un roc a la faixa en la fase de difusió. La captura d'imatges es pot fer principalment amb mitjans fotogràfics o videogràfics i a través de satèl·lits.

Informadors

La forma menys sofisticada d'obtenir informació és, probablement, la més freqüent i la més antiga. Els agents d'intel·ligència despleguen totes les tècniques que tenen a l'abast per establir una xarxa de confidents civils que subministrin tota la informació que considerin rellevant o d'interès especial mercès a la seva posició professional, d'amistat o de relació familiar. Els informadors poden col·laborar amb els serveis d'intel·ligència espanyols o de la Generalitat per convicció patriòtica o militant, també compensació econòmica, material o professional o, en molts casos, amenaça o coacció (aquí entra el terrorisme d’Estat).

Infiltrats

A diferència dels informadors, els infiltrats són agents d'espionatge que han reeixit a fer-se passar per civils i obtenir una posició beneficiosa per a la captació d'informació en llocs privilegiats o ben situats, a vegades empreses estratègiques, com ara Telefònica, Correus, Renfe, Iberia, o la premsa, la universitat. L'objectiu principal d'aquests agents són partits, sindicats, institucions,  organitzacions cíviques d'activisme, sindicals i patronals, les empreses estratègiques, els propis Mossos d'Esquadra en el cas català, les policies municipals, agències de seguretat. Un cop infiltrats, els agents actuen d'acord amb la posició que ocupen, mirant de no aixecar mai sospites, i subministren als analistes dels serveis d'intel·ligència tota la informació que són capaços d'obtenir del dia a dia.

Seguiments

Una altra fórmula per a obtenir la màxima informació d'alguna persona és fer-ne un seguiment. Es pretén saber amb qui es reuneix l'individu investigat, els llocs que freqüenta, els hàbits, les reaccions en cada situació, els horaris i, a vegades, el tipus de consumició que fa habitualment en un bar, que serveix pel recull del dossier personal a fi de conformar certes informacions. Aquesta informació serveix bàsicament per engreixar els famosos dossiers d'informació compromesa que l'estat fa servir en fases posteriors per a neutralitzar o desactivar individus que fan nosa en cada situació o context.

Interrogatoris

Un cop obert un procés judicial o quan s'ha fet una detenció (Julio Cerón va escriure, quan estava a la presó durant el franquisme, sobre la necessitat de les normes seguretat, amb aquestes paraules que sempre caldria tenir molt en compte: “Els FLP han caigut a causa d’haver col·laborat amb marginals, per això cal recordar que solament el militant es troba conformat responsablement amb els altres i solidari amb els altres sempre que trobi en si mateix la força per callar enfront la tortura”), els afectats, encausats, detinguts, víctimes o testimonis, són interrogats per la policia i declaren davant el jutge.

Els serveis d'informació tenen molt interès en aquesta informació judicial, encara que l'objecte del procés no sigui allò concret que investiguen, perquè els pot aportar pistes sobre punts febles i noves línies d'actuació. En alguns casos, els agents dels serveis d'intel·ligència poden participar en els interrogatoris de la policia o bé demanar que s'interrogui sobre qüestions que els interessen particularment. Posteriorment, elaboren dossiers, que amplien quan els governants ho creuen necessari o políticament estratègic.

Mitjans de comunicació


Els organismes d'intel·ligència fan un buidatge sistemàtic de tot allò que publiquen o emeten els mitjans de comunicació convencionals, com ara premsa, televisió, ràdio, web, blog. Així, amb enginys tecnològics de detecció de mots sensibles, també revisen la informació publicada a Internet als blocs, als portals d'informació, a les xarxes socials. D'aquestes fonts en treuen grans quantitats d'informació, i la feina principal que fan és destriar el gra de la palla. Per això, es recomanable carregar carros de palla i de tant en tant fer esclatar alguna informació que faci trontollar el poder i desfer maquinacions d’Estat. Informació sempre és poder.

Més organismes de l'Estat o estrangers

La recollida d'informació no és un monopoli dels organismes de l'Estat o de la Generalitat. Hi ha moltes organitzacions públiques i privades que tenen aquest objectiu. Un cas molt clar són les ambaixades, que envien cablegrames amb informació d'interès estratègic al Ministeri d'Afers Estrangers i que, majoritàriament, aixopluguen agents dels serveis d'intel·ligència. També les policies autonòmiques i municipals recullen informació per a investigacions pròpies. Hi ha empreses privades de seguretat i espionatge. I, sobretot, els serveis d'intel·ligència estrangers d'estats amb interessos estratègics al nostre país. La intel·ligència espanyola té relacions, mira de controlar els moviments de tots aquests altres organismes i, si hi té interès, cerca la manera de bescanviar-hi informació útil o comprar-ne.

Conflictes i divisions


Els serveis d'intel·ligència espanyols o estrangers poden mirar de crear divisions i conflictes dins les organitzacions o associacions, com  ara els patits, els sindicats o col·lectius, amb infiltracions a CDC, UNCat o ANC, per crear confusió, entrebancar i provocar desconfiança. Hi ha mètodes per fer-ho, especialment l'actuació d'infiltrats que poden suscitar desinformació i fer circular rumors o informació confidencial compromesa. Dins l'anarcosindicalisme, independentisme i nous moviments socials, com ara el 15-M, les divisions i els conflictes interns a les organitzacions i els col·lectius és el pa de cada dia. Hom no pot establir quin percentatge dels casos es poden imputar a la tradició i al caràcter dels propis orgànics i quin cal atribuir a l'obra de la intel·ligència espanyola o de la Generalitat.

Rumors inspirats

Aquesta és una de les armes més poderoses que tenen els aparells d'Estat per intervenir en un conflicte o en un front de dissidència. Documents policials desmenteixen suposades sospites de militants confidents quan aquests poden ser recuperats i analitzats. Per naturalesa, un rumor s'estén com una taca d'oli, circula més de pressa que la pólvora i és molt difícil de combatre per part de l'afectat. Els rumors inspirats ja van ser una arma de primer ordre a la Segona Guerra Mundial, quan els estats en conflicte van organitzar autèntiques màquines de producció i difusió de rumors amb tècniques prou sofisticades. Actualment, al Principat, tothom sap i pot identificar alguns dels rumors que circulen i que mai no s'acaben de contrastar ni de resoldre, encara, que hi ha casos molt clar d’infiltrats, des de captaires a qualificats oradors, passant per militants molt actius, com ara l’informàtic del MOC que coordinava el butlletí ‘El Mocador’ i fins i tot va anar a parlar amb el subcomandant Marcos, de l’EZLN. Per fer circular un rumor interessat i que afecti l'autoritat, la confiança o el bon nom d'algun dirigent polític o social, els serveis d'intel·ligència recorren a missatgers aparentment neutrals, rumors de cafè, que molt sovint no arriben a ser conscients de ser utilitzats. La força d'un rumor és que fins i tot la militància més combativa se'n fan ressò i l'escampen inconscientment en benefici del propi infiltrat. Una manera de desviar l’atenció sobre un infiltrat passa per crear un rumor a l’entorn d’un militant.

Desercions i coaccions  


La intel·ligència acostuma a preparar dossiers confidencials sobre persones i organismes amb la informació que ha obtingut. Aquests dossiers serveixen per identificar les debilitats i vulnerabilitats dels enemics de l’Estat o de la Generalitat i els seus militants. Un cop identificades, aquests dossiers poden servir per desactivar un individu considerat potencialment perillós per l'Estat o la Generalitat. La coacció consisteix a advertir-li que la informació del dossier serà filtrada als mitjans o portada a un jutjat si continua pel camí equivocat o no plega. També, a vegades, es demana que passi a treballar per l’Estat o la Generalitat.

Cal recordar, que pràcticament totes les persones dirigents de partits, sindicats i col·lectius a vegades són contactades per serveis policials o d’intel·ligència, cosa que no passa d’una mena de test psicològic, com el del psicòleg d’una presó, i per això mateix la militància sempre haurà de conèixer aquests contactes de mediadors o servidors de l’Estat o de la Generalitat.

Opinió mediatitzada  

Un altre dels fronts que hom pot utilitzar per mirar de canviar i aturar la voluntat de les masses és procurar intervenir en la creació d'allò que s'anomena opinió pública (mediatitada). Principalment, la manera de fer-ho és afavorint que els mitjans de comunicació s'orientin en una línia política determinada (contra ocupes, 15-M, unionista o qualsevol altre) i que els creadors d'opinió i periodistes en siguin els propagadors. Els mitjans de comunicació social, juntament amb els rumors inspirats, són les eines més eficaces per formar un estat d'opinió contrària a la independència o a la transformació social. En aquest terreny trobarem, sense anar gaire lluny, exemples clars i evidents de l'ús dels mitjans per mirar de capgirar l'evolució previsible del procés independentista o en les càrregues dels Mossos d’Esquadra .

Ambient crispat i violència en l’estratègia de la tensió  


Un dels fantasmes identificats per la intel·ligència espanyola, en aquest cas de tipus unionista,  que sobrevola la creació de l'estat propi català és el trencament de la cohesió. Els serveis d'intel·ligència dels estats que s'han encarat a processos de secessió interns no han renunciat a incentivar la crispació i a afavorir els brots violents per crear un estat de por paralitzant. Al Principat de Catalunya encara no hi ha hagut casos de violència explícita vinculats directament al procés d'independència o no s'han expressat d'aquesta manera, però s’ha aconseguit dividir la gent que participa en el procés d’alliberament nacional amb el ressò de l’homenatge als germans Badia o els atacs a la CNT/FAI. També la crida de Forcades i Oliveres per integrar l’independentisme de les CUP dins l’unionisme jacobí d’Iniciativa (ICV-EUiA), amb una decoració stalinista chavista.

Col·lectius unionistes

Entre les tasques de la intel·ligència hi ha la de crear grups organitzats que defensin els interessos de l'Estat espanyol al territori del Principat, més enllà dels partits polítics o utilitzant els partits com a plataforma d'actuació. Els fons reservats de l'Estat espanyol serveixen, com ja fa dècades es fa a Euskal Herria (¡Basta Ya!, AVT i companyia) per finançar l'activitat d'aquests grups i dotar-los de més visibilitat que la que els correspon per suport social, com ara Ciutadans, amb relació també amb serveis estrangers i la secta stalinista d’una antic guàrdia civil UCE) o la denominada Convivència. Al Principat de Catalunya, ja hi ha grups que actuen per pressionar en aquest sentit, bé des de plataformes empresarials, bé des d'entitats aparentment cíviques.

Operacions especials

Finalment, els serveis d'intel·ligència poden planificar accions operatives contra elements determinants del procés d'independència o de la revolució social si fallen la resta d'opcions enumerades. En principi, l'Estat es reserva de fer operacions de sabotatge quan el conflicte és obert i directe, ja que cal tenir present la llei 11/2002 que estableix la missió del Centre  Nacional de Intel·ligència (CNI) espanyol, i que exposa que ha de “neutralitzar les activitats de grups o persones que posin en risc, amenacin o atemptin contra l'ordenament constitucional, els drets i les llibertats dels ciutadans espanyols, la sobirania, la integritat i la seguretat de l'estat'. El terrorisme d’Estat i l’estratègia de la tensió abans d’una intervenció militar directa i un estat d’excepció policial.


Cap comentari:

Publica un comentari