Imputen un directiu de la constructora Rubau per les donacions al PP

El jutge de l'Audiència Nacional cita a declarar com a imputat Antoni Vilella, apoderat del Grup Rubau, i set dirigents de constructores espanyoles. 

L’apoderat de Construccions Rubau admet una donació al PP a títol personal de 63.000 euros.

Antoni Vilella nega les entregues que consten en els papers de Bárcenas i reconeix ser militant del Partit Popular.  

El jutge de l'Audiència Nacional vol investigar si Vilella és responsable d'haver fet suposats pagaments, que estarien al voltant dels 100.000 euros, que presumptament haurien servit per pagar sobresous a alts càrrecs del PP. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/05/2013 

Verges (Baix Empordà).- 

L'apoderat de l'empresa empordanesa Construccions Rubau Antoni Vilella va declarar davant el jutge que va donar a títol personal al PP 63.000 euros, que va declarar a Hisenda el 2008, però va negar els dos apunts que apareixen a nom seu en els papers de Bárcenas amb un donatiu de 100.000 euros el 2004. Així ho va dir en el seu interrogatori davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga els papers manuscrits atribuïts a l'extresorer del PP Luis Bárcenas que reflectirien una suposada comptabilitat B en el partit, amb pagaments als seus dirigents i donatius d'empresaris. 

Segons els manuscrits, Antoni Vilella, enginyer apoderat de Rubau des de 2003, va donar al PP 100.000 euros en dos entregues l'any 2004. Un informe de la Policia Nacional destaca que aquell any el seu grup va obtenir quatre contractes públics per 76 milions d'euros, un d'ells per 52 milions per a un tram de l'autovia A -23 a Castelló.

L'apoderat, que es va negar a contestar a les acusacions populars, va dir al jutge que no sap si se li van treure els poders de la societat fa uns anys i va reconèixer que és militant del PP i que ha assessorat el partit en matèria de contractació d'obra pública. 

Per part seva, el considerat número dos de la trama Gürtel, Pablo Crespo, va admetre davant del jutge la veracitat d'un apunt dels papers de Bárcenas de 126.000 euros el 1999 i va explicar que es tracta de la devolució d'un préstec electoral del PP estatal al partit a Galícia, del qual ell era secretari d'Organització. 

Crespo va dir davant del jutge que va lliurar aquesta quantitat en metàl·lic al que era tresorer del PP, Álvaro Lapuerta, per tornar part d'un crèdit de cent milions de pessetes. va afegir que aquest pagament el va fer en metàl·lic a la seu del PP a Santiago de Compostel·la perquè era costum que aquest tipus d'abonaments s'efectuessin així, i va afegir que no li van donar rebut i que els diners procedien de petites donacions al partit gallec. "Són uns diners perfectament nets perquè venien de petites donacions que no tenien res a veure amb cap tipus contraprestació per part de Crespo", va assegurar el seu advocat, l'expresident de l'ONCE Miguel Durán. 

Pel que fa a un altre pagament de 31.000 euros el juliol 2000 que figura en els manuscrits, Crespo va dit que en aquesta època ja no tenia responsabilitat en el PP gallec i que ni tan sols es tracta de la seva lletra. 

Segona imputació 

L'apoderat del Grup Rubau i la resta dels citats en el cas ja van ser imputats prèviament el gener passat pel jutge Gómez Bermúdez, quan aquest va assumir la querella que va interposar Esquerda Unida, segons destaca l'agència ACN, i que finalment va haver de cedir al seu company de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que en aquell moment va optar per anul·lar les primeres citacions. 

Després, però, Ruz ha tornat a ordenar les compareixences i també ha citat com a testimonis els pèrits que van fer l'informe pericial de la UDEF perquè ratifiquin la documentació que apareix en l'informe, i diversos dirigents del PP que apareixen en aquest document, així com Jorge Trías Sagnier, que ja va declarar en el marc de les diligències de la fiscalia anticorrupció. 

El cas de les constructores  

Aquest no és el primer cas judicial en què es veu involucrada Rubau. Alguns dirigents també van ser citats a declarar pel suposat càrtel de constructores que es conxorxaven per repartir-se les obres a la demarcació de Girona. La Sindicatura hi va veure irregularitats i el cas està pendent de judici.