Cadaqués (Alt Empordà).-
Durant les
jornades de maig de 1937, quan la República burgesa espanyola va
organitzar una provocació contrarevolucionària ben planificada des
de Moscou amb Azaña i Companys a fi de recuperar el control de
l’Estat capitalista jacobí espanyol de Catalunya i Aragó en mans
de la CNT i el proletariat en armes i així ofegar amb metodologia
stalinista descarada el procés socialista revolucionari d’autogestió
col·lectivista i autodefensa pròpia, a l’Alt Empordà anarquistes
dels antics comitès de l’estiu del 36 i la militància compromesa
del POUM van resistir uns dies aquestes provocacions de l’Estat
capitalista republicà espanyol i la Presidència de la Generalitat
de Catalunya.
A la comarca fronterera, durant prop de dues setmanes de maig, els destacaments d’obrers, pescadors, menestrals i pagesia compromesa van defensar les conquestes socials i l’obra revolucionària constructiva en marxa de juliol del 36. Hi va haver provocacions republicanes burgeses i stalinistes a Figueres, Bàscara, Cap de Creus i l’Albera Marítima, entre altres indrets de la Costa Brava, com ara Cadaqués on es va destacar un mestre militant del PSUC i l’UGT, històric enemic personal de l’anarcosindicalisme des del temps de la campanya de solidaritat obrera catalana en el decurs de la vaga de la Canadenca de 1919, especialment amb notes malintencionades i desprestigi de la CNT des de les pàgines de la revista ‘Costa Brava’ que de jovenet dirigia a l’Escala, cosa que va provocar una manifestació dels pescadors i els obrers contra aquesta publicació, en un moment en que Lluís Tassis encara estava vinculat a la plataforma catòlica nacionalista Pomells de Joventut.
Aquest mestre d’escola va morir a Cadaqués en el decurs dels fets de maig del 37. Personalment utilitzava l’UGT, aleshores controlada pels stalinistes, per oposar-se a les mesures col·lectivistes i amb la unificació del seu partit, la USE de Serra Miret, amb el partit stalinista PCC, i la fundació del PSUC el juliol de 1936 va trobar prou empara polític per utilitzar la pedagogia per induir en la mainada de Cadaqués consignes contra la revolució social i en especial contra la CNT, el POUM i la FAI, quan deia irònicament a classe que CNT volia dir “Casi Nunca Trabajamos”, AIT, “Ahora Intentamos Trabajar”, FAI, “Fabricamos Artefactos Incendiarios”, entre altres bajanades, com ara la cançó “Al llegar a Barcelona, lo primero que se ve, milicianos con pistola sentados en los cafés”.
Aquest mestre d’escola seguia al peu de la lletra les consignes de Camorera, el dirigent del PSUC que deia “les trubus” a les milícies de la CNT.
Rahola fa apologia de la contrarevolució republicana burgesa i stalinista de 1937
Aquest diumenge, al migdia, en l’església parroquial de Santa Maria de Cadaqués i davant l’altar barroc que van protegir l’estiu del 36 amb una paret de rajols els anarquistes de Cadaqués, la pro sionista i membre del governamental autonòmic Consell Assessor per a la Transició Nacional Pilar Rahola presentava la seva novel·la ‘El carrer de l’embut’ acompanyada per l’alcalde de la vila, Joan Figueras, i fent de presentadora de l’acte la directora de cinema Isona Passola, mentre actuava el cantautor escalenc Josep Oliveras, dit En Tero.
En aquesta novel·la sobre Tassis i els fets de maig del 37 a Cadaqués Rahola fa apologia de la contrarevolució republicana burgesa i stalinista de 1937.
A la comarca fronterera, durant prop de dues setmanes de maig, els destacaments d’obrers, pescadors, menestrals i pagesia compromesa van defensar les conquestes socials i l’obra revolucionària constructiva en marxa de juliol del 36. Hi va haver provocacions republicanes burgeses i stalinistes a Figueres, Bàscara, Cap de Creus i l’Albera Marítima, entre altres indrets de la Costa Brava, com ara Cadaqués on es va destacar un mestre militant del PSUC i l’UGT, històric enemic personal de l’anarcosindicalisme des del temps de la campanya de solidaritat obrera catalana en el decurs de la vaga de la Canadenca de 1919, especialment amb notes malintencionades i desprestigi de la CNT des de les pàgines de la revista ‘Costa Brava’ que de jovenet dirigia a l’Escala, cosa que va provocar una manifestació dels pescadors i els obrers contra aquesta publicació, en un moment en que Lluís Tassis encara estava vinculat a la plataforma catòlica nacionalista Pomells de Joventut.
Aquest mestre d’escola va morir a Cadaqués en el decurs dels fets de maig del 37. Personalment utilitzava l’UGT, aleshores controlada pels stalinistes, per oposar-se a les mesures col·lectivistes i amb la unificació del seu partit, la USE de Serra Miret, amb el partit stalinista PCC, i la fundació del PSUC el juliol de 1936 va trobar prou empara polític per utilitzar la pedagogia per induir en la mainada de Cadaqués consignes contra la revolució social i en especial contra la CNT, el POUM i la FAI, quan deia irònicament a classe que CNT volia dir “Casi Nunca Trabajamos”, AIT, “Ahora Intentamos Trabajar”, FAI, “Fabricamos Artefactos Incendiarios”, entre altres bajanades, com ara la cançó “Al llegar a Barcelona, lo primero que se ve, milicianos con pistola sentados en los cafés”.
Aquest mestre d’escola seguia al peu de la lletra les consignes de Camorera, el dirigent del PSUC que deia “les trubus” a les milícies de la CNT.
Rahola fa apologia de la contrarevolució republicana burgesa i stalinista de 1937
Aquest diumenge, al migdia, en l’església parroquial de Santa Maria de Cadaqués i davant l’altar barroc que van protegir l’estiu del 36 amb una paret de rajols els anarquistes de Cadaqués, la pro sionista i membre del governamental autonòmic Consell Assessor per a la Transició Nacional Pilar Rahola presentava la seva novel·la ‘El carrer de l’embut’ acompanyada per l’alcalde de la vila, Joan Figueras, i fent de presentadora de l’acte la directora de cinema Isona Passola, mentre actuava el cantautor escalenc Josep Oliveras, dit En Tero.
En aquesta novel·la sobre Tassis i els fets de maig del 37 a Cadaqués Rahola fa apologia de la contrarevolució republicana burgesa i stalinista de 1937.
Possible
film subvencional pel govern d’Artur Mas
La
presència de la directora de cinema Passola correspon a un intent
desesperat de CiU de subvencionar un film a partir de la novel·la
de Rahola, en forma de rèplica demagògica i oportunista a ‘Terra
i Llibertat’ del director compromès amb la causa proletària Ken
Loach, rodada l’any 1995 en homenatge a les víctimes de la
contrarevolució de maig del 37 i inspirada en el llibre de George
Orwel ‘Homenatge a Catalunya’.
Ara, les clavegueres de la Generalitat han decidit fer un èxit de vendes d’aquesta novel·la de Rahola i utilitzar la mort de Tassis a Cadaqués en la campanya de desprestigi de l’anarquisme social i el marxisme revolucionari al Principat a fi d’intentar controlar i integrar la classe obrera i les capes populars, com ara pagesia i menestrals, en el decurs de les contradiccions socials en el marc del procés nacional català en que la burgesia corre el perill de perdre l’hegemonia de classe dominant quan intenti crear estructures d’un estat propi català, si tenim en compte el context històric que vivim on creix el malestar social en aquetes turbulències internacionals del capitalisme.
Ara, les clavegueres de la Generalitat han decidit fer un èxit de vendes d’aquesta novel·la de Rahola i utilitzar la mort de Tassis a Cadaqués en la campanya de desprestigi de l’anarquisme social i el marxisme revolucionari al Principat a fi d’intentar controlar i integrar la classe obrera i les capes populars, com ara pagesia i menestrals, en el decurs de les contradiccions socials en el marc del procés nacional català en que la burgesia corre el perill de perdre l’hegemonia de classe dominant quan intenti crear estructures d’un estat propi català, si tenim en compte el context històric que vivim on creix el malestar social en aquetes turbulències internacionals del capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada