L'acte
es fa aquest dissabte, 6 d'abril, a les 8 del vespre, a Can Puget
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/04/2013
Manlleu (Osona).-
L'escriptora de
Valls, Margarida Aritzeta, presenta aquest dissabte, dia 6 d'abril, a
les 8 del vespre, a la sala d'exposicions de Can Puget de Manlleu, la
seva novel·la "El pou dels maquis". L'obra, basada en uns
fets reals ocorreguts a Valls, relata també el paper que va tenir
Manlleu com a punt de contacte en l'entrada dels guerrillers
antifranquistes els anys 1946 i 1947.
L'acte
s'inscriu en la celebració del 30è aniversari de Ràdio Manlleu i
de l'emissió del programa número 100 de l'Avió de paper. Comptarà
amb la presència d'Àlex Garrido, escriptor i regidor de Cultura de
l'Ajuntament de Manlleu, així com Roger de Font i altres membres de
l'equip de l'Avió de Paper de Ràdio Manlleu.
Margarida
Aritzeta ha recollit documentació durant 4 anys d'uns fets reals
"El
pou dels maquis", és la història novel·lada resultat de quatre
anys d'investigació i de documentació sobre la presència dels
maquis a l'Alt i al Baix Camp. En concret, l'autora, Margarida
Aritzeta relata l'estada d'un grup d'aquest guerrillers a mitjans
dels anys 40 a la masia Cardellà de Valls, on viu actualment.
La
documentació obtinguda i el procés d'investigació s'apleguen en un
segon volum titulat "El pou dels maquis. Els fets, els
documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica".
La
novel·la també recull altres aspectes de l'organització del maquis
de la dècada dels 40, com el paper que va tenir la vila de Manlleu
com a punt de contacte en l'entrada dels guerrillers antifranquistes
entre els anys 1946 i 1947. A Manlleu, asseguraven el contacte amb
els guies i els grups de quadres i guerrillers que anaven i venien de
França a partir del domicili d'una família que vivia a unes cases
barates dels afores. A la població d'Osona, segons recull el llibre
d'Aritzeta, el franquisme hi va aplicar la 'Llei de fugues', que
significava disparar a matar contra algú al·legant que es volia
escapar quan l'anaven a detenir.
Tal
i com explica l'autora, va començar a investigar "quan vaig
saber que a l'habitació on jo dormia, sis anys abans de néixer, hi
havien dormit quatre guerrillers". La majoria dels personatges,
localitzacions i fets que apareixen a la novel·la són reals i s'hi
descriu una època convulsa on les tortures, les traïcions i les
decisions personals van marcar als que hi participaven com a peces
d'un tauler d'escacs en el que, a nivell mundial, no deixaven de ser
peons.
El
llibre vol ser un retrat per entendre per què totes aquestes
persones es van trobar immerses en el conflicte. Aritzeta assegura
que, després de la investigació, "m'he trobat amb la sorpresa
de descobrir una història d'Espanya que no l'ha explicat ningú".
De fet, es palesa com alguns dels personatges que hi apareixen, sense
adonar-se'n, acaben sent víctimes d'una situació històrica.
De
soldats a bandits, de resistents a oblidats, del compromís al
silenci
El
llibre, editat per Cossetània, és "un intent de convertir en
paraules el silenci de dues generacions". Descriu uns maquis que
no eren gent de les muntanyes, desarrapats i desarrelats com ha
volgut dibuixar la dictadura franquista sinó "una guerrilla
urbana que no tenia res a veure amb la imatge que n'ha donat la
historiografia". "Un col·lectiu organitzat per derrocar el
feixisme que no se'n va sortir", afirma l'autora, "molta
gent normal que, des de la seva normalitat, i amb perills enormes, va
donar suport a la causa antifeixista".
Els
personatges que apareixen a la novel·la són uns soldats que
defensen la legalitat republicana i que, de sobte, passen a ser
considerats bandits per part dels vencedors de la guerra civil. Són
uns resistents a la dictadura que esperen un suport aliat que mai no
va arribar. I unes persones compromeses amb la causa antifeixista que
el franquisme el força a silenciar fins i tot la seva pròpia
història per protegir les seves famílies.
El
relat de la investigació
El
segon llibre, "El pou dels maquis. Els fets, els documents.
Realitat i documentació d'una novel·la verídica", és un
'making of' que mostra el procés de descoberta dels fets, de
localització dels arxius, la consulta de la documentació del
Consell de Guerra Sumaríssim, que avui encara resta obert, al que va
tenir accés l'autora pel fet de ser familiar directa de dos dels
encausats, el seu pare i el seu avi. Un recorregut per la memòria
familiar de la mateixa Margarida Aritzeta.
Entre
els arxius i fons que han estat consultats hi ha l'Arxiu Històric de
Tarragona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de
Valls, l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu del Tribunal Militar
Tercer (IV Regió), l'Arxiu Històric del Partit Comunista de Madrid
o l'hemeroteca digital del diari 'La Vanguardia', entre d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada