La
mala consciència que va causar en la societat catalana aquell
assassinat legal no es resol amb sentimentalisme
Xavier
Montanyà (*)
[Vilaweb
01/03/2013]
“A
Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores,
s'estén la present diligència per fer constar que a la presó
d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de
mort en la persona del reu Salvador Puig Antich.” Ell tenia 26
anys. Ja en fa 39 d'aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem
intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o
menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la
passivitat amb que van reaccionar les principals forces
antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot
va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard.
Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un
tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.
Per
contra, quatre anys abans, hi havia hagut pressió i mobilitzacions
arreu --també a Catalunya-- contra les penes de mort a sis militants
d'ETA en el procés de Burgos. I aquesta pressió havia aconseguit
que s'aturés la maquinària criminal del règim i que les penes
fossin commutades. A Salvador i als seus camarades del MIL,
aparentment, els van abandonar. Ells eren revolucionaris, no
s'alineaven, en absolut, amb les estratègies de l'oposició
tradicional. Però això no es podia fer servir per a justificar el
silenci oficial majoritari quan es tractava de salvar una vida de la
crueltat feixista.
S'acaba
de publicar 'Ejecución sumaria' (El Viejo Topo), de Lidia Falcón,
una novel·la basada en fets reals que descriu la impotència d'ella
i d'un grup de dones d'esquerres que intenten fer alguna cosa per
impedir l'execució. Van lluitar, diu, contra l'hostilitat dels
dirigents antifranquistes, per mobilitzar una 'indiferent ciutadania
barcelonina satisfeta i golafre'. El relat és un fresc de la
Barcelona d'aquells anys, sobretot de l'actitud, segons ella, passiva
del líders polítics, especialment els de l'organització més
forta, el PSUC, i de la burgesia catalana respecte de l'execució
imminent. Tot eren excuses i possibilisme, estratègies pactistes amb
els feixistes, l'avantsala d'allò que arribaria després de la mort
de Franco.
Falcón
descriu la quotidianitat, el sacrifici i els anhels dels militants de
base --alguns dels quals, en el futur, se sentiren traïts pels seus
líders--, la prepotència de certs dirigents clandestins, els plans
burgesos de control futur del poder, de negoci i d'enriquiment
immobiliari, i els brutals, sòrdids, mètodes de repressió de la
policia. Els retrats d'Antoni Gutiérrez Díaz, Miguel Núñez o Pere
Duran Farell, gran aliat de Jordi Pujol, són reveladors i
inquietants. Espatarrant, la sàtira, amb noms i cognoms, de la
'gauche divine'.
La
mala consciència que va motivar en la societat catalana aquell
assassinat legal no es resol amb sentimentalisme. Cal fer justícia a
la història, reconstruir críticament aquells anys. Lidia Falcón
ens n'aporta ara la seva versió. Però la memòria no es conforma,
solament, amb la restitució del relat. La memòria també recorre al
dret exigint justícia. Actualment, hi ha en procés una querella
criminal a l'Argentina per genocidi i crims contra la humanitat
comesos a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977. Ja són 150
denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers
afusellats el 1975, militants d'ETA i del FRAP. També hi ha 6.000
adhesions personals. A Euskadi, s'hi han adherit més de 20
institucions forals i municipals: l'Ajuntament de Vitòria, Arrasate,
Ondarroa, Eibar, Sant Sebastià, Rentería, Gernika, Irun, i les
Juntes Generals de Guipúscoa, entre més. És la iniciativa legal
més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai.
A Catalunya, però, de moment, no sembla haver-hi hagut gaire interès
institucional a donar-hi suport.
(*)
Xavier Montanyà és un periodista català, autor de nombrosos
llibres d’investigació i director de diversos documentals. Article
publicat a Vilaweb en el 39 aniversari de l’assassinat a la presó
model del militant comunista llibertari Salvador Puig Antich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada