Unes
cinquanta pancartes reflecteixen la mobilització de la gent de
Bàscara per reclamar el desviament dels camions que passen per la
N-II cap a l'AP-7.
Aprofitant
aquests dies de vacances escolars de setmana santa, a Bàscara la
mainada es posa a repintar alguna pancarta.
A
part d'informar automobilistes i camioners que passen per la
carretera de la protesta en curs, la confecció de pancartes també
va servir per posar per escrit la indignació del veïnatge
Arrossada
popular dilluns a la N-II
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 31/03/2013
Bàscara (Alt Empordà).-
Aprofitant aquests
dies de vacances escolars de setmana santa, a Bàscara la mainada es
posa a repintar alguna pancarta, ja que algunes ja estan
descolorides, doncs ja fa seixanta dies que estan mobilitzats.
Aquest
dilluns la plataforma Prou Camions a la N-II organitza una arrossada
popular reivindicativa ironitzant perquè l’1 d’abril era el
darrer dia de pas de camions de gran tonatge que el conseller Santi
Vila deia que passarien entre la Jonquera i Maçanet de la Selva per
la Nacional II, mentre ara el mateix polític i antic alcalde de
Figueres promet que serà el 18 d’abril.
A
banda de l’arrossada de Bàscara a la N-II que es farà a dos
quarts de dues del migdia, de nou a deu del matí s’espera que la
mainada del poble pintin un pas de vianants.
Cop
de puny popular a l’Estat
Al
final, el cop de puny sobre la taula d'uns centenars de veïnes i
veïns del municipi de Bàscara, a l'Alt Empordà, haurà valgut més
que dècades de reunions, mobilitzacions d'alcaldes i parlamentaris,
planificacions, promeses i pressupostos que no es compleixen. Aquesta
setmana santa potser serà l'última en què veurem camions de gran
tonatge circulant per la N-II entre la frontera i Maçanet de la
Selva. Plantejar-ho d'aquesta manera és curar-se en salut, perquè
de setmana santa només n'hi ha una a l'any i malament rai si això
no queda solucionat en el termini d'un any. Però també és admetre
el que tothom dóna per fet: la data avançada a totes les portades
dels mitjans de comunicació, el 2 d'abril, per obligar els camions a
desviar-se per l'autopista en aquest tram, no es complirà. Tot i que
l'acord a tres bandes entre el Ministeri de Foment del Govern
espanyol, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat i Abertis estigui enllestit, la plasmació d'aquest acord
als butlletins oficials i la seva aplicació no es podrà fer en un
termini tan breu.
Carretera
saturada
Un
estudi del RACC de finals del 2012 recollia que en els últims cinc
anys el trànsit del corredor gironí que utilitza l'autopista ha
passat de constituir un 66% del trànsit total a un 55%. A la N-II el
trànsit creix proporcionalment i l'estudi del RACC alertava que la
tendència s'anirà accentuant mentre duri la crisi.
Paradoxalment,
les inversions durant aquests anys s'han fet a l'autopista, que ara
ja té tres carrils en tot aquest recorregut i fins i tot quatre en
alguns trams, mentre que la davallada de la inversió pública ha
anat ajornant les obres de desdoblament de la N-II. No només s'ha
ajornat el desdoblament, sinó que el fet d'aturar les obres que
s'havien començat ha empitjorat la situació, i la imatge que
ofereix avui el tram de la N-II al sud de Caldes de Malavella és la
d'una terra abandonada i castigada en ruïnes de final d’Imperi. En
alguns trams, les obres estan parades des de fa més de dos anys.
Sigui per falta de pressupost, sigui per fallida de les empreses que
havien de fer els treballs, tots els factors s'han conjuntat per
arribar al desolador panorama actual.
Provisionalitat
Al
nord de Girona i en direcció a la Jonquera, les obres només es van
començar entre Medinyà i Orriols, i també van quedar aturades.
Aquest mes de febrer passat, i des de la direcció de Transports de
la Generalitat, es va parlar del compromís de Foment de dedicar uns
270 milions, en lloc dels 700 previstos inicialment, al desdoblament
de la N-II entre la ciutat de Girona i la Jonquera.
Amb
l'entrada en servei de la nova sortida oest de l'autopista AP-7 a
Girona, un tram de l'AP-7 de quatre carrils en cada sentit farà de
variant de la N-II entre Girona i Vilademuls. En aquest sentit, el
que ara està sobre la taula no és res més que l'aplicació del
sentit comú i que molts reclamen des de fa anys: si tenim una
autopista sobredimensionada i infrautilitzada al costat de la
carretera Nacional II, aquesta abandonada i saturada de trànsit, la
solució sembla ben fàcil: mentre no s'arregli la carretera, com a
mínim que els camions passin per l'autopista. Però el sentit comú
té poc pes quan es comencen a moure els interessos econòmics dels
uns i els altres. Obligar els camions a passar per l'autopista ja ha
posat les agrupacions de transportistes en peu de guerra: si se'ls
obliga a passar per l'AP-7, en tot cas només admeten que sigui
gratuïtament, i no estan disposats a pagar peatges, ni que sigui amb
bonificacions del 25% o del 50% com s'està plantejant.
La
concessionària d'autopistes, Abertis, tampoc no vol assumir sola la
gratuïtat del pas dels camions en unes infraestructures en què
acaba d'invertir, tot i que actualment ja hi ha un conveni entre
Abertis i el Ministeri de Foment segons el qual si no passen un mínim
de vehicles per l'AP-7 per garantir la rendibilitat de la
infraestructura, el ministeri bonifica la societat Abertis per
compensar-la.
I
si això no ho paguen ni els transportistes ni la concessionària,
només queden les administracions públiques. A banda que les arques
públiques no estan ara mateix en un el seu bon moment, també s'han
començat a dir que pagar el desviament dels camions amb diner públic
equival a fer-lo pagar al conjunt de la ciutadania. I encara hi ha
més interessos en joc: a Vilamalla i la Jonquera s'han creat zones
de serveis per als camions, com ara gasolineres, botigues,
restaurants i prostíbuls, que viuen directament d'aquest trànsit
per la N-II i que no estan disposades a renunciar-hi veient com es
prohibiria als camions sortir de l'autopista. La Federació
d'Hostaleria de les Comarques de Girona ja s'ha manifestat en aquest
sentit.
Tants
interessos econòmics contraposats expliquen que costi arribar a un
acord per poder posar en marxa el desviament dels camions per l'AP7 i
alleugerir, almenys provisionalment, el trànsit a la N-II, que està
en un estat lamentable. Els últims serrells que s'estan negociant
aquests dies tracten precisament d'això: qui pagarà el peatge i en
quina proporció, si s'obliga els camions a circular per l'AP-7, com
quedarà resolt el tema del transport local, com permetre que els
camions vagin a omplir els dipòsits a les seves estacions i àrees
de serveis habituals.
Morts a causa de l’economia
capitalista
«Ens
parlen d'economia i nosaltres parlem de morts», respon la gent de
Bàscara i pobles dels entorns afectats pel pas dels camions
d’empreses privades del mercat que des de fa uns seixanta dies
talla diàriament la N-II al pas pel nucli urbà del poble.
Si
ara totes les administracions s'han posat les piles i si finalment
els camions són desviats per l'AP-7 aquest mes d'abril, no serà per
motius econòmics, que hi són, ni per sentit comú. Serà perquè a
Bàscara la gent ha considerat que hi ha hagut massa morts, s'ha
plantat i ha dit prou. S’ha revoltat. Primer amb barricades de foc
i ara amb pancartes que posen a parir Abertis, ‘La Caixa’ i el
conseller Santi Vila,
En
aquest sentit, és que, a banda dels pressupostos milionaris que
s'estan negociant aquests dies per desencallar la situació de la
N-II i que no s'han sabut resoldre en les últimes dècades, hi ha
unes altres xifres incontestables: segons dades del Servei Català de
Trànsit, el 2011 i el 2012 hi va haver respectivament tretze i
catorze víctimes mortals en accidents de la N-II a la demarcació de
Girona. El nombre de ferits greus va ser de 27 el 2011 i de 22 el
2012. En aquests primers mesos del 2013, fins el divendres 22 de
març, s'han registrat quatre víctimes mortals i tres ferits greus.
El nombre d'accidents a la carretera gairebé triplica el de
l'autopista, que va paral·lela. A Bàscara, un municipi de 500
habitants, si sumen les víctimes mortals a la N-II al llarg dels
anys, en compten onze del poble. Per això han dit prou i per això
aquest mes d'abril es desencallarà alguna cosa de la N-II a les
comarques gironines.
Al
mateix temps, avui mateix prop de cinquanta pancartes reflecteixen la
mobilització que la gent de Bàscara mantenen des de fa seixanta
dies per reclamar el desviament dels camions que passen per la N-II
cap a l'AP-7. La majoria s'han col·locat al pas de la carretera pel
poble, on finestres i balcons són el suport ideal per convertir el
poble en un immens mural reivindicatiu. Fins i tot una casa en venda
i desocupada esdevé un element més de la protesta, amb una pancarta
que diu ‘Aquí no hi viu ningú perquè no s'hi pot viure’.
Un
resum visual
Només
llegint aquestes pancartes, tenim un resum del perquè de tot plegat:
el perill, la mort, anys de reivindicació, interessos econòmics en
joc i la singular situació d'un poble, l'últim en tot el recorregut
de la Nacional II al conjunt del Regne d’Espanya que segueix
travessat per aquesta via, en aquesta cas l’antiga Augusta de
l’Imperi romà, són les principals temàtiques que s'expressen.
Preguntes com ara ‘Quants morts fan falta?’ i ‘La vida d'una
persona és el peatge que cal pagar?’ deixen constància del
degoteig de víctimes mortals que el municipi de Bàscara ha anat
acumulant aquests anys. I, tot seguit, per ordre d'importància, les
pancartes més nombroses són les que reclamen l'única solució
possible: ‘Prou camions!’, ‘Això és un poble, no una
autopista!’, ‘Camions per l'AP-7!’... Alguns dels temes també
assenyalen les entitats i càrrecs electes que els veïns consideren
responsables de la situació actual, com ara Abertis, La Caixa i el
conseller de la Generalitat Santi Vila també tenen les seves
pancartes dedicades i algunes al·ludeixen a responsabilitats més
altes: ‘Els camins del senyor són inescrutables; els nostres,
plens de camions’.
Catarsi
col·lectiva i brainstorming
Passats
els primers dies de mobilització espontània i autònoma, des d’una
plataforma veïnal, anomenada Prou Camions a la N-II, van tenir clar
que el procés anava per llarg i que calia multiplicar les
iniciatives per mantenir viva la participació de tothom. La
confecció de pancartes, a part d'informar automobilistes i camioners
que passen per la carretera de la protesta en curs, també
va ser un exercici de catarsi col·lectiva per posar per escrit la
indignació dels veïns. Un equip d'una vintena de persones va
respondre a la crida de la plataforma i es va reunir en una sala del
Molí Nou de Calabuig per fer un brainstorming, una pluja d'idees,
dedicat a les pancartes. La mecànica era senzilla: cada proposta de
lema era projectada en gran damunt d'una lona o llençol penjat a la
paret. Si la proposta s'acceptava, un primer equip resseguia el
contorn del text amb retoladors i, un cop es despenjava la pancarta i
s'estenia a terra, un segon grup, en què els nens del poble van
tenir un protagonisme important, es dedicava a pintar la pancarta
definitiva. El logotip de la plataforma esmentada, el senyal de
sentit prohibit per als camions, es reproduïa amb més facilitat amb
plantilles. Molta feina, tot i que la gent ho ha fet amb molta
il·lusió. I aprofitant aquests dies de vacances escolar, nens i
nenes repinten alguna pancarta, ja que algunes ja estan descolorides,
doncs a Bàscara ja fa seixanta dies que la gent està mobilitzada.
Segurament per això, la pancarta que resumeix més l'estat d'ànim
de la població, la definitiva, és la que posa ‘N'estem fins als
collons!’. Nosaltres, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada