Quan regna a casa nostra ‘La Vodkavergència’

La Fiscalia creu que els pagaments de les màfies russes a l'entorn del diputat Xavier Crespo eren sistemàtics mentre CiU tanca files en la seva defensa. 

Tot plegat demostra l’existència d’una corrupció global a la Costa Brava. 

La Fiscalia Anticorrupció actua a instàncies de l’ambaixada dels USA. 

Wikileaks ja va alertar el 2010 de l’alta presència de màfies a la Costa Brava.

En un document filtrat va treure a la llum pública converses entre l’ambaixador dels USA a Madrid i els fiscals anticorrupció i antidroga en les quals es mostrava la preocupació de la manca de control governamental sobre el blanqueig de capital i el diner negre. 

El paradís particular de les màfies russes. 

El bon clima i les facilitats en el mercat immobiliari han fet de la Costa Brava la base d’operacions ideal. 

Ara s’estan formant comitès de lluita social contra les màfies i les complicitats polítiques que troben a l’Empordà i la Selva.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/02/2013 

Lloret de Mar (La Selva).-

No és un secret que la màfia internacional ha trobat a l’Estat capitalista espanyol, i en concret a la Costa Brava, al Nord-est de Catalunya, el seu paradís particular. El bon clima, la debilitat del sistema judicial, i la possibilitat de comprar en negre propietats immobiliàries, ha convertit aquest territori en el reclam ideal per atraure, des de Catalunya fins a la Costa del Sol, organitzacions criminals d’arreu del planeta.

La Costa Brava ha esdevingut amb els anys la zona més apreciada per les xarxes del crim vinculades a la màfia per establir-hi el seu centre d’operacions, tal i com confirmen les detencions efectuades aquesta l’última dècada.

Ara, l’operació a Lloret de Mar (la Selva) contra les màfies russes torna a posar a Catalunya, i sobretot la Costa Brava, en el punt de mira com un dels territoris del món més propens a la instal·lació d’aquestes xarxes criminals organitzades. Hi ha molta informació aplegada que indica que aquest és un entorn còmode per aquest tipus de bandes internacionals que troben a casa nostra un punt sense control els moviments de diners, un sistema judicial que no entra en els embolics immobiliaris i alguns ajuntaments àvids de treure llicències d’obra sense voler saber quin origen tenen les empreses immobiliàries i la procedència dels capitals. 

Per això, s’estan formant comitès de lluita social contra les màfies i les complicitats polítiques que troben a l’Empordà i la Selva. Aquests comitès volen actuar com a tribunals revolucionaris de difusió dels fets i esbombament de mafiosos i polítics implicats que l’Estat no vol imputar o que ni tant sols els jutjats intenten investigar. D’aquesta manera, l’única possible, potser les màfies guillaran de casa nostra, encara que alguns ajuntaments de la Costa Brava hagin de tancar per fallida econòmica i els seus càrrecs electes de govern hagin d’anar a l’atur laboral o guillar amb els seus protegits mantenidors per fer-se membres actius d’aquestes bandes criminals que controlen gran part de l’economia planetària. No hi cap altre solució.  

El 2010 es van produir a Platja d’Aro i a Empuriabrava diversos arrestos de caps de bandes de la màfia francesa que van ser detinguts per tràfic de drogues i armes, però va seguir la implantació d’aquestes organitzacions del crim organitzat.  

La presència de les màfies italianes al Nord-est de Catalunya va quedar novament constatada amb la detenció l’agost del 2008 del capo mafiós Patrizio Bosti, mentre sopava en una marisqueria a Platja d’Aro. Bosti estava considerat en aquell moment com un dels trenta criminals més buscats pel Ministeri d’Interior italià.  

El periodista i escriptor Joan Queralt, en la seva obra ‘La Camorra Catalana’, condiciona  aquesta elecció de la Costa Brava i els seus entorns a la proximitat geogràfica, cultural i climàtica amb Itàlia i sobretot pel règim penitenciari espanyol, més benèvol que l’italià. “El nostre país és un punt estratègic dins el mercat europeu de la droga. Aquí arriba tot l’haixix procedent del nord d’Àfrica. La presència dels mafiosos al territori, sigui de forma permanent o discontínua, és una obligació”, explicava Queralt, tot convençut de la presència permanent de centenars de mafiosos al nostre país. 

La màfia russa ja és aquí 

Joan Queralt, a més, en la seva obra publicada l’any 2011, afirmava ja en aquell moment el seu convenciment que diversos clans criminals russos estaven instal·lats a la Costa Brava i arreu de la demarcació gironina. “L’última vegada que vaig ser a Platja d’Aro em vaig quedar garratibat amb la presència de russos. Un dels meus somnis seria visualitzar el cadastre criminal de la de la Costa Brava. Ens enduríem un bon ensurt”, assegurava el periodista barceloní.

Cal recordar, que justament a Platja d’Aro el novembre passat Jordi Comas, president de la patronal gironina FOEG, va ser asfixiat a casa seva mentre era torturat per uns encaputxats  durant un interrogatori criminal, sense que cap cos policial hagi aclarit els fets. 

L’any 2010, una sèrie de documents filtrats per Wikileaks descobrien la preocupació de l’administració dels Estats Units d’Amèrica del Nord per l’amenaça que suposava pels propis USA la presumpta i forta presència en diferents municipis de la Costa Brava de diverses bandes vinculades a les màfies russes establertes en aquest paratge català pel poc control sobre els moviments econòmics que s’hi efectua.

Així ho va destapar el perseguit col·lectiu d’informació oberta Wikileaks amb la difusió d’un document de finals de 2009 en que l’ambaixada nord-americana a Madrid va elaborar on es considerava una amenaça aquestes bandes russes instal·lades a la Costa Brava i altres indrets.

És per això, que la Casa Blanca, per mitjà de la DEA i l’FBI, va oferir ajuda policial i tècnica als caps de les fiscalies anticorrupció i antidroga de Catalunya en l’acció judicial contra el blanqueig de capital i diner negra a casa nostra.

Encàrrecs fets des del mateix Govern de Rússia a les màfies  

En un altre document, es mostra com el fiscal anticorrupció José Grinda, que investigava les xarxes del crim organitzat al Regne d’Espanya, inclou un rang ampli d’activitats il·legals, com ara assassinats per encàrrec, el tràfic d’armes i drogues, l’extorsió, la coarció, les amenaces i els segrestos, alhora que vincula moltes d’aquestes activitats a encàrrecs fets des del mateix Govern de Rússia a les màfies.  

Una altra mostra de la preocupació de l’administració nord-americana per la presència de bandes de màfies russes a Catalunya és un document difós per Wikileaks que acredita una conversa mantinguda a finals de l’any 2009 entre diplomàtics dels USA i Fernando Bermejo, fiscal Antidroga i contra el crim organitzat a Catalunya. El fiscal destacava en aquesta conversa documentada pels americans que Catalunya era una important base de l’àmplia xarxa de blanqueig de diners de les màfies russes i que molts membres d’aquests clans criminals estan actius al Principat. Aquesta afirmació va arribar després de la detenció l’any 2008 d’un dels caps d’aquestes bandes russes, Gennadios Petrov, en el marc d’una operació en la qual també es van enxarpar dinou mafiosos russos més. Aleshores, es va afirmar amb “massa optimisme”, segons el document esmentat, que s’havia fet un cop definitiu a la màfia russa a casa nostra. El document també reflecteix que el fiscal “Bermejo va assegurar que hi ha una alta activitat d’emblaquinament de diners a Catalunya i ‘molts, molts’ membres de la màfia russa [...] Ell [Bermejo] i Cavero (fiscal) apunten que les declaracions públiques de les autoritats espanyoles l’any 2008 dient que en una anterior batuda en que s’havia atrapat Petrov i altres membres havia ‘decapitat’ la màfia russa a Estat espanyol eren optimistes i fetes en un moment d’eufòria que no reflectia la realitat [...]. Bermejo va dir que els líders de la màfia van anar primer a la Costa Brava de vacances. Allà hi van veure oportunitats per la laxitud de la llei i van començar a fer servir Catalunya com a base per a l’emblanquiment de diners”. 

Així, des de la Casa Blanca hi ha la sensació justificada que hi ha una manca de control  dels fluxos d’aquest tipus de diner a Catalunya, que es van aprofitar de la bombolla immobiliària que va créixer a l’Estat capitalista espanyol durant la segona meitat de la dècada passada, sobretot en les zones més turístiques, com ara l’Empordà i la Selva. A més, des de l’ambaixada dels USA també els preocupava la corrupció dins del propi sistema judicial hispà. 

Màfies italianes 

En el marc d’aquesta corrupció, l’escriptor italià Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra, que regna a la Campània, va escriure que “el sistema judicial espanyol està tan corromput que la màfia no necessita corrompre els jutges”.

D’altra banda, l’expresident de la Comissió Parlamentària Antimàfia Italiana, Francesco Forgione, va afirmar en la seva obra ‘Mafia export’ que el principat de Catalunya i el conjunt del Regne d’Espanya són alguns dels destins més atractius per als criminals mafiosos italians que fugen d’Itàlia i que s’instal·len com a homes de negocis a la península Ibèrica. Forgione cita  com a alguns dels motius una legislació espanyola que és menys dura que en altres estats europeus, que permetia que més d’una trentena de bandes mafioses italianes s’haguessin instal·lat al Principat de Catalunya i a Madrid. 

També la màfia francesa ha trobat en la Costa Brava un paradís. Al 2010 es van produir arrestos a Platja d’Aro i Empuriabrava de caps d’aquestes bandes, en casos en els que van ser detinguts per tràfic de drogues i armes després d’haver viscut durant anys en aquestes localitats. 

Només cal parlar amb gent de Roses; Empuriabrava, a Castelló d’Empúries; l'Estartit, a Torroella de Montgrí; a Platja d'Aro o a Lloret de Mar per saber que hi ha pinxos que vigilen  urbanitzacions, i que només fan que entrar i sortir cotxes de cases que son autèntiques mansions,  amb uns cotxes que son incomprensibles per a gent que no treballa. Cal escoltar més als veïns i a les veïnes de la zona, i sentir així afirmar que hi ha màfies a casa nostra. Fins i tot, ens diran on viuen, sempre que es vulgui saber la veritat. Però, amb aquest règim decadent de corruptela política i institucional  “passa el que passa” segons la gent que coneix la realitat dels fets sobre la implantació mafiosa al Nord-est de Catalunya.

Justament, sobre aquest tema, l’escriptor Alejandro Riera. en la seva obra ‘La Orgasnizatsja. Mafia rusa, mafia roja’. remarca que “la màfia ‘roja’ guanya més diners associant-se amb empresaris que extorsionant-los”, en referència a uns orígens en la burocràcia stalinista i l’exèrcit de l’antiga URSS d’aquestes màfies de l’Europa oriental i la pròpia Rússia. Segons Riera, les màfies aconsegueixen comprar voluntats al seu interès gràcies a la manipulació d’una gran “quantitat ingent de diners”. Voluntats que segons aquest autor afecten a polítics i funcionaris del Govern. 

Corrupció global a la Costa Brava

Mentre ‘Directa. Setmanari de comunicació’, en la seva edició del 30 de gener, denúncia “els jocs perillosos de Xavier Crespo” i que “dos anys d’investigacions vinculen màfia i Crespo”, el qual, quan era alcalde de Lloret de Mar també “va autoritzar la construcció d’una mansió de luxe per al president del Kazakhstan a un espai protegit” (PEIN), cosa que demostra l’existència d’una “corrupció global a la Costa Brava”, el setmanari ‘El Triangle’, en la seva edició de divendres 1 de febrer, per la seva banda, parla d’una ‘Vodkavergència’, ja que considera que el fet en que “la plana major del Govern [de la Generalitat de Catalunya], amb Artur Mas al capdavant, ha sortit en tromba a defensar el diputat Xavier Crespo davant les evidències que el relacionen amb la màfia russa” senyala que “Convergència Democràtica de Catalunya està contra les cordes, assetjada pels escàndols, però prefereix socarrimar-se amb l’exalcalde de Lloret pel temor que, si en deixa caure un, al darrere hi aniran molts.” 

Ara, l’operació de l’Audiència Nacional espanyola contra les màfies russa que es va destapar fa més d’una setmana a Lloret de Mar i que presumptament vincula el diputat de CiU i l’antic alcalde de Lloret i diputat autonòmic per CiU, Xavier Crespo amb Andrei Petrov, un dels capitostos de l’organització criminal, podria confirmar no només la gran presència de les màfies russes a la Costa Brava, sinó també el poder polític i econòmic que posseeixen en el territori, cosa que obliga als moviments socials a una ofensiva antagònica de rebel·lia.

“L’estructura de la màfia russa és com un arbre amb moltes branques entrecreuades, on no es veu el tronc per enlloc. Per això són tan difícils de combatre”, afirmava Alejandro Riera. Ara, aquesta teoria també és confirma. 

La Fiscalia Anticorrupció creu que els pagaments a l'entorn de l'antic alcalde de Lloret de Mar (la Selva) i diputat autonòmic de CiU al Parlament, Xavier Crespo, per part de la màfia russa s'han produït de manera sistemàtica. De fet, la Fiscalia Anticorrupció veu indicis de delictes de prevaricació i suborn en l'actuació del propi diputat convergent en la seva relació amb les màfies russes, que podria haver blanquejat a Lloret 56 milions d'euros, però també investiga a la seva dona, Guadalupe Oliva, per la seva possible vinculació amb la trama, tal com va publicar el passat divendres 1 de febrer ‘El País’. Oliva està en el punt de mira dels investigadors a l'aparèixer en diverses converses telefòniques sospitoses amb membres de la xarxa de blanqueig; a més, és la vicepresidenta del Club d'Hoquei de Lloret que ha estat patrocinat per l'empresa del presumpte capitost de la trama, el rus Andrei Petrov. La trama va patrocinar aquest club quan l'Ajuntament li va adjudicar el 35 % de la gestió del centre comercial construït en l'antiga plaça turística de toros de Lloret, que va incloure la creació de 400 places de garatge, mentre que l'Administració local gestionava el 65 % restant.

Per la seva banda, els indicis delictius contra Xavier Crespo parteixen de la declaració de Petrov al jutge Eloy Velasco en la que ha admès haver pagat dos viatges a Moscou a l'antic alcalde per CiU i la seva família, un d'ells per participar en una fira de turisme. 

Els investigadors sostenen que l'arquitecte Pilar Gimeno, que es va negar a declarar davant del jutge, era el nexe entre les màfies russes i l'entorn del diputat Xavier Crespo, i estudien imputar a més persones de perfil tècnic que haurien participat en les operacions. 

Fins ara són tretze les persones imputades en aquesta operació de l’Audiència Nacional espanyola, a més de Xavier Crespo, que serà investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva condició d'aforat després que el jutge Velasco apreciés indicis de prevaricació i suborn en la seva actuació.