El
Ministeri de Defensa no deixa instal·lar el festival internacional
del Circ al castell de Figueres que hi volia l’Ajuntament de la
ciutat
D’aquí
vint dies es farà el festival internacional al Firal de Figueres.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/02/2013
Figueres (Alt Empordà).-
D’aquí vint dies
es farà el festival internacional del Circ al Firal de Figueres ja
que el Ministeri de Defensa no deixa instal·lar el festival
internacional del Circ al castell de Figueres que hi volia
l’Ajuntament de la ciutat. Així, el Ministeri de Defensa del
Govern espanyol aquest any no accepta que s’utilitzi el patí
d’armes del castell de Sant Ferran, a Figueres, per al festival
internacional del Circ. Es tracta d’un espai que l’Estat havia
promès en principi per aquest esdeveniment i també que la ciutat
podia recuperar per altres usos civils i culturals. Entorn a Sant
Ferran hi havia hagut un munt d’idees, projectes i debats sobre
quin havia de ser el seu futur i la necessitat de trobar una utilitat
civil a aquesta fortalesa, la qual hauria de ser beneficiosa per a
Figueres i la comarca. Però, ara Defensa es reserva aquestes
instal·lacions i l’antic penal, ja que en té el control, i així
fa quadrar l’Ajuntament de Figueres, governat per CiU.
Aquesta
circumstància coincideix amb la major crisi de l’Estat capitalista
espanyol des del 23-F, mentre la burgesia catalana amenaça a les
masses explotades i oprimides del país amb “l’eficàcia dels
cossos de seguretat d'una Catalunya independent hauran de ser
moderns, integrats a Europa i que reflecteixin la societat que
serveixin”, en paules del president del Centre d’Estudis
Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès, que en una entrevista en
el web pro imperialisme occidental Vilaweb, el passat divendres 1 de
febrer, on també considera que en el procés de transició cap a la
independència la policia catalana [el cos dels Mossos d’Esquadra]
haurà de complir “el seu deure” i no permetre que ningú es
desmarqui “de l'ordre democràtic” (!), en referència a la
dictadura democràtica burgesa que pateixen el proletariat i les
capes populars, ja que aquest personatge intrigant del nacionalisme
burgès s’oposa obertament a un procés revolucionari i rupturista
incontrolat d’aconseguir la independència per mitjà de la
revolució social proletària. En aquest sentit, Sellarès representa
la ideologia reaccionària del nacionalisme burgès ucrainià en el
decurs de la revolució social dels soviets i l’exèrcit
revolucionari de Nèstor Makhno i altres milers d’obrers i pagesos
anarquistes d’Ucraïna.
Miquel
Sellarès, director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i
ex director general dels Mossos d'Esquadra en temps de la Generalitat
de Jordi Pujol, també parla en aquesta entrevista de quin ha de ser
el paper de les forces de seguretat catalanes en un país independent
i de com ha de funcionar la policia catalana. Es posiciona sobre un
possible exèrcit català convencional pro atlantista i afirma que
“Catalunya no pot renunciar a la seva defensa” militar, que “cap
país del món no hi ha fet”. I reflexiona sobre la integració a
la NATO: “Tenint ports com el de Barcelona i Tarragona seria molt
difícil de mantenir-se al marge de l'OTAN, perquè són punts
estratègics”, i afegeix que mantenir-se neutral seria molt més
car que formar part de la NATO, que Sellarès en diu OTAN.
A
més, en un pamflet publicat en forma d’article d’opinió en el
diari del grup Hermes, ‘El Punt Avui’, en l’edició del dijous
31 de gener, Sellarès utilitza el pretext de les clavegueres de
l’estat espanyol i el paper al Principat dels serveis secrets del
CNI per justificar totes les corrupteles de CiU, que considera una
fal·làcia inventada pel CNI mentre demana tancar files a l’entorn
d’Artur Mas. També considera una maquinació del CNI qualsevol
protesta sindical contra les retallades de sous i contra la corrupció
a CiU d’agents dels Mossos d’Esquadra, la “infiltració de
‘talps’ i ‘cucs’ al cos” amb una actitud “deshonrosa”
policial, mentre desmobilitza qualsevol resistència obrera i popular
a un cop de timó jacobí espanyol de caire violent al Principat de
Catalunya. Així, Sellarès escriu que forma part de l’Estat
espanyol el fet que “certs sectors de deliqüència actuïn al
territori [català] i creïn una sensació d’inestabilitat i
violència”, ja que, al seu criteri, que té un caire derrotista,
“l’Estat [espanyol] és conscient que no pot utilitzar ni les
forces armades ni la Guàrdia Civil, perquè Europa no li toleraria i
perquè, a la vegada, suposaria el desprestigi de l’Estat i el seu
suïcidi”, sense esmentar que de cap manera el centralisme de
l’Estat capitalista espanyol deixarà perdre cap territori al seu
control i que major desprestigi mundial que el Regne d’Espanya
solament es troba en els anomenats estats fallits.
Però
qui és Miquel Sellarès? Des dels fets del Palau de la Música de
1963, del grup Crist Catalunya es va vincular als sectors
nacionalistes que animava Jordi Pujol i Soley. El 1968 participà en
la fundació del SDEUB, com a infiltrat del grup de Pujol, i el 1970
organitzà el Servei d'Informació Català. El 1973 fou secretari del
Grup d'Acció al Servei de Catalunya, format per partidaris de Jordi
Pujol. També fou editor de la revista clandestina ‘Avui’ i
cofundador destacat de l'Assemblea de Catalunya, a Barcelona el 1971,
de la mà de Pujol i conjuntament amb el PSUC, i de Convergència
Democràtica de Catalunya, a Montserrat, el 1974. També ha estat
promotor i president de la Fundació Centre de Documentació Política
(1977) i secretari general del Club Ramon Muntaner. El 1978 abandonà
CDC per a participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra, tot
i que va romandre independent en el sector més dretà. Com a expert
en temes policials, fou nomenat director general de seguretat
ciutadana de la Generalitat de Catalunya el 1983-1984 i director dels
Mossos d’Esquadra, on hi va infiltrar els famosos ‘mortadelos’
de les JNC, que ara controlen aquest cos policial autonòmic en
sintonia amb Felip Puig i Oriol Pujol. Les seves bones relacions amb
el Mossad va fer que enviés policies fidels a fer cursets a Israel,
per la lluita armada en el pla, i també a la Reial Policia Muntada
del Canadà, per la lluita en congost i muntanya, a fi de tenir
quadres per un futur exèrcit convencional de Catalunya. Va tornar a
CDC, però el 1990 en fou expulsat novament per denunciar la
corrupció dels sectors lligats a Lluís Prenafeta, un oponent en el
clan Pujol. És director de la revista ‘Debat Nacionalista’, des
de 1988. També va ser membre de la junta d'Òmnium Cultural. I és
director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, creat per
ell el 1998, com a laboratori estratègic per un futur exèrcit
convencional català. El 2003-2004 fou secretari de comunicació de
la Generalitat de Catalunya amb el govern tripartit de Pasqual
Maragall, un càrrec aconseguit a través d’ERC, i del qual va ser
cessat per activitats considerades conspiratives des de Presidència.
És desconeix si va tenir alguna relació amb l’exèrcit
nacionalista interclassista clandestí EPOCA.
Tornat
a l’experiència social revolucionària d’Ucraïna, cal esmentar
que en la plataforma organitzativa per a una unió general dels
anarquistes, redactada a l’exili a París, l’any 1926, pel grup
‘Dielo Truda’ (La causa obrera) pels revolucionaris Nèstor
Makhno, Ida Mett, Piotr Arshinov, Valevsky i Linsky, s’explica que
durant una guerra civil en la lluita de classes cal unitat operativa
i comandament revolucionari comú, ja que en el moment més crític
de la revolució, quan la burgesia avanci amb les seves tropes contra
la revolució social, això sempre obligarà a la classe treballadora
a adoptar aquests principis d’estratègia militar proletària, cosa
que farà, a criteri de ‘Dielo Truda’, ja que no entrem en aquest
debat entre sectors llibertaris per raons diverses, que les forces
armades de la revolució social hauran d’organitzar un exèrcit
general revolucionari de caire proletari, amb un comandament comú i
un pla d’operacions ben dissenyat, però, al mateix temps, haurà
de mantenir uns principis clars, fonamentats en el caràcter de
classe d’aquest exèrcit revolucionari; el servei voluntari, ja que
tota coerció serà completament exclosa de les tasques en defensa de
la revolució social; una disciplina revolucionària lliurament
acceptada, una autodisciplina, ja que el servei voluntari milicià i
l’autodisciplina revolucionària són perfectament compatibles, i
donen una major moral a l’exèrcit revolucionari que no pas un
exèrcit d’Estat; i, finalment, hi haurà d’haver una tota
submissió d’aquest exèrcit revolucionari a les masses obreres i
pageses, representades arreu del territori en contesa en les seves
organitzacions comuns obreres i pageses, que les pròpies masses
hagin establert en cada sector del control de l’activitat econòmica
i social, és a dir, que aquest òrgan idoni de defensa de la
revolució social transformadora, responsable del combat ferm enfront
la contrarevolució, en els majors fronts militars així com també
en els fronts interns, com ara les conspiracions burgeses o la
preparació d’activitats contrarevolucionàries [les ara anomenades
quinta columnes], es trobarà enterament sota la jurisdicció de les
organitzacions obreres i pageses de producció i abastament, a la que
quedarà sotmès aquest òrgan idoni, i les quals rebrà la seva
direcció política vers el comunisme llibertari. Fins aquí aquesta
reflexió de1926 sobre l’experiència revolucionària d’Ucraïna,
que va ser útil en el procés revolucionari del 19 de juliol de 1936
en els comitès de defensa i les milícies proletàries.
Sobre
la decisió de no deixar l’espai del castell de Sant Ferran, a
Figueres, hi ha gent que pensa que podria tenir relació amb
desesperats tambors de guerra del PP acorralat i que vol tenir buit
l’antic penal i les instal·lacions militars d’aquest a l’entorn
del proper 23 de febrer, ja que cal recordar que arrel del 6
d’octubre de 1934 van emplenar aquest espai de Figueres de presos
dels pobles de la comarca.
No volem ser alarmistes, però molta gent
pensa que es estrany aquest comportament del Ministeri de Defensa
vers el festival internacional del Circ, previst per aquí vint dies
a Figueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada