El xenòfob Anglada fracassa en el seu intent de silenciar el periodista Xavier Rius Sant

No s'admet a tràmit la denúncia del cabdill de PxC per injúries i calúmnies contra l’autor de ‘Xenofòbia a Catalunya’.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/01/2013 

Vic (Osona).-

Hi ha un fracàs judicial de Josep Anglada en el seu intent de silenciar el periodista Xavier Rius Sant, crític amb PxC. El jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona no ha admès a tràmit la denúncia per injúries i calúmnies que el cabdill neofranquista i xenòfob va presentar contra Xavier Rius Sant pel seu llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’. “El llibre senzillament recull una crítica seriosa a l’actuació de diferents persones i organitzacions en quant al tractament de la immigració i això queda emparat per la Llibertat d’expressió i d’informació i del dret a la crítica”, argumenta la magistrada en la seva interlocutòria. Anglada pot recórrer l’arxivament.

Per la seva banda, Josep Anglada ha declinat aclarir si ho farà i ha evitat fer declaracions. “Anglada no em farà callar”, ha celebrat Rius, per la seva banda.

L’objecte de la polèmica era el llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’, que repassa la gestió de la migració a Catalunya, especialment en l’àmbit municipal, des d’inicis dels anys noranta fins a les darreres eleccions municipals i posa un èmfasi especial en l’aparició i l’auge de PxC en aquest context. El volum relata, entre d’altres, com Anglada anava armat amb una pistola per Vic abans d’esdevenir-hi regidor. Va ser publicat per ‘Edicions de 1984’ a finals del 2011, però no va ser fins uns a l’estiu del 2012 que Anglada va denunciar el seu autor per unes suposades injúries. El codi penal preveu penes multa de fins a catorze mesos per a qui faci afirmacions que menyscabin la fama d’altri i calúmnies. La llei preveu castigar amb penes de fins a dos anys de presó qui imputa falsament un delicte a una persona. 

En un acte de conciliació a Moià el passat 7 de setembre, el cap de PxC, Josep Anglada, va reclamar a Rius que es retractés de cinc fragments del llibre i una indemnització de 100.000 euros. Ja llavors, alguns veïns i veïnes d’aquell municipi es van manifestar en suport de Xavier Rius. El Grup de Periodistes Ramon Barnils va donar suport a Xavier Rius tot considerant que l’atac d’Anglada “una amenaça directa a la llibertat d’informació i d’expressió i un intent de fer callar les veus periodístiques valentes, com la de Xavier Rius Sant”, i va demanar “a les altres entitats representatives dels periodistes catalans que expressin el seu suport” a aquest professional, tal i com havia fet el Sindicat de Periodistes quan, el juliol passat, Anglada va amenaçar Rius Sant tot dient al seu Twitter “tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí”. 

No hi ha calúmnia perquè no és delicte ser franquista. 

Ara la magistrada considera que no hi ha injúries al llibre. “Vist l’informe del Ministeri Fiscal, de la simple lectura de la querella, i la somera lectura del llibre que s’aporta a la querella, l’únic que s’observa és que per part de qui escriu el llibre es realitza un repàs de com els diferents Ajuntaments de Catalunya han tractat el fenomen de la immigració i com s’ha gestionat la convivència entre autòctons i els recent arribats”, relata la jutgessa. “És veritat que en aquest repàs es menciona i es critica en diverses ocasions el partit polític ‘Plataforma per Catalunya’, però com es critica i s’exposa l’actuació d’altres forces polítiques des del PP català fins a CiU, així com els seus líders”, afegeix. I conclou: “les dades que avoca l’autor del llibre han estat redactades complint el deure específic de les diligències, havent-s’hi contrastat les dades que plasma al llibre” i “no s’observa que vagi més enllà d’una crítica, un judici personal i subjectiu”, sense cometre cap mena d’injúria contra Josep Anglada. 

Pel que fa a les calúmnies, Anglada denunciava que en constituïa una afirmar que ell té un passat franquista, un fet demostrat amb vídeos de la seva participació en mítings de Fuerza Nueva de Blas Piñar i que s’ha envoltat de persones d’ideologia ultra similar. També havia denunciat el llibre per afirmar que era un busca bregues habitual als bars de Vic i que duia pistola. El primer fet, tenir passat franquista, “no és constitutiu de cap delicte” en l’ordenament jurídic espanyol, recorda la magistrada. “Per tant afirmar això no pot ser constitutiu de cap delicte de calúmnies”, recorda. Pel que fa a les bregues als bars, el llibre no imputa a Josep Anglada “ni un delicte de lesions ni un de danys, per tant que es digui que provocava baralles no és constitutiu de cap infracció penal”. 

“Tot el que havia publicat al llibre estava contrastat”, ha declarat Xavier Rius, que a banda de periodista és mestre i anteriorment havia publicat llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme, moviments als quals està vinculat des dels anys vuitanta, com ara el MOC. “Penso que el que molestava a Anglada no era el llibre en sí mateix, donat que va assistir a la seva presentació a Vic, tuitejant que s'ho havia passat molt bé, sinó el fet que publiqués informacions sobre l'entrada de membres de l'extrema dreta espanyola al projecte d'expansió de Plataforma x La Libertad”, la marca que PxC està impulsant a l’Estat espanyol, ha interpretat l’autor de ‘Xenofòbia a Catalunya’. De fet, Anglada va denunciar-lo poc després que Rius Sant cobrís un acte de PxL a Torrejón de Ardoz el 30 de juny on quedava palesa aquesta presència de l’extrema dreta.

El procurador d’Anglada, ex candidat de Ciutadans 

Xavier Rius també ha assegurat que l’advocat que ha exercit de representant d’Anglada en aquest procés ha estat Francisco Bueno Celdrán, que va ocupar el número dos a la candidatura de PxC a Girona a les darreres eleccions catalanes, per darrera del cap de llista Ignacio Mulleras, regidor a Olot i ex dirigent de ‘Democracia Nacional’.

A més, la interlocutòria judicial cita com a procurador d’Anglada el “Sr. Belsa Colina”. L’únic procurador a l’Estat amb aquests cognoms és Jorge Belsa Colina, que va ser el procurador de les conegudes com a ‘tres famílies’ que van impulsar el recurs que va fer perillar la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Belsa Colina té un llarg historial com a candidat de formacions espanyolistes d’índole diversa: a les primeres eleccions al Parlament després del franquisme, el 1980, apareixia a la llista de Falange Española de las JONS. Dos comicis més tard, a les eleccions catalanes del 1988, va ser un dels integrants de la candidatura que va presentar Juntas Españolas, una plataforma sorgida després del fracàs de Fuerza Nueva i especialment activa a la Catalunya que estrenava el seu autogovern, per la qual també va ser candidat l’actual delegat de PxC a Barcelona. I el 2007, Jorge Belsa Colina va concórrer com a segon suplent amb Ciutadans a les eleccions locals de Sant Boi de Llobregat, on el partit de Rivera va aconseguir representació. 

Sentència ferma a un regidor de PxC 

L'Audiència Provincial de Barcelona desestima l'apel·lació a la sentència condemnatòria a Juan Gómez Montero, regidor de PxC a Santa Coloma de Gramenet, per agredir a un veí del municipi el dia de la presa de possessió de regidors i regidores a l'Ajuntament, després de les eleccions municipals de 2011.

Nova agressió de Gómez Montero 

El portaveu de PxC a Santa Coloma de Gramenet agredeix un grup d'antifeixistes durant el ple municipal del passat dilluns. Per postres, hi ha una nova agressió protagonitzada pel portaveu de Plataforma per Catalunya al consistori de Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, el mateix dia que l’Audiència de Barcelona ha refermat la condemna a aquest regidor pel seu atac a un indignat el juny del 2011. En plena celebració del ple municipal del mes de gener, dilluns al vespre, Gómez es va encarar a un petit grup d’antifeixistes que protestaven a la sala contra la presa de possessió d’un nou regidor de PxC, un ex militant de la ultradretana ‘Democracia Nacional’, mostrant cartells que reclamaven ‘Fora feixistes de Santa Coloma’.

Una de les víctimes de l’agressió de Gómez Montero, una noia que ha optat per l’anonimat, va denunciar aquest nou atac de Gómez Montero el mateix dilluns al vespre a la comissaria local de la ciutat, amb un part mèdic de l’hospital de l’Esperit Sant.

El ple municipal de Gramenet d’aquest dilluns va començar amb la promesa del càrrec d’Esteban Escribano Saavedra, el nou regidor de PxC, antic cap de llista de ‘Democracia Nacional’ a Lleida a les eleccions espanyoles del 2008 i també antic candidat d’aquest partit a les eleccions municipals del 2007, que ha substituït Luis Muñoz, que al seu torn va substituir el maig l’antic alcaldable ultra Sergio Palomo.

Una desena d’antifeixistes, com a molt, van protestar contra aquest nou regidor mostrant les pancartes. Com que els bancs reservats per al públic eren plens, les activistes van romandre dretes al llindar de la porta que dóna accés al saló de plens. 

Allà va ser on Gómez Montero es va encarar, tot aprofitant la seva tornada a la sala després d’absentar-se uns moments. El regidor de PXC va aprofitar que tornava a entrar per arrencar un dels cartells de les mans d’una de les noies que protestaven i empentar-la. Després d'uns moments de tensió, durant els quals el regidor va etzibar als antifeixistes “no em feu por”, en castellà, la policia local va interposar-se enfront del grup davant de la mirada d’una alcaldessa presidenta que va presenciar els fets impàvida. Així, Núria Parlón (PSC) va justificar després la seva actitud tot al·legant que els fets havien passat fora del saló de sessions i “és la policia qui actua, com ha fet en aquest cas", si els “incidents es produeixen fora de la sala”. “La situació és ben desagradable per a tots i totes”, va escriure la batllessa a Twitter després del ple municipal. 

Després de l’incident, la guàrdia urbana de Gramenet va reforçar la seva presència al consistori. També van acudir els Mossos d’Esquadra, però no es va produir cap enfrontament físic més malgrat que Gómez Montero va continuar insultant i amenaçant gent del públic per Twitter i en alguns dels seus parlaments: va anomenar “perillosos” als antifeixistes, “xusmilla” als nombrosos activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca local que seguien la sessió i “indesitjables” als electes d’ICV. 

Gómez Montero, originari del Prat de Llobregat, ja va ser regidor a Manlleu (Osona) abans d’esdevenir-ho a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord), on ja es va estrenar amb violència: ha hagut d’afrontar un judici per amenaçar dos membres de la candidatura Gent de Gramenet el dia de les eleccions locals del 2011. A més, el juny següent, tot just després del ple de constitució del consistori sorgit d’aquells comicis, en què PxC va obtenir tres regidors en aquest ajuntament, va agredir un dels indignats que protestaven contra la presència dels ultres al ple. Gómez Montero va ser condemnat per aquell atac, i justament el mateix dilluns l’Audiència de Barcelona va fer ferma aquesta sentència, tot desestimant un recurs presentat pel regidor, segons va anunciar al ple una regidora de Gent de Gramenet i va admetre ell mateix. 

La segona crisi en menys d’un any en un dels principals grups municipals que té PxC a Catalunya, el de Santa Coloma de Gramenet, ha obert les portes al consistori a un militant d’aquest partit neofranquista i xenòfob a que prové de l’espanyolisme més recalcitrant, el de la ultradretana ‘Democracia Nacional’ (DN): Esteban Escribano Saavedra, que substititueix així Luís Muñoz, que va deixar el càrrec al ple del mes de desembre. Muñoz ja havia substituït un altre regidor dimissionari, l’antic alcaldable Sergio Palomo. És per tant el segon canvi que pateix el grup de PxC en aquesta ciutat en menys d’un any. La inestabilitat i la crisi està marcant, així, un dels majors grups municipals dels diversos que PxC va aconseguir a les eleccions del 2011, ja que Santa Coloma és una de les set ciutats on PxC va aconseguir tres electes, només superades pels cinc regidors a la ciutat d’Anglada, Vic, i els altres cinc al Vendrell. Però com passa a Salt, també a Santa Coloma han marxat del grup ja dos regidors des de l’inici de la legislatura: al Barcelonès Nord només Gerardo Esteban i Juan Gómez Montero aguanten des del juny del 2011. Gómez Montero, el portaveu municipal de PxC, es va estrenar com a regidor amb una agressió a un membre de l’assemblea dels indignats local per la qual va ser condemnat. També va anar a judici per amenaces a dos membres de la candidatura municipal de Gent de Gramenet durant el dia de les eleccions municipals. Aquest regidor, originari del Prat del Llobregat, ja va ser regidor a Manlleu (Osona) i el juliol passat va participar en la celebració, a plaça Espanya de Barcelona, de la victòria de la selecció espanyola en la Eurocopa després de la qual uns ultres van ser detinguts per protagonitzar diverses agressions racistes.

PxC al·lega que el regidor sortint ha creat una empresa 

Gómez Montero lidera un grup que ja va patir la seva primera crisi el maig passat quan va plegar l’antic alcaldable, Sergio Palomo.

Palomo, que va ser un dels electes multats per incitar a l’odi a l’esport amb una protesta islamòfoba durant un partit de Copa del Rei, va marxar a fer de missioner. I ni la quarta ni la cinquena candidata a la llista del 2011 van voler assumir la responsabilitat de ser regidors. Per tant va acabar substituint-lo l’ocupant del sisè lloc, Luis Muñoz. Per poc temps: el desembre també va plegar. Muñoz “ha creat una empresa que li impedeix fer les tasques de regidor i no pot assegurar assistir al ple; per tant ha preferit que una altra persona ocupi el seu lloc”, ha al·legat la secretaria d’organització del partit, tot assegurant que el ja ex regidor “segueix òbviament sent militant i participant del treball del partit" i negant desavinences dins del grup municipal.

Ex candidat de la ultradreta més espanyolista 

Així, Escribano Saavedra esdevé regidor. El passat 2011 no va ser, però, el primer cop que va ser candidat a accedir al consistori de la ciutat. A les eleccions anteriors, les del 2007, Santa Coloma de Gramenet va ser una de les ciutats catalanes on ‘Democracia Nacional’ va presentar llistes, amb la també metropolitana de l'Hospitalet de Llobregat i Reus. En aquella ocasió Escribano Saavedra ocupava el segon lloc a l’urbs del Barcelonès Nord. 

La de Gramenet no és la candidatura electoral més rellevant que ha ocupat Escribano Saavedra a DN, una de les formacions ultradretanes a Catalunya que defensa un espanyolisme més recalcitrant i unificador: el partit continua organitzant l’acte del 12-O a Montjuïc, nostàlgic i ple de parafernàlia falangista, mentre altres organitzacions com l’MSR o PxC han optat per abandonar aquesta tradició i mirar de sotmetre’s a un rentat de cara.

El futur regidor va ser el cap de llista de DN a la demarcació de Lleida a les eleccions espanyoles del 2008. I ja a les catalanes del 2006 havia concorregut amb Plataforma Adelante Catalunya (Alternativa Española) . De nou, l’espanyolisme era el motor determinant d’aquesta plataforma, impulsada entre d’altres per DN en uns comicis marcats pel debat nacional i l’estatut d’autonomia vigent, llavors recent aprovat. De fet també Ciutadans va ser fundat abans d’aquells comicis, en els quals va assolir un èxit que no va tenir l’Alternativa Española, amb 2.735 vots, un 0.09% del total. 

Excompany de files d’un pioner de la lluita contra la normalització lingüística 

En aquella ocasió Escribano Saavedra ocupà el 52è lloc d’una llista encapçalada per Esteban Gómez Rovira, un advocat que, segons ha admès ell mateix, va iniciar la seva militància als anys vuitanta a la formació ultradretana arrelada a Catalunya Juntas Españolas, on també va militar l’actual delegat de PxC a Barcelona, i va destacar perquè va ser un dels pioners en la batalla espanyolista contra el català: va litigar contra la Generalitat de Catalunya com a advocat d’aquells que s’oposaven a la política de normalització dels vuitanta, per exemple mestres de fora dels Països Catalans, i va impulsar inclús un recurs contra la Llei de Normalització Lingüística que va arribar al Tribunal Suprem espanyol.

Gómez Rovira també va estar vinculat a PxC, però va marxar al grupuscle ‘Vía Democrática’,  liderat per l’antic secretari general de PxC i ara regidor a Sant Just Desvern Pablo Barranco, quan aquest va protagonitzar una de les nombroses escissions i crisis que, com ara a Santa Coloma de Gramenet, ha viscut la formació controlada sempre per Josep Anglada. 

Perfil de Josep Anglada

*Extret del setmanari EL TRIANGLE.

Ja fa 40 anys d’aquell jove vigatà que enarborava l’ideari feixista seduït per les paraules de Ramon Boixeda, un franquista molt conegut a la capital d’Osona pel seu estil profundament histriònic. De la mà de Boixeda, l’adolescent Josep Anglada (Vic, 1955) no va trigar gaire a conèixer Fuerza Nueva, el principal moviment que a les acaballes dels anys setanta encara es resistia al canvi de règim i al qual va ingressar com a militant el 1979.
Gràcies a la seva perseverança i a una admiració que mai no ha ocultat vers el líder d’aquesta formació, el caristàmic Blas Piñar, Anglada va aconseguir l’any següent figurar a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya, en què Fuerza Nueva va obtenir els seus millors resultats.
Amb tan sols 20 anys, iniciava una carrera política que aviat el va catapultar com a responsable del partit ultra a la comarca d’Osona, on, tot i el suport al cop d’Estat del general Antonio Tejero, Fuerza Nueva va mantenir una apreciable base social, com va demostrar-se en els comicis a les Corts Generals de 1982, durant els quals l’home fort de Piñar a Catalunya no dissimulava les seves simpaties pel règim de Franco: «Deixant a part que creiem en les doctrines de Primo de Rivera i de Franco, ens hem modernitzat. I, si el règim va fallar, no va ser pel Caudillo, sinó per la gent que l’envoltava» (El 9 Nou, 12-10-1982).
D’aleshores ençà, Anglada sempre s’ha anticipat als temps amb un afany de protagonisme i una egolatria fabricada a cop de portades als diaris.
Així, seguint les passes de Blas Piñar, aviat va dissoldre Fuerza Nueva per inventar-se un nou vestit apadrinat pel dirigent ultra Jean-Marie Le Pen: el Frente Nacional. I, quan aquesta plataforma, en la qual va concórrer als comicis de 1989, va grinyolar, es va enrolar a una altra experiència incipient, l’Agrupación Ruiz-Mateos, que aquell mateix any havia obtingut 600.000 vots al Congrés i dos diputats a Estrasburg.
Amb Ruiz-Mateos, Anglada va guanyar-se un bany de masses que el van situar com a número 7 a la llista del Parlament de Catalunya el 1992, aleshores encapçalada per l’adovcat d’extrema dreta Esteban Gómez-Rovira. Però, tan bon punt l’empresari va fer figa, va transmutar-se cap a altres taules de promoció pública. Primer, en l’organització Dios-Patria-Justicia, i ja l’any 1994, en el Partit Popular (PP), amb el qual ja havia congeniat quan, sota la sigla d’Alianza Popular (AP), va anar de segon en la candidatura de Vic per a les municipals de 1987.
Dins del PP, però, alguns dirigents com Armand Querol van maniobrar per barrar-li el pas, conscients que el seu caràcter perjudicava el rumb que aleshores experimentava la formació de Vidal-Quadras, la qual cosa va deixar Anglada en via morta. Una circumstància dolorosa però que, lluny de conduir-lo a la marginalitat, va servir-li per recuperar velles amistats, com Gómez-Rovira o el licitador ultra Alberto Royuela, congeniar amb ideòlegs del neonazisme europeu a través de CEDADE i, sobretot, cuinar a l’ombra el que seria la seva marca política: la Plataforma Vigatana.