Dos diputats autonòmics de CiU, com aforats, al TSJC

El “primo de Zumosol”.  

Les màfies russes a la Costa Brava.

La Fiscalia Anticorrupció demana les imputacions d'Oriol Pujol i Xavier Crespo. 

El secretari general de CDC podria ser imputat pel cas de les ITV, i l'antic alcalde de Lloret, pel cas de la màfia russa.  

Són aforats i el TSJC tindrà l'última paraula. 

El jutge Velasco envia al TSJC els indicis que vinculen l'exalcalde de Lloret de Mar amb la màfia russa. 

La Fiscalia Anticorrupció demana la seva imputació per prevaricació i suborn. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2013 

Lloret de Mar (La Selva).- 

Dues peticions pendents des de feia dies, i les dues es produeixen alhora. Així, la Fiscalia Anticorrupció, aquest dilluns 4 de gener, ha demanat al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona i al jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional, respectivament, que els diputats autonòmics per CiU Oriol Pujol i Xavier Crespo siguin imputats: el primer, secretari general de CDC, pel cas de les concessions presumptament irregulars de les ITV, i el segon, antic alcalde de Lloret de Mar i un quadre de CDC, pel cas de les màfies russes a la Costa Brava.

Tots dos són diputats de CiU al Parlament de Catalunmya i, per tant, aforats. Per aquesta raó, els jutjats d'instrucció s'hauran de limitar a trametre la petició o proposta de la fiscalia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui té l'última paraula. Si aquest organisme veu prou indicis per imputar-los, els citarà a declarar i, a partir d'aleshores, les investigacions canviaran de mans. Tot i que el procediment preveu que si hi ha aforats tot el cas sigui arrossegat al TSJC (al Tribunal Suprem, si els aforats fossin del Congrés de Diputats o del Govern espanyol), també hi ha la possibilitat que només se'n traspassi una part, la que afecta el càrrec públic en qüestió. En algunes ocasions, però, és molt difícil dividir en parts o peces separades la investigació. Caldrà veure, per tant, què passa en aquests dos casos. Sigui com sigui, Pujol i/o Crespo se sotmetran a la investigació del TSJC, i no del jutjat d'instrucció de Barcelona ni el de l'Audiència Nacional espanyola, si la imputació tira endavant.

D’aquesta maner, el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els indicis que vinculen l'antic alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (CiU), amb les màfies russes que hauria blanquejat 56 milions d'euros al municipi. 

El magistrat, que ha enviat al tribunal català una exposició raonada en què detalla les activitats que vinculen Crespo amb aquesta trama, ha adoptat aquesta decisió per la condició d'aforat de Crespo, que és actualment diputat al Parlament  de Catalunya, i després que la Fiscalia Anticorrupció hagi demanat la seva imputació pels delictes de prevaricació i suborn a la seva actuació, ja que en la seva declaració davant del jutge del passat 28 de gener, Petrov va admetre que va pagar dos viatges a Moscou a Crespo i la seva família, un dels que tenia com objectiu la seva participació en una fira de turisme que es va desenvolupar a la capital russa. També ha reconegut pagaments en concepte d'esponsorització al Club Hoquei Lloret. 

Crespo i el tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls, que també està imputat, haurien adjudicat el 35% de la gestió del centre comercial construït a l'antiga plaça de toros de la població, que va incloure la creació de 400 places de garatge. L'Administració local gestionava el 65% restant. A canvi d'aquestes concessions Valls hauria rebut pagaments de l'organització criminal russa a través de l'esponsorització del club de futbol de la població, del què era president.  

A més de Crespo i Valls, el jutge Velasco ha imputat un total de tretze persones en el marc d'aquesta operació. A la presó es troben Petrov; el seu cunyat i lloctinent, Constantin Mischanin; i l'arquitecta Pilar Gimeno. A tots els atribueix els delictes de blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil i suborn. A Petrov, a més, l'imputa per integració en organització criminal. A més, van quedar en llibertat tot i que imputats el pare del presumpte cap de l'organització, Boris Petrov; el president del club d'hoquei sobre patins de la població, Joan Perarnau; la responsable immobiliària Teresa Gimeno; i la secretària de Petrov, Jessica Holgin. Finalment, va imputar per blanqueig de capitals al si d'una organització criminal i falsedat documental dos comptables externs de l'organització de nacionalitat espanyola i tres treballadors més de la trama, dos d'ells ucraïnesos i un rus.

En relació al diputat autonòmic Oriol Pujol tot plegat es tracta d’una tangencial derivada de les escoltes telefòniques arran del cas Palau o Millet. En aquest afer del Palau de la Música de Barcelona, hi ha la corruptela a granel encara que a nivell d’esclariment no s’avança degut a l’inoperànçia del jutge per no emprar un altre terme penal.

Resulta que el recull repetitiu d’una sèrie de converses telefòniques entre altres dues persones, de vegades amb la intervenció de tercers,  aquestes rivalitzen, entre elles, per demostrar una a l’altra quina de les dues és més amiga, o li fa, o li deu més favors, al “primo de Zumosol”, és a dir, a Oriol Pujol, ja que amb ell, pel que es veu, es coneixen per raons d’amistat des de fa alguns anys.

En canvi, el sistema judicial imperant passa olímpicament d’imputar als altres germans Pujol, els veritables lladregots casolans, que no participen a la política activa però que pertanyen al clan Pujol, per corrupció, quan no des de l’Estat la potencien per passivitat processal als efectes convivencials de seguir destruint els Països Catalans, que no tenen rellevància política i prefereixen de un dels germans, aquest que fa de diputat autonòmiv, pel moment no res, a nivell de proves amb caràcter indiciari, una altra cosa seria que els dos personatges testifiquessin en contra Oriol Pujol, o que hi haguessin altres proves, incloses documentals, amb cara i ulls, instrumentalitzar al conegut polític amb la gota subtil finalitat de perjudicar, segons el parer del propi aparell d’Estat, el “procés sobiranista” català. Això, naturalment a banda de que hores d’ara aquest “procés nacional”, en paraules d’Artur Mas, al nostre entendre faci figa per tot arreu, especialment des de que el passat dissabte 2 de febrer, a trets d’escopeta, allò de l’esport del Tir, es va conèixer l’opinió de l’administració Obama des de la Casa Blanca en que tot hi considerar el fet diferencial català aquest “procés nacional” al Principat es considera un afer “intern espanyol” en que millor no posar cullerada política ni diplomàtica, igual que va fer l’administració nord-americana la tarda del cop d’estat del 23-F de 1981. Això, al no ser conduit el procés polític sobiranista des de la persuasió i dolçor inclusiva de l’any passat, sinó, ara mateix, a través de l’agror en la imposició a l’adhesió, fanàtica i incondicional, quan no autoritarisme suprem, envers un determinat model ‘indepe’, made in Unió Europea, ara també disponible amb soldatets imperials, gràcies, entre altres, al ‘talent’ de l’Assemblea Nacional Catalana en les arts epistolars, com ara l’atac a la CUP-EA per no acceptar incondicionalment passar de la submissió de Madrid a la Brussel·les i Berlín.

Fins fa poc les coses no havien anat malament del tot: hi havia una clara majoria sobiranista que es movia amb il·lusió festiva i una minoria que, més o menys, ja li estava bé com quedés l’assumpte. Però darrerament estan apareixent una sèrie de personatges, principalment mediàtics, que per si sols, i no és casual que la declarada anti-anarquista i provocadora manifesta, representant la CIA en l’antiga Assemblea de Catalunya, la demagoga argentina, a sou del Pentàgon, Patricia Gabancho, surti ara per igual a TVE, TV3 i TV8 del comte de Godó, “grande de España” amonestat pel Brobó, generen moltes resistències, i en conseqüència, tot fa pensar que és des del cau pujolista, que no d´Artur Mas, que per sota mà es patrocina l’enrenou, a mida i per encàrrec, escenificant una manera plausible de tirar endarrere tot el procés sobiranista i abocar-lo al pacte fiscal, amb tot un reguitzell d’empresaris i banquers que en faciliten el trajecte amb tona mena de pronunciaments.

En aquest sentit, l’assumpte Oriol Pujol quadra en tot aquesta estratègia, res de nou prové des de la Fiscalia Anticorrupció, al servei, com sempre, del Govern espanyol i les oligarquies castellanes que controlen les burgesies perifèriques, i que ha tingut exercint de generals contraris a Dret a autèntics ‘terroristes polítics’, en el sentit històric jacobí, posats a dit, experts en propagar la por i la misèria de forma individualitzada amb noms i cognoms tan sonats en qualitat de cabdills de l’antijuridicitat, com ara el vigent que n’ocupa la plaça, o l’opus-deista J. Cardenal, Cándido Conde-Pumpido o el més casolà, i per això encara més perillós, José María Mena, un stalinista de debò i espanyolista de pro. I per no tornar a recordar la famosa "teoría de la construcción de la imputación" obertament relatada per un famós ministre del PSOE, ara eurodiputat. La Fiscalia Anticorrupció, evidentment del Govern espanyol, per llei i no tants sols  de facte, de sempre ha estat el més maquiavèlic serjant que han emprat les oligarquies castellanes i la burocràcia de l’aparell d’Estat per subvertir precisament la llei i agenollar a la gent compromesa.

Tanmateix, en el marc del procés sobiranista, des de Vilaweb se’ns han insinuat, i escrit ha quedat, de que calia actuar sense escrúpols. Ja s’ho faran amb aquestes pràctiques integristes de conduir-se pròpies de Jordi Pujol, el qual que sigui valent per una vegada a la vida, es posi al capdavant admetent la seva culpabilitat de gran corrupte i mafiós domèstic, i no sacrifiqui de forma tan covarda, en perjudici de tot un poble i la seva sobirania, entregant i venent al seu propi fill a la Fiscalia Anticorrupció. De fet, l’estructura personalista i egocèntrica de Convergència Democràtica de Catalunya a l’entorn de Jordi Pujol fa que en comptes d’un partit polític simplement es tracti d’una banda mafiosa pròpia.