Tal
com va demanar l’empresa Agbar, un tribunal administratiu invalida
l'adjudicació d'ATLL a Acciona.
El Govern de la Generalitat recorrerà als
tribunals de la mà de l'empresa.
TRAMUNTANA VERMELLA
MAIL 05/01/2013 Girona (Gironès).-
Aigües Ter Llobregat (ATLL) és
la privatització més gran, i també controvertida, de la història
de la Generalitat de Catalunya en la Segona Restauració
Borbònica.Ara, una resolució de l'Òrgan Administratiu de Recursos
Contractuals de Catalunya (OARCC) amb data del 2 de gener conclou que
l’empresa Acciona ha de ser exclosa del procediment d'adjudicació
de l'empresa pública que gestiona el servei de proveïment d'aigua
en alta Ter Llobregat, tal com va demanar l’empresa Agbar el 13 de
desembre. Aquesta empresa, que presideix Àngel Simón, va al·legar
que la proposició tècnica presentada per Acciona incomplia el
calendari d'execució d'obres establert en el plec de condicions, per
deu anys, fet pel qual Acciona hauria d' haver estat exclosa del
concurs i no només valorada en zero punts en aquest apartat. L'OARCC
però, no veu incompatibilitat de càrrecs en la figura de Fernando
Rodés, una altra de les al·legacions d'Agbar. Rodés és president
del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
(CADS), un òrgan públic que assessora al Govern de la Generalitat
de Catalunya en matèria d' aigua, entre d'altres temes, i també
membre del Consell d'Administració d'Acciona.
El
tribunal administratiu fila molt prim en aquest aspecte perquè
considera que Rodés és membre del consell d'Acciona i no d'Acciona
Agua, tot i que la primera té el 100% de les accions de la segona.
L' OARCC és un tribunal administratiu que va iniciar la seva
activitat el juny de 2012 per resoldre els recursos en matèria de
contractació pública de la Generalitat. L'objectiu de la seva
creació, a instància d'una directiva europea, és garantir la
independència i la uniformitat de criteris per resoldre litigis en
el sector públic però també estalviar temps i feina a la justícia
ordinària, molt carregada de per sí de recursos contenciosos
administratius. De forma inversemblant però, ha estat el propi
govern d’Artur Mas, artífex de la seva creació i del qual depèn
a través del Departament de la Presidència de la Generalitat, el
primer en desautoritzar-lo. Així, el portaveu del Govern de la
Generalitat Francesc Homs va afirmar que aquest “té plena
confiança en les decisions que prenen els funcionaris de la mesa de
contractació” i que per això “encarregaran al gabinet jurídic
central de la Generalitat que interposi un recurs al contenciós
administratiu”.
La decisió del govern no és gens banal, doncs
suposa, de facto, prendre part a favor d'Acciona en la batalla legal
amb Agbar, una pugna que més aviat sembla que hauria de quedar
reduïda als gabinets jurídics d'ambdues empreses.
Per la seva part,
Acciona ha manifestat en un comunicat recent la seva “sorpresa”
per la resolució de l' OARCC. Per Acciona la decisió “no té
fonaments jurídics” i anuncia que els seus advocats “estan
preparant accions legals en defensa dels seus interessos”. Acciona
també afirma que en cas que es revoqués l'adjudicació demanarà
“la devolució immediata de la quantitat de 298.651.830 d' euros
satisfeta como a part del cànon de concessió del contracte i la
reparació dels rellevants danys i perjudicis”. Acciona opera ATLL
legalment des del passat 1 de gener.
La
batalla legal entre Agbar i Acciona pel control d'ATLL evidencia una
privatització mal feta tant en el fons com en les formes però també
l'enorme rerefons econòmic que hi ha darrera de l'operació. La
rendibilitat econòmica dels negocis al voltant de la gestió de
l'aigua és molt alta, per això susciten un gran interès entre els
grans consorcis empresarials. No és casual que fons d'inversió
internacionals com Caisse de Dépot (Quebec), First State Investments
(Austràlia) o BTG Pactual (Brasil) també s'hagin interessat per
ATLL.
El capítol econòmic de l'avantprojecte d'explotació de
l'empresa pública contempla una taxa de retorn anual de la inversió
d'un 11,72% i un període de recuperació d'aquesta inversió de
catorze anys, quan la concessió és per 50 anys, unes condicions
molt favorables a nivell empresarial en el context d'incertesa
econòmica actual.
A més, la comercialització de l' aigua genera
molta liquiditat doncs les usuàries paguen els rebuts cada dos
mesos, i molts pocs riscos, ja que és un bé essencial.
Ho reconeixia
sense cap mena d’escrúpol l'expresidenta autonòmica de la
Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, durant l’anunci de
privatització del canal Isabel II: “És una rendibilitat molt
segura, tothom consumeix aigua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada