TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/01/2013
Redacció Fonteta Peratallada Vullpellac (Baix Empordà).-
La macro planta de residus
Servitransfer projectada al municipi de Forallac (Baix
Empordà), darrera la qual es troba Pere Pujol Ferrusola, el quart fill del
patriarca del clan de Jordi Pujol. Forallac correspon al
nom polític d’un municipi, format per por vuit nuclis de població. Els
antics ajuntaments de Fonteta, Peratallada i Vulpellac es van aplegar
en únic municipi l’any 1977, que governa CiU des de 1983.
Ara, un contestat projecto de macro planta de residus revolta Forallac i
es recull signatures arreu de l’Empordà. Aquest projecte és
colossal: 16.000 metres quadrats i cinc naus industrials de formigó
de vuit metres d’altura i 5.000 metres quadrats de coberta. Cada
naus serà destinada, respectivament, a seleccionar, compactar i
elaborar combustible derivat de residus; classificar i triturar
metalls; descontaminar i desmantellar automòbils; portar al
magatzem, triturar i transferir ‘residus especials’, que vol dir
perillosos, i triturar i compactar residus sanitaris.
Alerta. Hi
passaran 100.000 tones anuals de residus de tota mena. El gegant de
residus perillosos treballarà les 24 hores dels 365 dies de l’any.
Però no acaba aquí el projecte rebutjat per la gent de l’Empordà,
ja que en una segona fase, l’empresa vol instal·lar, a més, una
incineradora amb unes xemeneies de més de 25 metres d’altura.
El
responsable d’aquesta iniciativa és l’empresa Servitransfer, que
des de fa anys manté una petita planta en aquest municipi del Baix
Empordà per al tractament de residus de la comarca. Però, aquest
nou projecte va molt més enllà. Caldrà desforestar en el bosc dels
Ramals, una franja de 35 metros dels boscos de l’entorn,
concretament, les parcel·les 180, 181 y 275 del cadastre municipal,
i també obrir nou camins a través dels camps de cultiu.
El
pas de vehicles pesats serà insostenible pel veïnat. A més, quan
funcioni la incineradora el paisatge serà un quadre horrible, amb
les xemeneies i l’aire enrarit pel fum. I per postres, aquesta
planta terrible es vol aixecar a poca distància de les singulars
pedreres ibèriques i romanes de gran valor arqueològic dels Clots
de Sant Julià, un jaciment arqueològic qualificat oficialment como
a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Veïns
i veïnes, SOS Empordanet i altres entitats ja han aplegat prop
d’un miler de signatures en pocs dies en una població de no gaire
més de mil set-centes persones, a fi d’aturar aquest
projecte agressiu insostenible. S’al·lega que el paratge agredit
dels Ramals de cap manera és adequat per aquest projecte doncs està
qualificat de sòl no urbanitzable de especial protecció, mentre la
macro planta evidentment correspon a un projecte industrial. Por això
s’exigeix que aquesta planta trituradora de residus si s’escau
s’instal·li en un polígon industrial.
Però l’alcalde, Josep
Sala, de CiU, afirma que de cap manera, i que aquesta planta de
residus aportarà molt progrés a la zona. Inclús s’afegeix que la
macro planta projectada preveu importar residus francesos, com ja es
dóna el cas en l’abocador insostenible de Vaca Morta, a Cruïlles
(Baix Empordà).
El
projecte de la macro planta de residus Servitransfer és
de l’any 2004, en temps del govern del Tripartit de Pasqual
Maragall a la Generalitat. Aleshores, les protestes veïnals van ser
tan sonores que la Generalitat de Catalunya va aturar el projecte,
doncs, sense la pressió mafiosa del corrupte clan de la família
Pujol dins la Generalitat, com succeeix ara mateix, la Dirección General
d’Urbanisme va donar la raó al veïnat i va recomanar el trasllat
de la planta de residus a una zona industrial. Però aquest informe
de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat, segons
afirma el govern municipal de CiU, no seria vinculant. Fa tres mesos,
el macro projecte va tornar a l’atac. La causa, segons la població
afectada, és el poder absolut de que gaudeix CiU gràcies als
governs autonòmics d’Artur Mas.
El nou clima polític d’hegemonia
pujolista dóna força a les iniciatives de Servitransfer.
I aquí és on hi entra l’ofensiva política del clan Pujol
Ferrulosa, doncs Pere Pujol Ferrusola (Barcelona, 1965), fill
del patriarca Jordi Pujol Soley, porta molts anys dedicat
a la gestió ambiental, com ja es va demostrar en el seu moment en
l’afer d’un informe d’impacte ambiental de la seva empresa
Entorn S.L. sobre el pla de Vilanera, a l’Escala (Alt Empordà), on
es negava la realitat científica de l’efecte ambiental en la capa
freàtica d’aquella zona de l’antic estany de Sant Joan de
Bellcaire i on es volia fer una gran urbanització amb camp de golf
malgrat l’oposició de la plataforma Salvem Vilanera.
En
el seu moment, Pere Pujol va crear l’empresa, Entorn S.L., la qual
entre 1993 i 2002 va aconseguir nombrosos encàrrecs de la
Generalitat que governava el seu pare, el patriarca del clan familiar
de negocis i corrupteles de tot tipus. Els cervells financers de
l’empresa eren Carles Sumarroca i el seu fill Albert.
Carles
Sumarroca és un col·laborador íntim de Jordi Pujol Soley des del
temps de joventut i igualment és beneficiari de nombroses
concessions públiques a nivell de construcció, sanitat, presons i
altres.
Entorn
S.L. va protagonitzar un cas de tràfic d’influències quan el
govern autonòmic de Pasqual Maragall, l’any 2004, va denunciar
davant la Fiscalia la concessió irregular a aquesta empresa d’uns
estudis sobre impacto ambiental d’uns parques eòlics a Catalunya.
També,
Pere Pujol va ser denunciat a la Fiscalia pel govern autonòmic de
José Montilla a causa d’una concessió irregular d’un estudis
ambientals.
L’any
2002, el Departament corresponent havia emès un informe contrari a
uns parcs eòlics, però Oriol Pujol, aleshores secretari d’Indústria
de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que la voluntat del seu
pare i president del Govern autonòmic, Jordi Pujol, era que es
fessin, de la manera que es van fer, tal com es volia fer en un
principi. Els informes favorables els va fer l’empresa ambiental de
Pere Pujol.
Entorn
S. L. i Pere Pujol seguien fent treballs en matèria ambiental a
Catalunya, com ara per a Hidroplant, l’empresa de l’esposa de
Jordi Pujol, Marta Ferrusola, però arribats a l’any 2009 aquesta
empresa es va desfer quan va esclatar el cas Palau d’en Millet,
que va esquitxar els comptes de Convergència Democràtica
de Catalunya, el partit quasi particular del clan Pujol.
Al
mateix temps, Gustavo Buesa Ibáñez (Barcelona, 1960), ex apoderat
de Servitransfer, l’empresa responsable de la macro planta
projectada al municipi de Forallac. es un empresari espavilat que
s’ha especialitzat en el sectors energètics i industrials. Buesa
va començar la seva trajectòria empresarial amb una empresa
d’enginyeria de residus, precisament. Va créixer i va créixer
fins a constituir un holding que recull les seves inicials, GBI, del
qual formen part vint-i-una empreses dedicades a la gestió de
residus. Va saltar a l’exterior i va poder fer grans negocis a
Mèxic, on va introduir al sector món dels negocis mexicà a Jordi Pujol
Ferrusola, el fill gran del patriarca dels Pujol, ara ambdós
familiars molt posats en qüestió.
En
el cas de la macro planta de Forallac, Buesa apareix com el cervell
del projecte, ja que aquest empresari fou qui va planificar amb
l’alcalde Josep Sala aquesta instal·lació del ja denominat
gegant triturador, en alguns mitjans convencionals de premsa no
sotmesos al control de CiU i llur entorn del sector negocis a nivell
mediàtic.
El
2009, quan esclata el cas Palau de la Música, quan Pere Pujol
extingeix Entorn S. L., Gustavo Buesa també fa veure que desapareix
de l’empresa Servitransfer, que passava a dependre del grup V-Line
Capital juntament a l’empresa Biogàs de la Ribera, dedicada, entre altres coses, a parcs eòlics (!).
A Servitransfer i Biogàs quedava
com administrador únic Josep Mayola. I Gustavo Buesa figura com a
conseller a Iberdrola Renovable, dins de la quota corresponent de la
burgesia catalana dins les grans empreses espanyoles.
Així,
trobem en una macro planta de residus en projecte a Follarac un fill
de Jordi Pujol Soley especialitzat en empreses ambientals i una
empresa, Servitransfer, dedicada des de fa força anys al mateix
sector, promoguda i dirigida per noms fonamentals de l’entorn del
clan Pujol al qual també pertany l’alcalde de Forallac, Josep Sala
Leal (1955), per CiU. el qual porta vint-i-cinc anys en el càrrec a
l’Ajuntament i segons el veïnat es vol retirar d’alcalde com a
director de la macro planta esmentada.
El projecto de macro planta
segueix legalment endavant a nivell de la Generalitat. Servitransfer
torna a la càrrega i l’alcalde, sense tenir en compte els
arguments raonables i justificats de l’oposició veïnal, s’ha
manifestat obertament partidari del projecte de Servitransfer.
En
aquest sentit, la plataforma SOS Empordanet, segons alguns mitjans de
premsa, denuncia que “hi ha interessos particulars molt importants”
en aquest projecte.
I a Forallac asseguren sense cap dubte que
darrera d’aquest projecte insostenible hi ha Pere Pujol, a qui en
les reunions internes de Servitransfer igualment que a l’Ajuntament
se’l coneix amb un sobrenom mafiós, “L’innombrable”.
La
pressió política de Pere Pujol hauria estat la clau mestre per a
obtenir la requalificació de la zona afectada. Algunes fonts
ecologistes afirmen que “hi ha una sospita raonable que l’alcalde
està interessat en aquest projecte ja que rebrà beneficis
econòmics” a favor seu.
També a Forallac, caciquisme i pujolisme van de la mà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada