Resposta oberta a de Lola Arpa, de SOS
Empordanet, a Josep Sala, alcalde de Forallac per CiU.
"Per
fi estan sortint brots nous de gent jove i fresca, fills del poble
que, com jo mateixa, lluitaran per aconseguir un nou model de vida
perquè no se'ls enverini la terra".
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/01/2013
Peratallada (Baix Empordà).-
Lola Arpa
Vilallonga, veïna de Can Palet, a Peratallada, municipi de Forallac
(Baix Empordà), publica, en l’edició aquest dimecres 23 de gener
del ‘Diari de Girona’, una carta oberta a Josep Sala, alcalde des
de fa vint-i-cinc anys del seu ajuntament per CIU, on aquesta
cofundadora del col·lectiu SOS Empordanet replica a les darreres
declaracions de Sala contra aquesta associació proteccionista i
especialment contra Arpa, la qual exposa que “finalment, després
de veure el meu nom reiteradament difamat en els mitjans de
comunicació” afirma que es pren la llibertat “com a
ciutadana, no pas de defensar-me, que no en tinc cap motiu, sinó
d'expressar-li la meva opinió, exposant uns fets que paral·lelament
al nostre entorn i dins el nostre municipi han anat succeint al llarg
dels últims 15 anys, quan vaig decidir venir a viure a Forallac, del
qual ja feia anys que vostè era alcalde”.
En
aquest sentit, denuncia que “poc després d'arribar, corria la veu
que l'ombra d'un immens polígon industrial de dubtosa legalitat
destruiria moltes hectàrees dels camps de conreus i bells paratges
sota les Gavarres, a tocar els poblets de Fonteta i Vulpellac. I
malgrat l'oposició de molta gent... així va ser. El seu consistori,
recolzat pel silenci i la bona fe d'un poble submís, "en nom
del progrés" ho va tirar endavant. I allà està, imponent, amb
naus i parcel·les buides, carrers silenciosos on practiquen les
autoescoles i més de 300 fanals cremant tota la nit. Tones de
formigó i asfalt que ofegaran per sempre aquell paisatge
irrecuperable. Al juny del 2003 el ‘Diari de Girona’ publica que
l'Ajuntament de Forallac dóna l'aprovació a una empresa de gestió
de residus per construir-hi un "ecoparc". Tothom aleshores
ja es preguntava: qui hi ha darrere de tot això? La planta rebria
més de 100.000 tones de residus perillosos anuals de tota la
comarca, i se situaria al cor del municipi, just al costat de les
pedreres iberes dels Clots de Sant Julià, espai boscós de gran
interès històric i turístic, on jo com tants altres ciutadans de
Forallac i d'arreu del món anava sovint a perdre'm per aquells
camins, a gaudir del seu silenci i de la seva màgia. Davant d'aquest
disbarat, jo mateixa amb quatre persones, entre ells un arqueòleg,
amb l'únic interès (del que vostè ens acusa) de salvar Els Clots
d'una destrucció irreversible, constituïm l'associació SOS
Empordanet i comencem un llarg pelegrinatge per totes les
institucions possibles, Cultura, Medi Ambient, Política Territorial,
Urbanisme, Territori i Paisatge. No es poden comptar les hores ni el
temps que abnegadament tots plegats vam dedicar en aquesta lluita.
Finalment SOS va aconseguir que la Generalitat els concedís la
protecció de BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), motiu d'orgull
per a qualsevol alcalde. Doncs vostè ens ho va impugnar.”
I
segueix afirmant que “tot plegat va ser un respir per a nosaltres,
doncs semblava que posaria fre a la imminent destrucció dels Clots
sota la planta de residus. Mentrestant vostè, que mai va rebre cap
ciutadà que volgués sentir la veritat de la seva boca, donava el
vistiplau per enderrocar una casa dins del conjunt històric de la
plaça del Castell de Peratallada, per fer-hi tres pisos i un
pàrquing soterrat... Mentrestant donava el vistiplau per construir
una subestació elèctrica al peu de les Gavarres... Mentrestant
donava permís per fer una urbanització a Vulpellac... Mentrestant
tallava els aurons que van plantar anys enrere els nens de l'escola,
i que feien ombra a l'avinguda de l'església de Peratallada, per
formigonar tota la plaça. Mentrestant en un ple de l'Ajuntament
presidit per vostè, va negar-se a acatar cap directriu de la
Conselleria de Cultura... I mentrestant la gent del poble callava,
els uns acceptant tal com vostè, un cop més, els hi feia creure a
través del seu Rampí que es feia en nom del "progrés";
els altres dominats per la por, agafats pels "favors" que
vostè els hi havia concedit. Mentrestant SOS Empordanet i jo
mateixa, sols, ignorant les seves constants difamacions públiques,
seguíem lluitant per protegir de la destrucció aquest fràgil
territori. I mentrestant, vostè m'acusa de tenir interessos
particulars pel fet d'haver comprat una nau inacabada a uns veïns
del poble, a qui vostè mateix havia donat el permís per
construir-la en una zona rústica, a tocar de l'actual deixalleria i
els Clots de Sant Julià.”
I
finalment que “han anat passant els anys, i amb el canvi de govern
el projecte de la macro planta de residus perillosos s'ha tornat a
reactivar... Però vostè ho segueix ocultant, minimitzant,
utilitzant termes ambigus per confondre la gent del seu poble. Si
vostè, Sr. Alcalde, permet que aquesta planta es construeixi a
Forallac, serà un punt sense retorn. Frenarà las futures inversions
del sector turístic i el turisme de sensibilitat (=de qualitat),
font de la nostra riquesa, que defugirà de la contaminació, de les
pudors, dels sorolls, i en menys de 10 anys haurà perdut el seu
encant i serà un municipi arruïnat i sense futur. El poble hi
perdrà, però vostè i els inversors per descomptat que hi
guanyaran. Però des de SOS Empordanet tenim la sensació que la
truita s'està girant, que la taca d'oli s'està estenent, que no són
només "quatre pijos de Barcelona i gent de segones residències"
com vostè diu, els que protesten i van a la manifestació. Per fi
estan sortint brots nous de gent jove i fresca, fills del poble que,
com jo mateixa, lluitaran per aconseguir un NOU MODEL DE VIDA i
perquè no se'ls enverini ni la seva terra ni la salut dels seus
fills. Aquest, Sr. Alcalde, és el meu únic interès, i de ben segur
és també el de la majoria dels ciutadans del seu poble i dels de
tot l'Empordà.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada