"Vaga general... revolucionària?"
Article
d’opinió de *Xavier Díez
Sé
perfectament que fer qualsevol pronòstic sempre és perillós,
tanmateix, sobre la vaga general prevista per al dimecres, 14 de
novembre, tinc percepcions contradictòries. D’una banda, rebo
alguns missatges que no conviden a pensar que hi hagi un seguiment
molt estès. De l’altra, tinc la sensació que el grau d’indignació
ha pujat massa graons.D’una banda, sento a molta gent que dubta de
l’efectivitat d’una protesta com la plantejada (aturada d’un
dia, que força a rectificar a un govern), de l’altra, sento a
molts altres que ja no es conformen amb una mena de ritual urbà
limitat, i que reclamen més contundència en els mitjans, i
sobretot, un gir radical en l’objectiu. No es tractaria tant de
rectificar com de reiniciar el sistema, canviar de disc dur i emprar
un software al marge del capitalisme de llicències.Si bé els
majordoms del poder ja han anunciat la seva voluntat d’inhibir-se
davant la pressió popular (fins i tot, algú com l’Esperanza
Aguirre ja expressa sense recances la seva dimensió aristocràtica i
feudal amb la voluntat de prohibir tota protesta) gent ben raonable,
de tots els espectres polítics i sociològics expressen la seva
aspiració a reconvertir aquest ritual innocu en una vaga indefinida,
que tingui com a finalitat ensorrar el sistema
capitalista.Tècnicament, això se’n diria "vaga general
revolucionàira", és a dir, el conflicte social en la seva
màxima expressió, la substitució d’una democràcia
representativa al control directe de la societat, per part de la
pròpia societat. Les derives autoritàries del poder constituït
sembla que estan empenyent gent molt raonable i convergent vers la
radicalitat. Al cap i a la fi, és l’actual sistema econòmic qui
empeny a qualsevol persona normal als marges. Allò que els
intel·lectuals orgànics, anomenen antisistema.No tinc ni idea sobre
com anirà dimecres. Més enllà de seguiment o imatges, espero que
serveixi per catalitzar la ràbia (i l’experiència) acumulada.
Això és, arribar a la conclusió que si la reforma, en la direcció
de l’equitat, ja ha deixat d’ésser vàlida, caldrà emprendre el
camí de la revolució.
*Xavier
Díez és historiador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada