14-N: la primera vaga general de la part europea de la Mediterrània

Si els antiavalots dels Mossos d’Esquadra no poden aturar piquets obrers autònoms, si la mobilitat queda col·lapsada massivament i la Generalitat perd el control del Principat unes hores davant un poder obrer el 14 de novembre, tota la demagògia electoral sobiranista burgesa d’Artur Mas no servirà per fer gaudir CiU de la confiança plena de la burgesia nacional catalana.
Salvador Seguí, l’any 1919, ja va exposar aquestes contradiccions nacionalistes de la burgesia catalana.

Les darreres informacions procedents de l'hexàgon francès diuen que a part de les convocatòries anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionàries franceses, que donen suport a les vagues generals de Portugal, Xipre, Malta i el Regne d'Espanya, amb algunes mobilitzacions vaguistes a Itàlia, possiblement COBAS, i potser també vaga a Grècia, el 14 de novembre convoquen vaga la central Solidaires i alguns sindicats de la CGT francesa.Això vol dir que ens trobem davant la primera vaga general de la part europea de la Mediterrània, potser el proper focus de la revolució social mundial.
Cal recordar que mentre Àngela Merkel augura que la crisi de l’euro va per llarg, tot afirmant que encara durarà cinc anys o més, el cronista polític del diari ‘La Vanguardia’ Enric Juliana, antic militant carrillista a Badalona del PSUC que va treballar al diari jacobí espanyol ‘El País’, alerta a la burgesia nacional catalana, en l’edició del diumenge 4 de novembre, que una vaga general programada onze dies abans de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre, posa la ciutat de Barcelona novament a prova, a més, que els ingredients clàssics d’una Catalunya en ebullició, al seu entendre, tornen a escena: “crisi social, crisi amb l’Estat, ordre públic, classes mitjanes mobilitzades políticament, il·lusió i temor, sindicalisme, protesta i unes eleccions decisives a la cantonada.” La “falité moderne”, que era com definia Bonaparte en el seu temps d'oportunisme i manipulació de masses, de CiU i el seu populisme d’estelada blava està aterrada davant la possibilitat d’una nova jornada de col·lapse de la mobilitat i les infraestructures estratègiques del Capital a Barcelona el proper 14 de novembre, en que una vaga general es transformi en un caos major que de la vaga anarconsindicalista parcial del 31 d’octubre. Juliana alerta de manera subtil del perill de col·lapse general i forta alteració del denominat ordre públic a Barcelona el 14 de novembre, cosa que posaria contra les cordes les competències en aquesta manera en que compta la Generalitat de Catalunya i que després de les bravates del conseller d’Interior Felip Puig, del clan Pujol, sobre el paper de guàrdia nacional català del cos autonòmic policial dels Mossos d’Esquadra podria aprofitar, de manera oportunista, el govern Rajoy per que novament passin a l’Estat i a la Policia Nacional i als antiavalots de la Guàrdia Civil. Això seria una catàstrofe electoral per CiU el 25 de novembre.
Si els antiavalots dels Mossos d’Esquadra no poden aturar piquets obrers autònoms, si la mobilitat queda col·lapsada massivament i la Generalitat perd el control del Principat unes hores davant un poder obrer el 14 de novembre, tota la demagògia electoral sobiranista burgesa d’Artur Mas no servirà per fer gaudir CiU de la confiança plena de la burgesia nacional catalana.
Salvador Seguí, l’any 1919, ja va exposar aquestes contradiccions nacionalistes de la burgesia catalana.
Sense caos previ no hi ha anarquia possible.