dissabte, 24 de novembre de 2012

25-N; que se´n vagin totes i tots!

Declaració de la Comissió obrera i estudiantina d´acció revolucionària del Nord-Est

 


 






25-n: que se´n vagin totes  i tots! 
 
Allunyats com estem de tot discurs nacionalista,sigui català,espanyol,basc o elque sigui,lluny d´assumir el nacionalisme com a realitat natural,de tenir devoció a cap pàtria o a cap bandera;allunyats de l´electoralisme on els polítics fan promeses en campanya que incompliran i de la necesssitat de crear nous estats que siguin tan opressius com els ja existents.Volem fer unes reflexions davant de l ´actual procés autodeterminacionista del Principat de Catalunya,en el marc de la implosió de les estructures econòmiques i polítiques de l´Estat espanyol i de la Unió Europea i dels seus estats esclafats pel deute i del mateix Euro començada des de la perifèria d´aquesta,manifestació local del procés d´ensorrament del capitalisme internacional iniciat amb  l´esgotament del desenvolupament de la postguerra i accelerat el 2007 en una crisi de superproducció de dimensions més devastores que la del 1929 amb nivells d´endeutament monstruosos dels estats i de les poblacions,mentre tots els plans d´ajust es mostren impotents per frenar-la i tots els estats de la perifèria han d´ésser rescatats.I tot just s´ha iniciat perquè a la crisi del deute s´ajuntarà l´esgotament dels combustibles fòssils i el declivi de la societat industrial i urbana.En un procés de dimensions devastadores.

"S´acusa a més els comunistes de voler abolir la pàtria,la nacionalitat.Els obrers no tenen pàtria.No se´ls pot arrebassar quelcom que no posseeixen" 

(Manifest del Partit Comunista)

"Tots els països d´Europa sens excepció posseeixen en un dels seus extrems ,un o diversos fragments de poble,supervivència d´una vella població local reprimida i sotmesa per la nació  que va esdevenir més tard el vehicle del progrés històric.aquestes restes d´una nacionalitat despietadament  esclafada per el desenvolupament històric-aquestes desfetes de poble segons l´expressió de Hegel,esdevenen cada cop els vehicles fanàtics de la contrarevolució,i ho segueixen essent fins que són eliminats o desnacionalitzats.Per la resta tota la seva existència no és,en general,més que una protesta contra una  gran revolució històrica.Així a Escòcia,els gaèlics foren els sostenidors  dels Estuart de 1640 a 1745.Així els bretons foren els sostenidors del Borbons de 1792 al 1800.Així a Espanya,els bascos  foren els partidaris de Don Carlos" 

(Engels,La Revolució Magiar).

 Les nacions des d´una perspectiva anticapitalista i materialista no són entitats essencialistes ni eternes.Sinó que tenen   un desenvolupament històric i material.El seu origen rau en l´acció de les  monarquies d´Europa en època moderna per construir aparells d´estat prou centralitzats com per fer entrar en cintura les feudalitats locals.Amb les revolucions burgeses,la burgesia,a la vegada que crea un mercat mundial,prossegueix l´obra centralitzadora iniciada per les monarquies,constituint Estat-nacions,amb un mercat únic sense traves feudals i una xarxa coherent de comunicacions,que permeti l´internvi de mercaderies sense delacions ,i el  trasllat de la força de treball, deslligada de les estructures comunals i de suport mutu que oferia la vida rural cap a les ciutats ,on seria convertida en massa de consumidors de productes nocius i ciutadans atomitzats dotats de drets ficticis.


 Cada Mercat-estat ha de dotar-se de barreres duaneres que la protegeixin de les nacions competidores i de llurs mercaderies i crear aparells productius propis.També ha de dotar-se d´un sistema educatiu,d´una llengua comuna,una història mitificada i d´un sistema de valors comú,del qual s´ha d´encarregar el sistema educatiu .El qual implica l´eradició de les llengües i dialectes que no es corresponien a la llengua de les antigues monarquies on s´assenta l´Estat-nació.La idea de nació esdevé un lligam gairebé místic,col.locada per sobre de les classes ,la comunitat de ciutadans nacionals permet exigir els màxims sacrificis possibles en l´empresa o en els fronts de batalla,com al 1914.Però el propi desenvolupament de capitalisme dilueix les fronteres i els mecats nacionals.


  Un Estat com l´espanyol feblement industrialitzat,sense un ampli coixí de classes mitjanes on recolzar-se.On l´oligarquia terratinent-financera ha d´imposar un centralisme  estèril des d´una capital hipertròfica sobre la perifèria ,i una repressió ferotge sobre obrers i camperols recolzant-se en l´exèrcit i en l´església.Així l´estat espanyol tindrà grans dificultats en imposar la nacionalització i la tecnologització de les masses,lligades durant llarg temps a valors de suport mutu i col.lectivistes, i en dotar-se d´una ideologia nacional-liberal integradora,delegant en l´església la creació d´hegemonia.Així la burgesia espanyola no podrà acabar de cohesionar el seu Estat-nació de matriu castellana.


 Després d´estar a punt d´enfonsar-se el 1873,el règim liberal espanyol podrà estabilitzar-se  durant un temps amb la Restauració.El particularisme basc i català només es manifesten  en el conflicte dinàstic carlí i en la reclamació de proteccionisme per a la indústria tèxtil enfront el lliurecanvisme de l´administració central respectivament.Serà la pèrdua de Cuba el 1898 la que iniciï la crisi del règim de la Restauració la que permeti l´emergència dels nacionalismes basc i català.El primer a través de la ideologia clerical-racista del PNB.El segon molt més important,ja que compta amb una cultura que ha fet el trànsit de llengua rural a vehicle de comunicació d´una societat urbana,s´organitza a través de la Lliga per dotar-se d´autonomia i per modenitzar la sencera societat espanyola.


 Però és quan la classe obrera emprèn la lluita revolucionària per l´emancipació del treball assalariat que es manifesta la funció antiobrera de totes les burgesies i de tot nacionalisme.Així la Lliga i la patronal corren a unir les seves forces a les del govern per combate el moviment de vagues revolucionàries de Barcelona,impulsant el pistolerisme i les successives dictadures militars espanyoles.


  La coincidència substancial entre les diverses fraccions nacionals burgeses en contra del proletariat es torna a demostrar durant la II República.La petita burgesia d´Esquerra Republicana portarà una repressió immisericorde contra l´anarquisme amb el mossos i el feixista Estat Català,culminant en el pronunciament ridicul d´octubre de 1934.Després del 19 de juliol seran Esquerra Republicana,Estat Català i els estalinistes del PSUC els que reaccionin en contra dels òrgans de poder proletari i les col.lectivitats pel restabliment de l´Estat burgès.L´alçament dels Fets de Maig només el podran solventar reclamant la intervenció del govern central de la República.Documents a l´Arxiu Nacional de Catalunya proven com Companys va demanar reforços al govern central i va establir un pla perquè l´aviació del govern central bombardegès objectius dels anarquistes.Així és com els catalanistes prefereixen Espanya a la independència dels treballadors.


  Ara,un cop establertes la Transició Democràtica i el règim autonòmic,la burgesia catalana instal.lada durant 23 anys en el cofoïsme i en l´autocomplaença ,i en l´estancament econòmic,ha vist com perdia el monopoli del mercat espanyol amb la fi de la protecció aranzelària i com la seva rival:la burgesia madrilenya crescuda amb el suport dels ministeris la superava .Barcelona ha anat perdent el lideratge dins l´Estat en l´àmbit econòmic,de les finances i fins i tot en el cultural.El centres de decisió i d´influència,les seus de les multinacionals s´han traslladat a Madrid.Asfixiada economicament i marginada per una xarxa de transports radials en una estratègia implacable de subordinació de la burgesia central,la burgesia de CiU es veu obligada ha fer un salt endavant d´incertes conseqüencies,sense tenir suports exteriors clars.


CAL DENUNCIAR LA BURGESIA MADRILENYA I EL TROGLODÍTIC NACIONALISME ESPANYOL.


La burgesia central espanyola és una classe parasitària, desenvolupada a l´aixopluc de l ´Estat central entorn de l´especulació immobiliària,les subcontrates, de les grans infraestructures i de les finances.Engreixada gràcies a l´economia de la totxana,havent fet el salt transantlàntic,ara pretén culminar la cohesió del seus Estat-nació eliminant les "anomalies" polítiques i culturals perifèriques i recentralitzant competències i en això les seves principals fraccions,PP i PSOE, coincideixen.Amb Aznar,després de trencar els consensos de la Transició Democràtica, es va reforçar idelogicament amb un supernacionalisme gran espanyol que agafa els elements més tronats i preliberals de la ideologia cavernicola de la casta burocràtica i terratinent i del falangisme (Reconquista, Unidad católica…) s´ha estès incansablement gràcies als agitadors mediàtics i als intel.lectuals orgànics del règim monarquico-constitucional a l´Espanya castellana.Es succeixen campanyes d´odi i abominables  atacs a  les llengües perifèriques preparen el terreny de la represssió,amb el País Basc com camp d´assaig.Els intents d´arribar a una solució federal han estat torpedinats com l´Estatut del 2005 o el pacte fiscal.

Un canvi de règim es prepara,probablement cap a una República unitarista.Enfonsada l´economia espanyola,sense una força unionista de masses al Principat de Catalunya, l´unica forma que té la burgesia central espanyola per imposar-se és aplicant cops repressius a les burgesies perifèriques implementant les disposicions criminalitzadores de l´independentisme que la Constitució preveu.De preparar el terreny s´encarreguen els hooligans mediàtics i ministerials  del nacionalisme espanyol amb els seus insults i amenaces.

CAP SUPORT A LA BURGESIA CATALANA

 
 Els nacionalismes català o basc són igualment productes antihistòrics ja que el producte material de la seva construcció nacional (el desenvolupament del mercat interior,d´una moneda única,etc.) és precisament l´Estat espanyol,al mercat del qual no tenen intenció de renunciar.La burgesia catalana es va negar a crear un estat propi,tant el 1714 com el llarg del segle XIX,en el moment propici per crear nacions viables,i no només això sinó que va convertir la resta de la península en el seu MERCAT NACIONAL i hi va introduir els seus pesos i mesures(la peseta era d´origen català).A través de l´acció de l´aparell de l´Estat es subsidia els seus productes tèxtils elaborats a màquina perquè tinguin preus competitius i se´ls col.loca arreu de la península  a través del ferrocarril,el qual és subsidiat també a preus polítics,provocant la destrucció de les manufactures domèstiques locals d´arreu de la península per concentrar-la en algunees àrees de Catalunya.A finals del segle XIX el 75% de la producció llanera del regne era concentrada a Terrassa i Sabadell.La desindustrialització i la desamortització de comunals,la usurpació als pobles a favor dels latifundistes,la creació de monoconreus agricoles i la xarxa ferroviaria afavoriren les urbs i el despoblament rural i la creació d´un proletariat industrial.Així és com fou la burgesia catalana la principal beneficiària de la creació d´un mercat nacional amb fluxes econòmics i demogràfics sempre favorables,coses que escamotegen els catalanistes.Ara,tot la desproporció entre aportacions fiscals i inversions estatals i les xarxes de transport radials,encara gaudeix d´un ampli superàvit comercial amb l´estat.Després de desindustrialitzar el país i de desentendres de l´economia productiva ara la burgesia catalana té un model econòmic ineficient basat en la bombolla  immobiliària ingent propiciada pels baixos tipus d´interès i la captació de l´estalvi exterior gràcies a l´euro,en el turisme,en els sectors de baixa rendabilitat,en el consum a crèdit i l´endeutament de la població i de les administracions,en el dèficit comercial amb l´exterior i en l´ampliació del mercat interior gràcies a la  immigració,on proliferaren personatges com els Millet,Montull,Prenafeta,etc.Pensem que la competitivitat de l´economia catalana en el mercat globalitzat és escasa.Amb una economía en pràctica suspensió de pagaments i amb un endeutaments total,privat i públic,equivalent al 350% del PIB i que caldria refinançar.Les mesures de capitalisme d´estat per acompanyar l´economia i les despeses per mantener el deute de l´estat i la prima de risc en realitat són molt més gravoses que el suposat dèficit fiscal.Les fonts de finançament exteriors quedarien tallades i Catalunya aïllada de la UE i de l´euro.


 Les banderes nacionals i el discurs del dèficit fiscal intenten tapar els problemes reals de la societat catalana, i esclafar les lluites socials per l´emancipació dels treballadors.


 D´altra banda el caràcter burgès del nacionalisme català facilita la divisió entre la classe treballadora,certs sectors es poden veure temptats pel discurs lerrouxista que encarnen C´s i el PP,i per actituds de rebuig a la cultura catalana.Mentre s´atia la catalanofia a la resta de l´estat.


PER QUÈ HEM DE DONAR SUPORT A LES LLUITES NACIONALS CATALANES?
RECOLZEN ELLS LES LLUITES OBRERES? 
-NO
DEMANEN ELLS L´ABOLICIÓ DEL CAPITALISME? 
-NO
DEFENSEN ELLS ELS INTERESSOS DE LA PATRONAL? -SÍ
ENVIEN ELLS ELS SEUS COSSOS REPRESSIUS A REPRIMIR LES LLUITES OBRERES? 
SÍ 

Tots els governs autònomics,tant els de CiU,com els dels Tripartit han estat antiobrers i repressius.Catalanistes i espanyolistes coincideixen en la criminalització de la lluita de classes,tant el 29-M,el 29-S,27-maig i el 15-J,en les pàgines delatores,etc.


 CiU és la força principal de la burgesia catalana.Pionera en retallales en educació i sanitat,aliada fins poc amb el PP i jugant amb un clima emocional i embolicant-se amb la bandera pretèn que s´oblidin els seus atacs contra les condicions de vida de la població.El seu projecte d´Estat català emmarcat en la UE i en l´OTAN significa un brutal procés d´ajust econòmic i una terrorífica devaluació interna a favor dels capitals per fer competitives les empreses catalanes i seguir la construcció d´infraestructures catastròfiques(TAV,MAT,autopistes…).Catalunya es convertiria en una Andorra a l´engròs sense drets socials,patrullada pels Mossos i les milicies burgeses del Sometent.Esquerra amb una dilatada trajectòria contrarevolucionària durant els anys trentes i feta renèixer per enfonsar Terra Lliure li toca fer de contrapunt socialdemocràta.Mentre que al reaccionari partit Solidaritat per la Independència,filial política de la prenafetista Fundació Catalunya Oberta,li toca fer un paper menor.El PSC cremat pel seu pas al govern,sense una proposta federalista creïble,es veu abocat a la divisió i a la irrellevància. 


 Un capítol apart mereix l´Assemblea Nacional Catalana.
 


Es reivindica de l´Assemblea de Catalunya,encarregada al seu moment de fer la transició sense ruptura.I a nivell programàtic és procapitalista, interclassista i rendeix pleitesia a Mas. Amb el seu annexe municipalista l´AMI dirigida pel racista democratacristià Vila d´Abadal, l´ANC propugna la unitat nacional montserratina entorn un programa d´independència formal per continuar depenent de l´Europa del Capital,del FMI i del BCE, de la Troika i de la Merkel i seguir tenint formes parlamentaristes de dominació i les institucions estatals repressives pròpies de les democràcies totalitàries.La seva estratègia(que deixa de banda el País Valencià i les Illes) és d´acompanyament incondicional del govern de CiU.Dins l´ANC trobem també els partidaris d´una ruptura democràtica sota la forma d´una República catalana que preservi el capitalisme i la democràcia burgesa agrupats en el MDT refundat.

 A la llarga un cop avalada electoralment CiU,tot ens fa pensar en l´acceptació d´una formula autonòmica avançada per part de l´ANC(estat lliure associat,pacte fiscal,estat federal,Estatut del 2006).


 Un funció de l´ANC també,és tenir a la CUP sota control,aprofitant la despolitització dels seus membres i l´electoralisme i ciutadanisme implicits als seus plantejaments,per tal  d´instrumentalitzar-la com a mà d´obra gratuïta com va passar en el moviment de les Consultes per la Independència.L´aventura electoral de la CUP a les autonòmiques és integrar-se a les institucions a gestionar el capital.El procesos electorals són el terreny de la burgesia,en elles es va com a ciutadans atomitzats per avalar les polítiques de la burgesia.Totes les eleccions són un réflex de la societat burgesa i terminen per avalar les polítiques de la burgesia.Cap alliberament es pot assolir a través de les eleccions i dels parlaments.I la CUP pot acabar com Bildu en una socialdemocracia diluïda que ni tan sols és bona gestora.

 A la manifestació de l´onze de setembre passat la burgesia catalana aconseguí que la població sortís en defensa del seu capital nacional.Explotadors i explotats s´ajunten coberts per la bandera nacional i el grotesc i reaccionari nacionalisme espanyol fa d´enemic perfecte.Els obrers no es reconeixen com a tals,pensen que són ciutadans-consumidors de classe mitjana i que amb la independencia serà tot com abans i no caldran més retallades ni tindrem més crisi.La solidaritat “nacional” neix de la solidaritat amb el patró i del suport a les mistificacions nacionals o electorals.


El ciutadà atomitzat que va pels centres comercials  consumeix i s´endeuta,també consumeix subproductes electorals,ideològics(Moviment 15-M,Antiglobalització,No a la guerra)sense trencar els consens amb els seus governants.I ara també consumeix la idea de Nació,tant en versió catalana com espanyola. La perspectiva és no deixar-se atrapar per cap dels fronts nacionals contraposats i reiniciar l´acció autónoma incontrolada del proletariat a través del consells obrers per l´abolició del capitalisme i de les seves nocivitats,de tots els estats i dels parlaments en un moviment de reimposició de les necessitats humanes enfront de les lleis de l´economia,que fan cada cop més impossible el compliment de les necessitats bàsiques de la població.


Del conflicte nacional al conflicte de classe 

Transformem el conflicte nacional en un de classe amb la paràlisi de la producció i l´acció ofensiva sobre l´aparell d´estat i la creació i federació d´espais alliberats.Imposem enfront l´enfonsament del capitalisme un programa d´expropiació de la burgesia i de desindustrialització i  desurbanització i de dissolució d´empreses on les cultures populars tinguin plena plenitud.
Les vagues salvatges a Grècia,Sudàfrica,Xina… marquen el camí.  
La nostra independencia és la de l´Exèrcit Insurreccional Makhnovista d´Ucraïna sense capitalistes ni terratinents.
Cap nou estat capitalista representen un alliberament. L´”alliberadora” burgesia negra del Consell Nacional Africà massacra els minaires sudafricans.
Chávez i Castro exploten els obrers veneçolans i cubans en nom de llurs “pàtries socialistes”.
Els republicans irlandesos gestionen l´autonomia nord-irlandesa conjuntament amb els unionistes.
Els estats més perifèrics de la Unió Europea es declaren en quebra sota el pes del deute i passen a ser “rescatats”.
Tampoc cap elecció electoral és cap solució,només la lluita en el propi terreny de classe  junt els explotats del món sencer pot donar una perspectiva a la humanitats superant el sabotatge sindical i el de l´esquerra del capital.

Proletaris del Món sencer uniu-vos!. 
Pau entre els pobles i Guerra entre les Classes!.

Comissió obrera i estudiantina d´acció revolucionària del Nord-Est

Cap comentari:

Publica un comentari