El 6 d'octubre de 1869 va participar en el Foc de la Bisbal.
Homenatge
de l’Ajuntament de Llagostera a la il·lustre filla de la vila
Isabel Vilà.
2/4
de 8 del matí:
Sortida.
Recorregut:
Urb. Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d’en Bota, El Roquetal
(aquí esmorzarem plegats),
Coll del Matxo Mort (GR92.1), Can Sitges, Puig de la Gavarra,
Castanyeda d’en Genoer, Mas Matas, Font d’en Mercader, Molí
d’en Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del Daró,
La Bisbal.
13
hores:
Arribada
a La Bisbal A LA Plaça Isabel Vilà.
Lectura
d’un manifest recordatori del Foc de La Bisbal i Refrigeri,
Tornada
a Llagostera. Hi haurà un autocar per aquells que no tinguin
vehicle per la tornada (es repartirà el cost entre els usuaris del
servei)
Isabel
Vilà i Pujol (Calonge 1843)
Ensenyant
i primera sindicalista de les comarques gironines. El 6 d'octubre de
1869 va participar en el Foc de la Bisbal. Realitzà una marxa amb
altres persones des de Llagostera a la Bisbal, travessant Les
Gavarres, per participar en la revolta que tingué lloc per defensar
la República Democràtica Federal. La revolta va enfrontar les
tropes del governador militar de Girona amb una força republicana
de 2000 homes que s'havien fet forts a la capital del Baix Empordà.
Aquests homes eren de Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Calonge,
Castell D'Aro, Llagostera i La Bisbal. Havien constituït una Junta
Revolucionària dirigida pel diputat Pere Caimó, que havia proclamat
la República Democràtica Federal.
Hi
hagué forts enfrontaments amb barricades, fins que Caimó caigué
presoner i havent rebut notícies de l'arribada de reforços de les
tropes del governador des de Barcelona, la força revolucionària es
dissolgué.
Isabel
Vilà fou la primera dona sindicalista de les nostres comarques i a
Llagostera treballà en la creació de la secció de paletes i la de
tapers de la Primera Internacional (A.I.T.). Va demanar a
l'Ajuntament la cessió d'un local per biblioteca dels treballadors,
i va reivindicar la jornada de cinc hores pels menors de 13 anys. Per
això se la conegué per la "Isabel cinc hores".
Amb
motiu del cop d'Estat del general Pavia (1874) es va declarar fora de
la llei la I Internacional (Associació Internacional de
Treballadors) i Isabel Vilà s'exilià set anys a Carcassona. Després
de l'exili, fou directora d'una escola de nenes de la Institución
Libre de Enseñanza de Sabadell, ciutat on morí el 23 de desembre de
1886.
Sobre
Isabel Vilà:
-
“Isabel Vilà i Pujol – La
Primera sindicalista catalana” Francesc Ferrer i Gironès. Editat
per l’Ajuntament de
Llagostera,
1996
-
“Isabel Vilà – La primera
sindicalista catalana” Francesc Ferrer i Gironès Viena Edicions,
2005
“Isabel
cinc hores” Strubell i Trueta, Toni – Ed. El Gall, 2005
Organitza:
Comissió
Organitzadora de la Travessa Llagostera – La Bisbal, Memorial
Isabel Vilà.
Amb
el suport de:
ADAC
- Girona
Grup
Excursionista Bell Matí – Llagostera
Secció
de muntanya del GEiEG (Girona)
Consorci
de les Gavarres
Grup
de Dones de La Bisbal
Grup
de Dones Isabel Vilà
Associació
Francesc Ferrer i Gironès, per la Promoció de la
Llengua
Catalana
Associació
d’Amics de la UNESCO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada