Presentació a Besalú del llibre "Que lo sepan ellos y no olvidemos nosotros" El inverosímil verano del 36 en Catalunya

El diumenge 7 d'octubre a les 12h. en el marc de la fira Liberisliber 2012, a la Curia Reial de Besalú.

El reconegut professor Miquel Izard ens presentarà un original i profund estudi sobre aquest moment tant especial de la nostre història contemporània, acompanyat dels historiadors Xavier Díez -prol.leguista- i Marciano Cárdaba, qui ha investigat sobre les col.lectivitats agràries de les comarques del nord-est..

Aquell inversemblant estiu del 36 -no per esperat- va resultar menys sorprenent per a tota la societat catalana i pels quals des de fora de Catalunya van poder seguir de prop uns esdeveniments que es van desencadenar de manera trepidant.El cop d'Estat del general Franco feia temps que s'estava gestant. D'això n'eren conscients tant els qui d'una o altre manera simpatitzàven o col.laboràven amb el mateix, com el moviment obrer que, organitzat principalment en la CNT, va sortir al carrer no per a defensar les conquestes socials que la República no li va voler donar, sinó per a avançar vers una societat sense classes i sense desigualtats socials després d'aconseguir la derrrota del feixisme.La ràbia inicial es transformà en força creadora i, de la nit al dia, les convencions socials, les formes de producció, les estructures de decisió i la vida quotidiana anterior saltàren per els aires, i Catalunya sencera es posà mans a l'obra per a contruir una societat sobre les bases de la llibertat i la justícia social per a tots i totes i esborrant les relacions de poder anteriors.Al contrari del que es pot llegir en tanta historiografia oficial, no va ser Barcelona i no van ser els "murcians" els únics protagonistes de la revolució social, va ser el conjunt d'obrers i camperols de tota Catalunya els que van sortir al carrer i prenguéren el futur en les seves mans.La obra col.lectivitzadora en les fàbriques i el camp, la expropiació de locals de la burgesia i de la esglèsia per a escoles, menjadors i hospitals -ademés de per a locals de sindicats, partits i associacions-, la creació de comitès municipals i de defensa s'extengué per tot Catalunya, de forma espontànea, sobrepassant en moltes ocasions a les pròpies organitzacions obreres i esborrant d'un cop de timó les relacions de poder anteriors.També la repressió sobre feixistes, alguns elements de la burgesia o els seus col.laboradors i sobre el clero es va deixar sentir en tot el país, però ni aquesta fou tant cega, ni tant nombrosa, ni va ser obra només d'incontrolats o de membres de la CNT. I, sobretot, no va ser a Barcelona on hi hagué proporcionalment més morts, sinó en algunes zones rurals on el caciquisme i l'esglèsia havíen jugat un paper especiament repressiu, com ens ho demostra en Miquel Izard en el seu aclaparador treball: una rdiografía dels sis primers mesos de revolució social a Catalunya, a partir de les notícies de la època i dels escrits deixats per els seus protagonistes i observadors de tot l'espectre polític -tant els partidaris com els crítics- , en aquell llunyà i extraordinari estiu del 36 que uns s'esforcen per recordar, mentre que altres s'entossudeixen a enterrar-lo.