Molta atenció i una gran rapidesa de moviments amb respostes necessàries

Estem en un moment històric, el qual exigeix evidentment mota atenció i una gran rapidesa de moviments amb respostes necessàries. 
Pensem que caldria una major discussió i una bona relació en la diversitat de criteris concrets per així intentar implantar una aliança revolucionària per la mateixa base social mobilitzada de la classe obrera i de les capes populars més afins.
Cal aconseguir controlar i dirigir la situació específicament catalana  impulsant la insurgència de les iniciatives pròpies de les masses explotades i oprimides conscients tot denunciant l’engany d’un fals procés d’autodeterminació i sobretot impedir políticament un referèndum d’estat capitalista català en la Unió Europea, en l’Europa del Capital, que seria una mena d’estat capitalista associat a Brussel·les i dirigit des de Berlín amb el permís de Washington i Pequin, un estat sense veu ni vot propi, enfront la revolució social intercontinental de la Mediterrània. 
Mai més Marca Hspànica carolíngia. 
Sempre una zona capdavantera mundial del Comunisme llibertari.

Tramuntana Vermella Mail [Editorial16/10/2012]

Un grup de tècnics del Fons Monetari Internacional (FMI) estarà des d’ahir dilluns fins al pròxim 26 d'octubre, amb la missió de supervisar la situació del sector bancari espanyol en el marc del programa d'ajuda acordat per al Regne d’Espanya amb els seus socis europeus per a la recapitalització dels seus bancs. Segons ha assegurat un portaveu de l’FMI aquesta institució mundial sol està involucrat en la vigilància del sector bancari, subratllant que el Govern espanyol no ha sol·licitat cap tipus d'ajuda econòmica a l’FMI. "El nostre debat en aquest moment està centrat en el sector bancari i en l'assistència tècnica que els oferim", va incidir el portaveu de l'FMI, Gerry Rice, qui ha afirmat que "Espanya no ha sol·licitat suport financer del Fons Mundial". En aquest sentit, Rice ha explicat que la vigilància sobre el sector bancari espanyol ja ha començat, ja que l’FMI té un "expert tècnic" a Madrid que està treballant amb les autoritats espanyoles i amb els seus socis. Segons han explicat fonts de l'FMI, una vegada que els tècnics de l'FMI conclouen la seua missió espanyola lliuraran un informe a les autoritats espanyoles i europees que recollirà les conclusions d'esta visita.

CNT també convoca vaga general el 31 d’octubre, igual que CGT.

 Llegim “que davant l’atac continuat que governs i Patronal no dubten en dirigir cap a la classe treballadora, amb el consegüent malestar laboral i social que venim patint, la CNT Barcelona convoca jornada de vaga general de 24 hores el dimecres 31 d'octubre a la ciutat, seguint el que ha estat el fil discursiu de les darreres campanyes d’aquest sindicat".
La CNT convoca sense esperar que siguin sindicats del tot aliens als interessos de la classe treballadora els que cridin la població a mobilitzar-se”. De fet, aquestes setmanes hi ha un seguit de vagues estratègiques que obligaran al sindicalisme de gestió i integració del Capital, com ara UGT o CCOO, d’anar a una vaga general mediterrània el 14 de novembre, el dia de la vaga portuguesa, que en el cas del Principat coincidirà amb la campanya electoral autonòmica i podria ser el moment de desbocar la situació alliberant territoris agrícoles i de muntanya en un procés anticapitalista. En aquest sentit caldrà transformar la vagues generals en vagues de política revolucionària global, ja que estem en un moment històric, el qual exigeix evidentment mota atenció i una gran rapidesa de moviments amb respostes necessàries.
També, cal assumir la diversitat en cada mobilització social en que participa el reagrupament comunista llibertari, no solament a nivell de les tasques precises de caire social revolucionari en grup.
Pensem que caldria una major discussió i una bona relació en la diversitat de criteris concrets per així intentar implantar una aliança revolucionària per la mateixa base social mobilitzada de la classe obrera i de les capes populars més afins amb la necessària revolució proletària autoemancipatòria d’abolició de les classes socials en la pròpia liquidació del domini capitalista i el seu treball assalariat en el regne de la Mercaderia.
Caldria transformar l’anarcosindicalisme i el denominat 15-M en un aplec autònom de democràcia directa horitzontal vers la construcció d’un socialisme autogestionat i autogestionari universal col·lectiu.

Gregorio Morán explicava en la seva crònica setmanal al diari ‘La Vanguardia’,el dissabte passat 13 d’octubre, que l’altre dia en un sopar tertúlia a Vic un dels tertulians va afirmar que la bandera que volia aixecar era la negra, amb un interrogant vermell al centre.
En aquest sentit, de cop i volta, en un moment on hi ha condicions social revolucionàries objectives en la lluita de classes contra la pròpia existència del sistema capitalista, surt la burgesia nacional catalana i aquells menestrals addictes al poder burgès que a nivell oportunista segueixen la lògica d’allò on va Vicente, “donde va la gente”, penja al balcó l’estelada blava d’un estat capitalista català propi, lluny de l’acció socialista revolucionària de l’estrella vermella del moviment obrer i les capes populars més afins que també aixequen la vermella i negra del Comunisme llibertari o la tradicional bandera negra llibertària en defensa de la terra col·lectiva i la llibertat de les persones en un socialisme autogestionat i autogestionari universal.
La construcció col·lectivista autogestionària en la independència total de cada comunitat històrica solament serà possible des de la democràcia directa horitzontal i de forma col·lectiva autogestionada de gent normal, desperta i oberta. En canvi, un procés nacional teledirigit des de l’Europa del Capital i el Pentàgon i constituït per un ramat en forma de seguici unidimensional europeista i germanòfil, mediocre però cregut, amb pretencions, un ramat al que agrada anar cap un estat capitalista català en l’eurocràcia de la Unió Europea i la decadent zona euro tot pensant, equivocadament, que d’aquesta manera troba seguretat i diners a la cartera mentre aixequi la bandera, tot plegat representa dependència i submissió nacional dins l’explotació de l’espècie humana, el treball assalariat i el regne de la Mercaderia.

Estem amb aquesta gent normal, proletària o treballadora, que acumula molta història personal i familiar de generacions explotades i oprimides pel domini capitalista com a substitut històric del feudalisme que patien les generacions anteriors a la revolució industrial, aquesta gent de famílies represàliades pel franquisme i totes aquelles que després de tenir familiars al front varen haver de patir els efectes col·laterals de la derrota de 1939 mentre la burgesia domèstica subvencionava el cop d’estat franquista i estava a l’Espanya nacional del general Franco fins que falangistes, el Requetè, regulars, militars colpistes, nazis alemanys, feixistes italians i alguns burgesos i menestrals blancs i catòlics de la Lliga de Cambó conquerien el territori considerat roig i una multitud de gent refugiada fugia a l’exili. Una gent que mai se’n va de bracet amb CiU, la versió domèstica del PP, una gent que no necessita injectar autoestima patriòtica cada matí tot escoltant ‘Els Matins’ de TV3 o les receptes pàtries de Catalunya Ràdio i al capvespre els disbarats sionistes de dretes de Rahola i la demagògia ben pagada d’en Cuní a la cadena del comte de Godó.

En l’edició del dissabte 6 d’octubre, en el diari del comte de Godó Jaime Arias ja s’atreveix a parlar descaradament per predicar “l’edificant civisme, vist per mig món, de la magna manifestació de la Diada” enguany a Catalunya, que al seu entendre representa un paper de “capdavantera de l’Europa democràtica”, ja que “aquest poble, hereu de la Marca Hispànica, geoestratègica terra euromediterrània de l’Estat espanyol, amb la finalitat d’una civilitzada Europa unida i democràtica, sine qua non”, per escriure tot seguit una mena d’apologia sobre aquesta Europa “que guia Fernández Díaz, Felip Puig i el francocatalà Manuel Valls, entre demòcrates, civisme i democràtica, ordre i llibertat”. Ni una paraula de les retallades de l’Europa del Capital i les seves creixents nocivitats burgeses que patim. Pastanaga europea i garrotada al canto. Arias té el valor de parlar clar, del model de país que mai podria ser lliure i del tot independent, doncs situa el nostre destí en una Europa germanòfila del tot capitalista en que el Principat seria novament una Marca Hispànica de l’imperi carolingi en l’antiga Frontera Superior d’al-Andalus. El triomf de la carlinada en comptes del socialisme autogestionari en una independència total.
I en això hi juga un paper estratègic de primer ordre el servei d’intel·ligència que a través de Xavier Martorell Villalobos i la seva Direcció General d’Anàlisi i Perspectiva controla el propi president del Govern de la Generalitat. Aquest centre d’intel·ligència  de la Generalitat de Catalunya compta amb una seu pública al carrer Sant Honorat 1-3, a Barcelona, encara que compta amb caus discrets propis de la seva feina, igual que el CNI o els serveis americans, britànics, francesos, xinesos, italians o alemanys ubicats a la ciutat comtal. A nivell públic les funcions d’aquesta direcció general depenent de Presidència són “planificar, dissenyar i coordinar l'elaboració d'estudis d'anàlisi i prospectiva que el president o presidenta consideri prioritaris; fer el seguiment i l'anàlisi de les polítiques i actuacions en els sectors que el president o presidenta consideri prioritaris; emetre informes de seguiment i avaluació adreçats al president o presidenta; participar en el disseny i l'execució dels programes d'actuació impulsats pel president o presidenta de la Generalitat, quan aquest li ho encarregui i les altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades” (sic). La normativa es fonamenta en el decret 325/2011 de la Generalitat (26 d’abril de 2011).

En el mateix esquema imperialista carolingi es va expressar el propi Artur Mas el divendres 5 d’octubre ja que va proclamar clarament que era necessari enfortir la Unió Europea i no pas debilitar-la, tot recordant, demagògicament, que “Catalunya ha estat sempre una nació d’Europa, fundada com a part de l’imperi de Carlemany”, i va traçar un paral·lelisme entre la situació d’Alemanya respecte a Brussel·les, que va considerar “similar en alguns aspectes a la de Catalunya respecte a l’Estat espanyol, amb la diferència, va afegir, que “a Europa Alemanya paga molt i mana bastant, i a Espanya Catalunya paga molt i no mana gens”.
Tot això en el decurs d’una reunió al Palau de la Generalitat d’Artur Mas amb el cònsol alemany a Barcelona, Bernat Brasack, que sembla una mena de comissari polític de Berlín a casa nostra en el denominat procés català de transició nacional, el qual va acompanyar en aquesta trobada política la comissió parlamentària del Bundestag que tracta de les relacions entre Alemanya i el Regne d’Espanya. Aquesta comissió de visita a la Generalitat a causa d’un interès especial de poder parlar amb Artur Mas a fi de tractar sobre el clima polític del moment i conèixer de primera mà la visió del president del Govern autonòmic català sobre el futur immediat del principat, segons el diari ‘La Vanguardia’, i  estava formada pels diputats i diputades Alexander Ulrich, que presideix aquesta, Rita Pawelski, Angelika Brunkhorst, Cornelia Behm, Monika Hein i Hans-Werner Kammer.

Doncs, segons el diari del comte de Godó, Alemanya és prioritària i estratègicament necessària per l’acció exterior del Govern de la Generalitat i les empreses de Catalunya, circumstància que Artur Mas va aprofitar per poder posar en relleu davant els seus interlocutors les privilegiades relacions que manté des de fa temps amb el land de Baden-Württemberg a través dels quatre motors per a Europa i també per expressar-los la clara voluntat de la Generalitat de continuant acollint projectes d’inversió d’empreses alemanyes al Principat, on hi ha establertes, segons ‘La Vanguardia’, moltes empreses alemanyes de diversos sectors d’activitat, així com al revés, i l’interès del Govern autonòmic, en la situació actual, que aquesta dinàmica catalana alemanya no només es consolidi, sinó que s’intensifiqui si és possible. Però un dels elements centrals del discurs del president en funcions Mas va ser exposar els esforços d’austeritat i eficiència que du a terme la Generalitat en l’actual moment de “crisi econòmica” i el “clònic dèficit fiscal” que pateix el Principat en relació al Regne d’Espanya, sobretot a causa de la desmesurada quota que s’està veient obligat a suportar Catalunya, igualment, al seu criteri, que precisament Alemanya és qui millor pot entendre en la mesura que, d’una manera o altra, també hi passa en el conjunt de la Unió Europea.

Mas també va exposar el fracàs de la negociació d’un pacte fiscal amb Mariano Rajoy per així intentar resoldre l’endèmic problema i la consegüent aprovació, per àmplia majoria, d’una resolució del Parlament de Catalunya a favor de la celebració d’una consulta per a l’autodeterminació del Principat en un procés nacional català “absoltament democràtic i pacífic”, amb la clara voluntat, segons aquest polític, de permanència en la Unió Europea i la zona euro en que Catalunya, al seu parer, se sent cofundadora, i fer-ho d’acord amb la legalitat bé espanyola, bé catalana, bé europea.
D’aquesta manera, a través del Bundestag, Artur Mas trasllada un missatge referent a la situació denominada per Convergència de transició nacional catalana, doncs, aquest polític neoliberal considera que Berlín haurà de ser un bon aliat, un aliat clau, de la Generalitat al llarg d’aquest procés.

Per això, al nostre entendre, des de la critica social revolucionària, l’alliberament nacional haurà de ser una revolució proletària enfront qualsevol forma imperialista.
En la reunió entre Artur Mas i la representació del Bundestag es destapa clarament la dependència germànica de l’Assemblea Nacional Catalana i CiU sota el comandament a Barcelona del cònsol alemany Bernhard Brassack. Al mateix temps, Mas aposta descaradament per una Catalunya novament carolíngia, com a retall de Marca Hispànica de la pròpia Espanya, en dos estats en fallida, el Regne d’Espanya i la República de Portugal.
Això res té a veure amb la necessitat d’una independència total dels Països Catalans i totes les nacionalitats històriques del Regne, també Castella, i la ruptura amb l’eurocràcia de Brussel·les, l’hegemonia política de Berlín i la denominada troica. “No devem, no paguem, de nosaltres depèn!” s’ha cridat en les manifestacions del dissabte 13 d’octubre.
Contra l’Europa del Capital cal una independència total en el socialisme autogestionat i autogestionari. 

El president del comitè d’Afers Exteriors del Parlament europeu, Elmar Brok, membre de l’alemany CDU, manifesta que espera que el Principat de Catalunya no sigui independent de l’Estat espanyol, però si realment es decideixi la secessió catalana, confia que el Govern espanyol no utilitzi el seu dret de vetar una Catalunya independent en la Unió Europea ni utilitzi la violència contra el poble català, encara que reconeix que el Regne d’Espanya està en el seu dret de vetar una Catalunya independent a la Unió Europea, però espera que “mai s’arribi a la situació” d’una Catalunya fora de l’euro, del tractat de Schengen i vetada a la Unió Europea.

Per la seva banda, el setmanari italià ‘L’Expresso’ publica un ampli reportatge sobre el Principat on exposa que la crisi econòmica fa que es reactivin els desitjos independentistes catalans, fins arribar a la “gran humiliació” de que el Govern de la Generalitat sigui rescat pel Govern espanyol. Segons ‘L’Expresso’, “Artur Mas, líder de CiU, fins fa un mes el partit de centredreta de la bona burgesia catalana, [...] s’ha transformat en el millor surfista de la regió, ha decidit cavalcar l’onada independentista que s’ha format a la regió rebel, amb l’ambició de dominar la direcció, malgrat no conèixer la profunditat del propulsor ni tampoc el punt d’arribada”.

Jaime Arias, en l’edició de dissabte 13 d’octubre de ‘La Vanguardia’, remarcava les seves consideracions del dia 6 d’octubre i recalcava que Jordi Pujol compta amb un “selecte nucli d’internacionalistes, dignes continuadors de l’acció europeista que els catalans, hereus i continuadors de la secular Marca Hispànica carolíngia, continuen promovent a l’avanguarda de la Hispanitat” (sic). Arias esmenta Gasòliba, Vallvé, Cuatrecasas i “especialment” Joaquim Llimona, que “contràriament a la idea del declivi d’Occident som testimonis del redoblat europeisme que ha emprés la renovada Barcelona, recuperada la Generalitat, gràcies a la integració de la monarquia constitucional espanyola en el sistema de democràcia occidental que miren d’accelerar la construcció de la Unió Europea”. I segueix Arias, “moderna acció europeísta, resultat d’una nova visió estratègica, aquest gran complex socioeconòmic i cultural metropolità està dotat del primer port de la Mediterrània”, el qual es troba “situat fins i tot en una ubicació capital: en la mateixa extremitat del conjunt euroasiàtic, considerat segons l’actual geopolítica”, una “visió tan encertada que va ser detectada per la perspicàcia xinesa”.

Artur Mas i la família Pujol es passen el dia negociant en els consolats dels USA, Alemanya i la Gran Bretanya, com denunciava ahir el candidat de la CUP per la circumscripció de Barcelona tot esmentant el discurs de Salvador Seguí sobre la burgesia catalana a Madrid l’any 1919, igual que per la nostra informació des de març de l’any passat fa la cúpula de l’Assemblea Nacional Catalana i sectors afins, com ara Solidaritat, una formació que segurament el 25 de novembre es tornarà extraparlamentària a causa de les seves pròpies contradiccions oportunistes mentre la CUP aplegarà una part de l’electorat d’ERC i sobretot de la coalició també oportunista que conformen ICV, EUiA i Els Verds Opció Verda de Joan Homs, un antic dirigent de la formació stalinista ‘Bandera Roja’ i antic aliat de Pepe Montilla que el va fer diputat al Congrés pel PSC, al mateix temps que Berlín teixeix una tela d’aranya, amb permís de Pequín, per tenir al seu servei un estat capitalista català colonitzat gràcies a CiU i els ponts construïts a l’entorn de l’Onze de Setembre pels peons de la fantasmagòrica interclassista autoproclamada Assemblea Nacional Catalana, un projecte de disseny estranger que treballa activament a tots nivells de la societat i la política del Principat per mantenir aquest racó del Nord-est de la Península dins el marc imperialista occidental de la zona euro i la Unió Europea una vegada arruïnades Espanya i Portugal com estats occidentals i fora d’aquesta xarxa econòmica i política europea fruit de l’antiga guerra freda i de les decisions estratègiques del Pentàgon, igualment que l’existència de la pròpia NATO.
D’aquesta manera, el Regne d’Espanya i Portugal quedarien, igualment que la germanitzada Catalunya, dins la NATO, com passa amb Turquia.
En definitiva, una Espanya sense Catalunya i un Portugal en la costa atlàntica simplement serien colònies nord-americanes, amb bases estratègiques com ara Rota, però fora de l’euro i dels tractats europeus. Igual que Turquia.

Per això, una vegada més repetim que cal que la bandera proletària llibertària, com ara amb la vaga global del 31 d’octubre, sigui aviat hegemònica a totes les comarques que sigui possible de l’antiga corona d’Aragó i Múrcia, des de Figueres a Llorca, aglomeracions on hi ha presència llibertària activa, tot plegat en una estratègia necessària i molt urgent que arranqui protagonisme a CiU i l’aparell de disseny imperialista occidental anomenat Assemblea Nacional Catalana en el cas del Principat i escombri PP i PSOE on l’anarquisme social aconsegueixi un paper fonamental en la lluita de classes.

Segons el diari del comte de Godó, en la seva edició del dimarts 9 d’octubre, “... Mas es fixa en Alemanya...”, mentre Pedro J. Ramírez el dilluns 8 d’octubre, en el diari que dirigeix, ‘El Mundo’, publicava a cinc columnes que Washington alimenta el procés secessionista d’Artur Mas. Segons M. Dolores García, a ‘La Vanguardia’, Artur Mas “des de fa mesos, ha anat rebent al Palau de la Generalitat representants polítics i diplomàtics europeus, de manera discreta” i que “el camí que segueix Convergència s’ha vist accelerat pels esdeveniments, però no és ni de bon tros improvisat”. Així, “divendres passat [5 d’octubre], Mas va rebre un grup de diputats alemanys a qui va explicar que la situació de Catalunya a Espanya era “similar” a la d’Alemanya a Europa, és a dir, comparteixen el paper de contribuents a qui no se’ls reconeix la seva aportació, la diferència, va afegir, és que Alemanya mana a Europa i Catalunya no pinta res a l’hora de decidir a Espanya”.

Cal aconseguir controlar i dirigir la situació específicament catalana des del camp antagònic de la revolució social proletària, com ja va passar el 19 de juliol de 1936.
Cal impulsar la insurgència de les iniciatives pròpies de les masses explotades i oprimides conscients tot denunciant l’engany d’un fals procés d’autodeterminació i sobretot impedir políticament un referèndum d’estat capitalista català en la Unió Europea, en l’Europa del Capital, que seria una mena d’estat capitalista associat a Brussel·les i dirigit des de Berlín amb el permís de Washington i Pequin, un estat sense veu ni vot propi, enfront la revolució social intercontinental de la Mediterrània. 

Mai més Marca Hispànica carolíngia. Sempre una zona capdavantera mundial del Comunisme llibertari.