Luciano Allende Saiz

Luciano Allende Saiz portant un company a Neuengamme (4 de maig de 1945)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 de maig de 1898 neix a Arantiones (Valderredible, Campoo-Los Valles, Alto Ebro) el militant anarquista i anarcosindicalista Luciano Allende Saiz

Insubmís al servei militar obligatori de jove s'establí al Hexagon francès, tornà per lluitar en la Guerra Civil i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i en mig de la marea humana refugiada va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda del qual fugí, però fou novament apressat i va ser internat al de Sant Cebrià del Rosselló abans de ser incorporat en les Companyies de Treballadors Estrangers

Luciano Allende Saiz: El 28 de maig de 1898 neix a Arantiones (Valderredible, Campoo-Los Valles, Alto Ebro, Cantàbria) el militant anarquista i anarcosindicalista Luciano Allende Saiz, conegut sota el pseudònim de Toto. El seu pare es deien Luis Allende i la seva mare, Baselisa Saiz.

Va patir una infància difícil i en 1913 va emigrar a Arpitània per fugir del servei militar obligatòri. Es va instal·lar a Lió (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i va fer feina a la vidrieria de Venissieux (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), als afores de la ciutat, la zona metropolitana.

Va marxar a la regió parisenca la primavera de 1914 i començà a treballar a la vidrieria de Clichy (Hauts-de-Seine, Illa de França).

Ja militant llibertari, va relacionar-se amb l'antimilitarista anarquista Gaston Rolland.

Durant els anys vint del segle XX treballà d'obrer en una fàbrica de ciment i visqué al número 120 del bulevard de la Vilette a París (Illa de França).

En aquests anys va participar amb els grups anarquistes exiliats de l'Estat espanyol i va fer amistat amb Buenaventura Durruti Domínguez i Francisco Ascaso Abadía. També estava en contacte amb els militants francesos de la Unió Anarquista (UA) i amb Louis Anderson (Ander), administrador de Le Libertaire entre 1932 i 1939.

A començament dels anys trenta del segle XX s'establí en la petita colònia llibertària i naturista de Lo Pònt de Soliers (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), fundada en 1929 per Joseph Estour i Marie Barrieu i que reunia vegetarians, esperantistes i naturistes la majoria llibertaris, Residia al cabanyar de Sénès, amb la seva companya Louise Pohut i la parella formada per Alfonso Rus i Teófila Paunero. En aquesta comunitat també hi vivia Salvador Gumà Clavell, que tenia com a parella Marguerite Estour, filla dels fundadors de la colònia.

En aquesta època mantingué correspondència amb destacats companys, com ara Benoît Broutchoux, Séverin Férandel, Victor Giraud, Richard Penru, Marthe i Marcel Renouard i alres.

La mort accidental de la seva companya el juliol de 1932 va fer, sembla, que abandonés la comunitat.

En 1935 vivia al número 14 del carrer Marchelli de Tolon (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i figurava en el llistat d'anarquistes del departament del Var aixecat per la policia.

Quan va esclatar la revolució col·lectivista l'estiu de 1936 va marxar a la Península i, finalment, essent insubmís arreglà la seva situació legal i es va enrolar en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, lluitant fins al gener de 1939.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i en mig de la marea humana refugiada va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) del qual fugí, però fou novament apressat i va ser internat al de Sant Cebrià del Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló) abans de ser incorporat en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Durant l'Ocupació va participar en la Resistència a la Savoia (Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània),

sota el pseudònim de Toto, en la unitat anomenada «Batalló de la Mort».

Va realitzar nombrosos serveis en la resistència abans de ser detingut per la Gestapo el 18 de març de 1944 a Montmélian (Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i deportat el 20 de maig d'aquell any al camp de concentració de Neuengamme (Bergedorf, Hamburg, Alemanya).

Durant l'alliberament del camp el 4 de maig de 1945, va ser fotografiat portant un altre deportat, antic empleat del Liceu de Barcelona, a les espatlles.

En retornar de la deportació, es va instal·lar a París i va militar en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i després es va establir a Antíbol (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on va fer d'apicultor amb sa companya Marie Joséphine Bornat (Mariette).

Fins els últims anys de la seva vida va militar en la CNT i en la Federació Espanyola dels Deportats i Internats Polítics (FEDIP).

Luciano Allende Saiz va morir el 23 de gener de 1983 a la Clínica Cannes Oxford de Canes (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i les seves cendres va ser dispersades al jardí del militant llibertari Paul Ferrare a Gòuf Joan (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).