 |
Atac al ferrocarril a Zuera durant els fets de desembre de 1933.
|
L'aixecament
proletari peninsular fou durament reprimit pel Govern de la República
espanyola amb un balanç de 87 morts, centenars de ferits i milers
de detinguts, dels quals 700 treballadors foren condemnats a llargs
anys de presidi.
Els periòdics
CNT i Solidaridad Obrera foren suspesos.
El 8 de desembre de 1933 es desencadena a diversos indrets de l'Estat espanyol un moviment insurreccional dirigit per la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) que s'havia anat preparant setmanes abans.
Entre el 30 d'octubre i el 3 de novembre de 1933 un
Ple Nacional de la CNT-AIT, a Madrid, decideix l'abstenció
electoral per a les eleccions del 19 de novembre i llança una campanya
de propaganda basada en l'eslògan: «Enfront de les urnes, Revolució Social».
La
campanya trobà ressò en gran part del proletariat peninsular de manera
que el percentatge d'abstencions arreu l'Estat espanyol fou del 32,50%,
i aquest percentatge d'abstenció apuja a les zones de forta implantació
cenetista: a Barcelona n'arriba al 40% i a Andalusia passa del 45%.
L'abstenció obrera i camperola provocà, en gran part, el fracàs del PSOE a nivell d’Estat i ERC a Catalunya, però la
CNT-AIT no estava disposada a lliurar el poder a les forces reaccionàries i en aquest sentit el 26 de novembre es reuní un segon
Ple Nacional cenetista, a Saragossa (Aragó), que nomenà provisionalment un
Comitè Nacional Revolucionari, compost per els germans Alcrudo,
Joaquín Ascaso, Antonio Ejarque, Felipe Orquín, Cipriano Mera,
Buenaventura Durruti, Rafael García Chacón, Rafael Casado, Joaquín
Aspas, i en representació de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el doctor Isaac Puente.
El 8 desembre de 1933, data d'obertura de les Corts espanyoles i després d'haver-hi
proclamat l'Estat de guerra a tot el territori de la República espanyola cinc dies abans, es posà en marxa el
Comitè Nacional Revolucionari, donant lloc a un moviment
insurreccional proletari i popular en cadena, que començà a Saragossa i
que assolí extraordinària virulència a la conca de l'Ebre --Aragó i la
Rioja (Alfaro, Calahorra, Arnedo, Haro, Préjano, Santo
Domingo, Viguera, Logronyo, Ábalos, Briones, Cenicero, Fuenmayor,
Labastida, San Asensio, San Vicente de la Sonsierra, Valderroblos, Mas
de las Matas, Beceite, etc.)--, on es cremaren els arxius oficials,
s'assaltaren els ajuntaments i s'instaurà el Comunisme
llibertari.
A
més, esclataren motins a diverses ciutats de la Península (Barcelona,
Hospitalet, Alacant, Osca, Sevilla, Granada, Almeria, Màlaga, etc.).
Aviat
l'aixecament proletari fou durament reprimit pel Govern de la República
espanyola amb un balanç de 87 mort, centenars de ferits i milers de
detinguts, dels quals 700 treballadors foren condemnats a llargs anys
de presidi --els membres del
Comitè Nacional Revolucionari, que havien estat detinguts el 16
de desembre amb tres dones (Francisca Santos, Dolores Lerín i María
Castañera) que havia al pis, hagueren de ser absolts, ja que un grup
d'emmascarats armats furtaren els expedients fent
desaparèixer les proves inculpatòries.
Els periòdics
CNT i Solidaridad Obrera foren suspesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada