 |
Colla d'obrers al Forn del Vidre de Mataró als anys trenta. Joan Peiró, en primer pla a l'esquerra, n'era el director.
|
Afiliat al
Sindicat del Vidre de la
CNT de Mataró, va fer de vidrier a Badalona , on conegué Joan Peiró,
i Arenys de Mar, l’Alt Maresme, i en 1928 es retrobà amb Peiró a la
Cooperativa Forn de Vidre de Mataró.
Quan
l’exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, es troba sota el
comandament de García
Vivancos, aleshores coronel de l’Exèrcit Popular, al sector de
Puigcerdà, a la Baixa Cerdanya, quan es procedí a l'evacuació total vers
l’Alta Cerdanya el 13 de febrer de 1939, patint a l’exili els camps de
concentració francesos i també alemanys.
Eduard Calpe Pérez:
El 17 de juny de 1984 mor a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista Eduard
Calpe Pérez. Havia nascut en 1899 a Barcelona.
Afiliat al
Sindicat del Vidre de la
Confederació Nacional del Treball
(CNT) de Mataró, durant els anys de la repressió de Martínez Anido, va
ser detingut i amenaçat de mort pels pistolers de la patronal, però
l'atzar va fer que pogués escapolir-se'n. Va estar amagat i en 1924
milità a València (l’Horta, País Valencià).
Més endavant va fer de vidrier a Badalona (Barcelonès Nord), on conegué Joan Peiró, i Arenys de Mar
(Alt Maresme).
En 1928 es retrobà amb Joan Peiró al
Forn de Vidre de Mataró. A la
Cooperativa Forn del Vidre d'aquesta ciutat tingué càrrecs
directius com a membre de la CNT.
Durant la Guerra Civil lluità al front i tingué càrrecs de responsabilitat en la
28 Divisió de l’Exèrcit Popular de l’Est
de la República, comandada per Miguel García Vivancos.
Quan l’exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, es troba sota el comandament de García
Vivancos, aleshores coronel de l’Exèrcit
Popular, al sector de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), quan es procedí
a l'evacuació total vers l’Alta Cerdanya el 13 de febrer de 1939. A
l’exili va restar internat al camp de concentració francès de Vernet de
l’Arièja
(Occitània) i altres camps.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en la resistència antinazi a l’hexàgon
francès fins que fou detingut per la Gestapo. Deportat als camps de concentració d'Alemanya, aconseguí escapar.
Tornant a l’Estat francès, en 1947 retornà a Mataró. Fundà una de les primeres associacions de jubilats
de Mataró, al carrer Beat Oriol. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada