Més de 200 persones es concentren en solidaritat amb Ignasi Sabater.
El nacionalisme burgès de sempre justifica el col·laboracionisme monàrquic espanyol dels Roca.
Carles Puigdemont s’afegeix a la defensa que fa Josep Maria Fonalleras dels germans Roca.
Arran
proclama
"no és turismofòbia, és lluita de classes" i anuncia accions imminents
contra el model turístic insostenible dels Països Catalans.
Defensa l'aturada immediata de les llicències per a nous hotels i empreses turístiques així com l'expropiació
de les principals empreses turístiques del país.
L'unionisme, al descobert: catalans expliquen els riscos de lluir el llaç groc pel carrer. Insults,
empentes i, fins i tot, un taxi que refusa fer el servei.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/06/2018
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), Ignasi Sabater (CUP),
ha declarat aquest dilluns als Jutjats de la Bisbal d'Empordà (Baix
Empordà, comtat
de Girona) com a investigat arran d'una denúncia interposada per la
fiscalia per un suposat delicte d'incitació a l'odi. Sabater ha
assegurat que en cap moment va tenir intenció de generar animadversió
cap a la Guàrdia Civil quan va insinuar que podien estar
darrere de la punxada massiva de rodes durant la nit del 3 al 4
d'octubre, dos dies després del referèndum d’autodeterminació nacional.
"Volia denunciar uns fets totalment inacceptables, en cap moment vaig
voler incitar l'odi", ha subratllat a la sortida dels
jutjats.
De
fet, Sabater ha explicat que va organitzar un acte al poble per
tranquil·litzar les veïnes i els
veïns. Més de 200 persones s'han concentrat a les portes dels jutjats
en solidaritat amb l'alcalde. El seu advocat, Benet Salellas, ha
anunciat que dimarts mateix demanarà l'arxiu del cas i ha criticat el
paper de la Fiscalia, instant-la a deixar de "fer política".
Salellas lamenta, per exemple, que el fiscal hagi fet preguntes
"vergonyoses" com ara demanar-li a Sabater si "odia Espanya". "Jo no
odio la Nació espanyola ni la Guàrdia Civil, promoc la cultura de la
no-violència", ha afegit Sabater.
Sabater
ha declarat aquest dilluns com a investigat als jutjats de la Bisbal
d'Empordà. A dos quarts
de dotze, més de 200 persones s'han concentrat a les portes dels
jutjats i han rebut l'alcalde amb proclames de "no estàs sol" i amb
pancartes de suport. Alcaldes i regidors de municipis com Celrà (Baix
Ter, Gironès, comtat de Girona), Viladamat (Baix Ter,
Terraprim, Alt Empordà, comtat d’Empúries), Torroella de Montgrí (Baix
Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), la Bisbal d'Empordà,
Castellfollit de la Roca (la Garrotxa, comtat de Besalú), Girona
(Gironès, comtat de Girona) o Mieres (la Garrotxa, comtat de
Besalú) també han assistit a la concentració.
A
la sortida, l'alcalde de Verges ha explicat que ha declarat que en cap
moment ha volgut generar
odi contra la Guàrdia Civil. "Vaig fer aquestes declaracions per
denunciar uns fets totalment inacceptables, en cap moment he incitat a
l'odi", ha afirmat Sabater que ha afegit que, com a màxim responsable
municipal, es va limitar a fer "de portaveu de la
indignació de tots els veïns" que van patir les punxades. "Que, a més,
eren veïns de diferents ideologies", ha concretat.
La defensa de Sabater, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, ha detallat que els declaracions
de l'alcalde de Verges són fruit d'un context que aquest dilluns han explicat al jutjat. D'entrada, recorda que l'1-O
la Guàrdia Civil va "destrossar" l'ajuntament de la Tallada d'Empordà
(Baix Ter, Baix Empordà,
comtat d’Empúries) i que un dels agents que va dirigir l'operatiu en
aquest poble va anar després a Verges, on finalment no van entrar. "Va
parlar amb l'alcalde i amb els Mossos d'Esquadra i va dir que les coses
no quedarien així", ha explicat Salellas.
A més, l'advocat també ha recordat els vídeos d'agents de la Guàrdia Civil sortint en direcció a
Catalunya en l'operatiu desplegat pel referèndum i acomiadats amb crits ”A por ellos”
i ha subratllat que els autors de la punxada massiva de rodes van fer
servir un "instrument específic", van actuar de manera organitzada i
sense que cap càmera de videovigilància pogués captar cap imatge.
Salellas també subratlla que Sabater es va limitar
a fer públiques unes "sospites".
En
la mateixa línia, Sabater ha recordat que a pobles com Espolla (Albera,
Alt Empordà, comtat de
Peralada) els Mossos d'Esquadra van denunciar agents de la Guàrdia
Civil per arrancar senyeres i estelades i que ell mateix va rebre una
trucada anònima, l'origen de la qual no han pogut esclarir, dient que
"primer eren les rodes i després seria la panxa".
El paper de la Fiscalia
Benet
Salellas també ha criticat el paper que ha tingut la fiscalia
especialitzada en delicte d'odi
i discriminació en aquest cas. "És vergonyós que una de les seves
primeres actuacions sigui anar contra l'alcalde de Verges per haver
sortit a defensar els veïns del poble quan sabem que no hi ha querelles
per discriminació de gènere o ideològica", ha afirmat
Salellas, que sosté que la fiscalia "utilitza els delictes d'odi per
actuar contra l'independentisme". A més, també creu que no és "casual"
que hagi actuat un alcalde de la
CUP.
L'advocat
ha qualificat de "vergonyoses" algunes preguntes que el fiscal ha fet a
l'alcalde, com
ara demanar-li si "odia Espanya". "Explica el moment en què es troba la
Fiscalia i l'administració de justícia en aquest país", ha argumentat
Salellas que insta la fiscalia a deixar de "fer política".
"No
odio la Guàrdia Civil ni la Nació espanyola, i una prova d'això és que
el mateix dia vam fer
un acte a la plaça per demanar als veïns que es tranquil·litzessin i
pacificar els ànims", ha explicat l'alcalde que destaca que promou la
cultura de la no-violència. Benet Salellas ha anunciat que demà mateix
entrarà un escrit al jutjat per demanar l'arxiu
del cas. L'advocat exposa que Sabater es va limitar a expressar
"sospites", que a dia d'avui ningú en nom de la Guàrdia Civil ha demanat
cap tipus de rectificació i que les declaracions que va fer l'alcalde
estan emmarcades pel context d'aquells dies. "No
hi ha cap voluntat de generar odi contra cap cos policial o
nacionalitat, i també hem insistit que les candidatures vinculades a la
CUP són de no-violència i diversitat política", ha conclòs Salellas.
El nacionalisme burgès justifica el col·laboracionisme monàrquic
espanyol dels Roca
Del rebuig que alguns independentistes, indignats, han promogut a les xarxes socials contra els germans
Roca perquè aquests xefs acolliran la gala de la
Fundació Princesa de Girona al restaurant
Mas Marroch, el centre d'esdeveniments del Celler de Can Roca, a
Vilablareix (Gironès, comtat de Girona) s’ha desmarcat Carles Puigdemont
des de l’exili, seguint la lògica del nacionalisme burgès al servei del
Capital (“primer la butxaca i després la Pàtria”).
Per la seva banda, el regidor de la
CUP-Crida per Girona Lluc Salellas ha instat els germans Roca a
repensar-se la seva disposició a acollir el rei d'Espanya, Felip VI, a
qui el regidor cupaire retreu que va justificar "la violència contra
milers de
catalans i catalanes", en referència a les agressions policial de l'1-O.
Però, en canvi, Carles Puigdemont, en aquest context, ha expressat a
Twitter: "La seva qualitat i el seu compromís amb la cuina i el
producte de proximitat representen una de les millors cares del país al
món. En puc donar fe i mai no els ho podrem agrair prou". El líder
suprem de
Junts per Catalunya responia així a un
tuit elogiós que l'escriptor gironí Josep Maria Fonalleras dirigia als germans Roca. Cal triar entre Vichy o Londres.
Arran anuncia accions imminents contra el model turístic
insostenible dels Països Catalans
L'organització juvenil de l'esquerra independentista
Arran ha anunciat que aquest estiu tornarà a actuar contra el
model turístic dels Països Catalans, que qualifica d'"insostenible a
nivell humà i pel territori". Sota el lema "no és turismofòbia, és
lluita de classes",
l'organització ha explicat, a través d'un comunicat difós, que vol
tornar a fer accions, com ja va fer l'any passat, per "situar el turisme
al centre mediàtic".
En el manifest,
Arran assegura que l'actual model turístic està "dissenyat
únicament i exclusiva en base als interessos econòmics de la classe ens
explota". Per ara, l'organització jovenívol no ha anunciat cap acció
concreta, però
preveu que en les pròximes setmanes puguin protagonitzar actes com els
que van fer l'estiu passat.
Arran
ha plantejat una proposta de mínims de 6 mesures, entre elles destaquen
l'aturada immediata de les llicències per a nous hotels i empreses
turístiques o l'expropiació de les principals empreses turístiques del
país.
Els riscos de lluir el llaç groc pel carrer: insults, empentes
i, fins i tot, un taxi que refusa fer el servei
Llegim
que contra gent catalana, independentista o no, que llueix un llacet
groc hi ha nacionalistes
espanyols que actuen amb violència. Aquella ciutadania que vol
denunciar la repressió i violència de l'Estat espanyol contra unes idees
polítiques aconsegueixen demostrar que els partidaris de la unitat
d'Espanya els manquen arguments i els sobra força física
i verbal. Durant els últims mesos les xarxes s'han omplert de casos de
gent catalana que llueixen un llaç groc i que expliquen els seus
desagradables casos quan un unionista hiperventilat s'ha creuat amb
ells. Aquí us fem una recopilació dels casos més sonats.
Com el d'una jove que un taxista no la va deixar pujar i no va voler
fer el servei en veure la peça groga. També hi ha casos més mediàtics
com el productor de televisió Josep Maria Mainat que ha explicat el cas
de la seva tieta Rosalia, que té 78 anys, es
passeja amb un llaç groc per Sarrià i que li criden "Viva España". Un
altre cas cridaner és en un partit de futbol d'infants quan un pare va
insultar a un altre pare de l'equip contrari per dur el llaç, i es
tractava d'un amistós! Un altre testimoni assegura
que, fins i tot, un individu amb bicicleta el va intentar atropellar al
crit de 'Viva España', a part de rebre també insults. Però no només hi
ha insults, sinó també escopinades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada