MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 7 de desembre de 1939, als 43 anys, fou afusellat a la tàpia del cementiri vell de Girona el picapedrer anarcosindicalista Emili Fructuoso Marín

La Creu, en l'Oberta de la muntanya del Pedró de l'Escala. 

Havia nascut en 1890 a Vilafranca (Alt Maestrat).

Arribà a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) durant la República.   

Emili Fructuoso Marín:  

El 7 de desembre de 1939, als 43 anys, fou afusellat a la tàpia del cementiri vell de Girona el picapedrer anarcosindicalista Emili Fructuoso Marín, que havia nascut en 1890 a Vilafranca (Alt Maestrat, País Valencià).

Arribà a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) durant la República. Havia deixat el seu poble l’any 1929 per anar a treballar a l’hexàgon francès. Es casà amb una ciutadana francesa i es dedicava a explotar un pedrera, a la qual anaven a treballar veïns de Vilafranca que emigraven. Possiblement la feina no li anà gaire bé i l’empresa va fer fallida. En 1933 es separà de l’esposa i s’establí a Colera (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), on treballà de picapedrer una temporada. Mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil anà a l’Escala on treballà en la pedrera del Pedró, a Sota la Costa, després de l’Oberta, del metge i espiritista escalenc Joan Puig-Sureda Sais (l’Escala, 1880-Barcelona, 1978). Vivia en la finca de Puig-Sureda, a la muntanya del Pedró fins que durant la guerra es traslladà a una casa del carrer Perxel, núm. 3, a tocar el Pedró. Aleshores la seva companya era Maria Darnés Martí, natural de Palamós (Baix Empordà), que es dedicava a la venda ambulant de peix.

Com que la feina de la pedrera quedà suspesa a causa del conflicte bèl·lic s’apunta de milicià de la Costa, estant afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), obtenint les 10 pessetes diàries de paga que del salari que s’havia establert a Catalunya aleshores. Prop d’un centenar de pescadors de l’Escala l’hivern de 1936-1937 es van allistar de milicià. Fructuoso, després d’un curt període de temps destinat al poble, a Sant Pere Pescador i a Roses, junt amb altres disset milicians de l’Escala va ser destinat a Colera, on ell ja havia viscut. Els milicians feien tasques de vigilància del litoral i de les vies ferroviàries.

Acabada la guerra, el 4 d’abril de 1939 fou detingut a l’Escala per la Guàrdia Civil, després que Bernardo Juan de Pablo acudís a la caserna del cos armat a l’edifici de l’antic hospital on també hi havia la casa de la vila a denunciar el picapedrer, fent costar que l’octubre de 1937 havia portat amb un autobús de la companyia SARFA (que fou col·lectivitzada per la CNT) familiars de milicians des de l’Escala a Colera, per visitar-los. Fou falsament acusat de la mort de tres persones a Colera i portat a Girona a disposició del Govern militar, essent tancat a la presó el 7 d’abril d’aquell any. Una setmana més tard el Jutjat Militar núm. 2 de Girona obria les diligències contra Fructuoso en el Consell de Guerra Sumaríssim núm. 2119. El 18 d’abril, l’alcalde gestor de l’Escala, l’empresari tèxtil Rafel Puig Solés, emeté un informe en que assegurava que el detingut no era conegut a l’Escala abans del “Movimiento” i que a l’inici de la guerra aparegué com a milicià, portant armes i efectuant detencions, tot complint ordres del Comitè local, anant al cap d’uns mesos de servei a Colera, on actuà de milicià fins a la dissolució governamental de les milícies, i que simpatitzava amb la Federació Anarquista Ibèrica(FAI). Que les persones que podien acreditar el càrrecs contra Fructuoso eren Josep Sabadí Foix, cap local a l’Escala de FET y de las JONS i Bernardo Juan de Pablo.

La Guàrdia Civil, per la seva part, assegurava que l’acusat pertanyia a la CNT i que residia a Colera quan van matar a una dona i dos homes, podent declarar com a testimonis Bernardo Juan de Pablo i Manuel Quintana Johera.

Les compareixences de testimonis i l’interrogatori de Fructuoso pel Jutjat Militar van tenir lloc el 20 de maig de 1939. Manuel Quintana, que també feia de milicià a Colera, afirmà que el picapedrer estava afiliat a la CNT i que havia estat milicià voluntari, vigilant la platja, l’estació i el pont ferroviari de Colera, i res més. En canvi, Bernado Juan de Pablo va ratificar la seva denuncia sobre tres assassinat i que una vegada li havia relatat que abans de la Guerra Civil ja havia participat en fets revolucionaris, uns durant una estada a Cuba. Josep Sabadí Foix, que més endavant seria alcalde, afirmà que Fructuoso actuà com a milicià armat a les ordres del Comitè de Guerra de l’Escala. Que l’últim diumenge d’agost de 1936 [dia 30] el va detenir i el portà al local del Comitè de l’Escala. L’altre milicià era Martí Anglada Pellicer. Sabadí va passar 8 dies arrestat al castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà) junt amb altres sis sospitosos escalencs de donar suport al cop d’estat militar franquista. Que posteriorment el picapedrer milicià anà a Colera i que segons rumors va participar en els assassinats que s’hi cometeren.

Durant les càrregues de la Guàrdia Civil a la platja de l’Escala en el curs de la Marxa per la Llibertat l’estiu de 1976 és va donar la circumstància que Sabadí i un fill de Juan de Pablo arengaven l’actuació violenta del cos armat.

Fructuosos es defensà afirmant que s’havia afiliat a la CNT per fer de milicià, que mai havia format part de cap partit o un sindicat abans de fer-se milicià, que havia destruït el carnet de la CNT i que a part de les guàrdies a la costa la seva feina de milicià s’havia reduït a una detenció, la de Sabadí.

El 30 de maig de 1939 diversos veïns de Colera van prestar declaració judicial a Figueres en relació a Fructuoso.

El 17 d’agost es celebrà el consell de guerra sumaríssim a la sala de justícia de l’Audiència de Girona, junt a 17 inculpats més per diverses causes.

La sentència afirma que té una ideologia “marcadament extremista”, que està afiliat a la CNT, que actuà com a milicià a les ordres del Comitè de Guerra de l’Escala, que prestà serveis de guàrdia i participà en tots els malfets comesos al poble, que procedí amb altres persones en la detenció de Sabadí, que participà en l’assassinat a les proximitats de Colera d’una dona i dos homes a principis de juliol de 1936 (sic) --quan en realitat les morts a la platja de la Font Rovellada de la prostituta Pilar Roura Rueda, que regentava un bordell en una casa aïllada, del seu proxeneta, Miquel Pujol Jiménez, de Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima. Alt Empordà), i Joan Torres Carmona, persona de confiança vinculat al bordell, es van produir el 19 d’octubre de 1936, en relació a unes activitats d’espionatge franquista descobertes per les autoritats republicanes-- i que la seva amant portava uns penjants propietat de l’assassinada a Colera.

Fou condemnat a pena de mort, sentencia que es va fer efectiva al cementiri vell de Girona el 7 de desembre de 1939.

L’afusellament de d’Emili Frutoso Marín sembla que afectà en gran mesura a la seva companya, Maria Darnés Martí, segons es dedueix d’un informe, datat el 10 de desembre de 1941, del director de l’Hospital Psiquiàtric de Salt (Gironès) en el qual s’afirma que aquesta dona pateix oligofrènia i que el seu estat mental no li permetia prestar declaracions, tal com pretenia el jutjat que també la volia inculpar. Havia estat ingressada al psiquiàtric un mes i mig després de l’execució del seu company, el 21 de gener de 1940. Mai prestà cap declaració.