El Govern espanyol doblarà la presència de Mossos als col·legis electorals per evitar boicots el 21-D

Més policia el 21-D. 

Millo diu que garanteix el normal funcionament de les eleccions i explica que també es reforçarà la seguretat en la recollida i processament de dades.  

Acte simbòlic a Girona per rebatejar la plaça Constitució com a plaça de l’1 d’Octubre: unes dues-centes persones, convocades pel Comitè de Defensa de la República i Girona Vota es concentren per encartellar la plaça i reclamar celeritat perquè el canvi es faci oficial com més aviat millor per part de l’Ajuntament.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/12/2017  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat que el 21 de desembre hi haurà un patrulla de Mossos d'Esquadra a cada col·legi electoral i no una per cada dos. També es reforçarà la seguretat física en els entorns de recollida i processament de les dades. Ahir, en roda de premsa després de la reunió del Consell de Ministres, Millo ha indicat que aquest reforç servirà per evitar que "ningú pugui prendre qualsevol mesura per intentar boicotejar el normal funcionament de la jornada electoral".

Acte simbòlic a Girona per rebatejar la plaça Constitució com a plaça de l’1 d’Octubre  

Els cartells de l´1-O que encara es poden veure a la plaça de Girona 

Segons la premsa convencional gironina més de dues-centes persones es van concentrar el dimecres 6 de desembre al matí a la plaça Constitució de Girona per canviar el nom d’aquesta plaça de manera simbòlica i rebatejar-la com a plaça de l’1 d’Octubre, en un acte organitzat pel Comitè de Defensa de la República de Girona i Salt i Girona Vota. “Que quedi en la memòria col·lectiva la repressió de l’Estat espanyol l’1 d’octubre”, va manifestar una portaveu del Comitè de Defensa de la República que també va considerar positiu el fet que a l’Ajuntament de Girona també es facin passos per poder dur a terme aquest canvi de nom. “Instem l’Ajuntament a fer el canvi oficial de la manera més ràpida possible.” 

L’acte simbòlic de rebateig de la plaça també va tenir paraules de record per als Jordis, els dos consellers empresonats i el Govern legítim català en l’Exili. I es van reiterar les crítiques a una Constitució del Regne d’Espanya “que va ser feta per set persones tancades en despatxos” i que va representar “una perpetuació del franquisme”. Després dels parlaments, es van repartir uns tres-cents cartells amb el nou nom de la plaça amb l’objectiu de deixar-la tota encartellada, i l’acte es va acabar amb un vermut popular. Entre els assistents a la concentració hi havia la regidora de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach. “Avui hem volgut ser presents en aquest acte perquè ens sembla que és representatiu del que anem a fer el 21 de desembre, que és trencar amb la Constitució espanyola, amb les cadenes que representa i tot el que representa i anar a constituir una nova República amb una assemblea constituent que ens deixi fer tot el que no ens deixa fer la Constitució Espanyola”, va dir Pèlach. La regidora de l’Ajuntament de Girona va insistir que ha de ser un procés constituent obert per la Constitució catalana.

  

Ajuntaments oberts el 6 de desembre  

També llegim en la premsa convencional gironina: “Els nostres ajuntaments de comarques gironines [els de la CUP], oberts amb normalitat, perquè no hi ha res a celebrar #Dempeus #perlaRepública”, anunciava el  6 de desembre, data de la Constitució espanyola de 1978, el perfil oficial de Twitter de l'Ajuntament de Celrà (Gironès). A la foto hi apareix l'alcalde, Dani Cornellà (CUP), assegut davant de l'ordinador, «treballant com cada 6-D». També va obrir l'Ajuntament de Viladamat (Baix Ter, Terraprim, Alt Empordà, comtat d’Empúries), «poble viu, alegre i participatiu» --es llegeix al web corporatiu--, governat per Robert Sabater, de la CUP l'igual que Cornellà. Fa un any, una seixantena de consistoris de la demarcació de Girona van obrir per expressar el desacord amb la llei de lleis espanyola, en un context polític ja llavors força agitat pel «procés» català.

Dimecres no hi havia personal operatiu a l’Ajuntament de la ciutat de Girona, tot i que l'alcaldessa, Marta Madrenas, i alguns regidors de l'equip de govern municipal sí que van anar a la feina, informen fonts municipals. Tampoc s'atenia els ciutadans a l'Ajuntament de Salt (Gironès, comtat de Girona), però, com en el cas de Girona, allà alguns regidors també van passar pel despatx.