dimarts, 6 de juny de 2017

427) CRÒNICA QUATRE-CENTRES VINT-I-SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

 Santamaría amb els delegats, entre ells Enric Millo, a la segona filera.
Rajoy posa Millo en alerta perquè avisi si cal actuar aviat.   
Reforça el delegat a Catalunya per frenar el referèndum.  
Els 120 ajuntaments governats pel PSC boicotejaran en el referèndum.  
Unes maniobres militars franco-espanyoles arriben a Barcelona.  
El Govern francès ha demanat suport d'helicòpters espanyols per a la seva missió en el golf de Guinea.  
La incorporació d’una torera del Gard a les llistes electorals de Macron origina un daltabaix a l’hexàgon francès.    
El nomenament de Marie Sara ha suscitat dures crítiques al president francès, acusat d'haver elegit una persona que “tortura” i “executa” animals.  
Carlos E. Bayo: “En aquesta màfia, hi participen magistrats, fiscals i el president espanyol”.  
Es tracta d’un dels periodista de Público que ha destapat els escàndols de les clavegueres de l'Estat i l'operació Catalunya.  


[Barcelona (República Catalana) 06/06/2017]   
L’AMIC DEL POBLE       

L’executiu de Mariano Rajoy va citar ahir a Sevilla els seus dinou delegats del govern als territoris per escenificar el reforçament d’Enric Millo com a peó d’avançada en territori català per frenar el referèndum. Conscient que s’enfrontarà aviat a l’anunci d’una data i una pregunta, que pel fet de ser anuncis no poden ser impugnades al moment, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría posa en alerta Millo perquè el delegat català actuï des d’ara com un “element d’alerta constant” sobre el que succeeixi, i previngui La Moncloa si cal actuar.
Si bé Sáenz de Santamaría va presentar la reunió amb delegats i subdelegats com una cita coral de l’Espanya autonòmica, el llenguatge dramàtic utilitzat aviat va evidenciar que la cita de Sevilla era un retrat amb Catalunya al fons. “Sou els ulls i les oïdes del govern en cada indret del nostre territori”, va prevenir la vicepresidenta. En una velada al·lusió a Millo, la mà dreta de Rajoy va avisar que un delegat ha de ser l’“element d’alerta constant” que anticipa les “crisis” que poden derivar en “grans crisis en l’àmbit nacional”. Sáenz de Santamaría no va deixar passar l’ocasió de contraposar el tarannà dialogant del govern de Rajoy a l’hora de pactar el pressupost del 2017 amb C’s, el PNB i Coalició Canària, en contrast amb la falta de diàleg català que, segons ella, només és atribuïble a la Generalitat.
Mentre a Sevilla era Millo qui rebia l’encàrrec d’estar alerta, a Madrid el número tres del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va fer arribar als funcionaris catalans el missatge que “hi haurà una sola legalitat” a obeir, que serà “l’espanyola”, i va donar per fet que no hi haurà referèndum. “No sabem quina serà la pregunta, però sí que saben quina serà la resposta, i no només l’ha donat el govern d’Espanya, li ho han dit en molts idiomes i des de moltes institucions, inclòs el Consell d’Europa”, va defensar Maíllo, que va voler fer seu l’esperit de la carta del Consell de Venècia en què es condiciona la consulta a l’acord amb l’Estat. 

ELS ALCALDE DEL PSC PREPAREN EL BOICOT AL REFERÈNDUM  
La responsable de Política Municipal del PSC i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.
Núria Parlon, alcadesa de Gramenet. 
El PSC va aprovar a finals de l’any passat la seva posició sobre el procés independentista: rebuig, diàleg i reforma federal. I tot i que des d’aleshores diferents líders socialistes han manifestat que els seus consistoris no donaran cobertura al referèndum, ahir, per si n’hi havia, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va voler dissipar qualsevol dubte. Els consistoris del PSC no col·laboraran, no cediran espais i “protegiran” els seus treballadors. Hi ha 120 ajuntaments governats pel PSC, que sumen una població de 2,2 milions de persones. A part, participen en una seixantena de governs municipals, com ara el de Barcelona. Sort que les escoles i centres d’ensenyament mitjà són de la Generalitat, cosa que redueix en certa mesura el boicot jacobí unionista del PSC on aquests elements al servei de l’imperialisme occidental governen.

ELS DEL PSC, FILLS DEL NEFAST DOCTOR NEGRÍN  
El  PSC aixeca la bandera unionista del doctor Negrín de 1937 contra la independència de fet que havia aconseguit l’anarquisme social revolucionari al Principat de Catalunya i a l’Aragó llibertari el 19 de juliol de 1936. El fet que les condicions revolucionàries objectives quedin reduïdes ara per ara a la Comunitat Autonòmica de Catalunya en aquest moment de segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial, a causa de que igual que la Commune de París fou possible gràcies a la guerra franco-prussiana així com la Revolució dels soviets de 1917 hagués estat impossible sense la guerra mundial interimperialista com es demostrà el 1905, el mateix sobre el 19 de juliol de 1936 a Catalunya com es demostrà amb les insurreccions proletàries anteriors al 36, ara gràcies a les contradiccions entre un imminent Estat capitalista català enfrontat a l’Estat capitalista espanyol finalment la burgesia catalana perdrà la centralitat política i el govern català de Versalles (Junts pel Sí) caurà com el govern de Kérenski el 1917 i la revolució proletària catalana serà la millor manera de celebrar el centenari de la revolució russa del 7 de novembre de 1917.

MANIOBRES MILITARS ESPANYOLES I FRANCESES ARRIBEN A BARCELONA 
La Marina Nationale francesa i l'Exèrcit espanyol ha començat aquest dimarts unes maniobres conjuntes per la conca mediterrània, que duraran fins divendres i tenen com a base de sortida la ciutat francesa de Toló, a la Provença, i Barcelona com a port d'arribada.
Les maniobres compten amb la participació del vaixell francès Dixmude i helicòpters de les Forces Aeromòbils de l'Exèrcit de Terra espanyol, entre els quals hi ha un Chinook, un Cougar i un Súper Puma, segons publica el diari ABC.
També està previst que 30 efectius espanyols s'instal·lin durant aquesta setmana al buc francès, un fet poc habitual en aquesta mena d'exercicis, amb la voluntat de coordinar l'operativitat d'helicòpters de transport militar espanyols en vaixells francesos davant d'una hipotètica missió internacional conjunta

EL GOVERN FRANCÈS DEMANA AJUDA A L’ESPANYOL EN LA GUERRA A MALÍ I AL TXAD, DITA DEL SAHEL 
Es dóna la circumstància que el Govern francès ja ha fet arribar el seu interès al Ministeri de Defensa del Govern espanyol perquè els helicòpters espanyols puguin donar suport a la missió que militars francesos estan portant a terme a la zona del Sahel, al nord de l'Àfrica. Una missió que porta per nom Barkhane, i que té com a base operativa de vols la ciutat de Gao, a Mali.

PETICIÓ D’AJUDA MILITAR ESPANYOLA A LA MISSIÓ FRANCESA AL GOLF DE GUINEA  
El Govern francès ha demanat també al del Regne d’Espanya el suport dels seus helicòpters militars per a la missió permanent al golf de Guinea, amb el nom de Corymbe, en una zona d'Àfrica occidental amb un increment de l'activitat de pirateria. Les autoritats espanyoles, però, van rebutjar en el seu moment la petició.
Les Forces Armades franceses pateixen des de fa un any d'una manca de capacitat operativa d'helicòpters perquè tenen els seus efectius hipotecats en la missió del Sahel que abasta cinc països, que són Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger i el Txad. Amb la d'aquesta setmana, aquesta és la tercera ocasió que helicòpters de l'Exèrcit espanyol fan pràctiques conjuntes amb el vaixell francès Dixmude, una embarcació especialitzada en projecció i amb capacitat per transportar fins a setze aparells i amb sis pistes d'aterratge.
En les maniobres des dels ports de Toló i de Barcelona està previst que es perfeccioni l'aterratge dels helicòpters espanyols, l'organització d'evacuacions, el manteniment, l'emmagatzematge dels Chinook que són aparells de grans dimensions amb dues hèlixs, el treball de les grues, o l'ensinistrament amb altres tres helicòpters francesos.

ALUMNES DEL LICEU FRANCÈS DE BARCELONA AL VAIXELL DE GUERRA DIXMUDE 
El portaaeronaus francès, Dixmude.
El divendres, 9 de juny, darrer dia dels exercicis militars franco-espanyols, l'ambaixador francès al Regne d’Espanya, Yves Saint-Geours, visitarà el vaixell Dixmude atracat al port de Barcelona, acompanyat d'alumnes del liceu francès.  

UNA TORERA AMB MACRON AL GARD 
Macron amb la tauromàquia per satisfer Rajoy i el "Viva España". 
La victòria d’Emmanuel Macron a les presidencials franceses i les eleccions legislatives van obligar el nou president de la República francesa a improvisar llistes electorals per a competir en els comicis. Una d’aquestes llistes l’encapçala Marie Sara, una famosa torera francesa, que es presentarà al departament del Gard (Occitània), en una de les dues úniques circumscripcions que són a les mans del Front National. De fet, segons que va explicar ella mateixa, va ser Macron qui li va proposar d’entrar en política per “defensar els valors del territori i combatre la foscor del Front National”.
El nomenament de Sara va originar un daltabaix polític a França i un maldecap per a Macron. Grups animalistes l’han criticat durament. L’acusen d’haver col·locat en una llista una persona que “tortura” i “executa” animals. En un article molt dur al diari Liberation, el periodista Aymeric Caron recordava al president francès què són les curses de braus: “Diuen que és un art, una metàfora de la mort, la lluita de l’home contra la seva pròpia animalitat, o escombraries per l’estil”. L’article acaba amb una exigència: “Senyor Macron, encara sou a temps de substituir la vostra candidata a la circumscripció del Gard […]. Milions de francesos esperen el vostre gest”. I també amb un pronòstic: “Les curses de toros es prohibiran algun dia i potser vós sou el president que se’n podrà enorgullir”.

INDIGNACIÓ DE BAYO DAVANT L’ESCANDOL DEL GOVERN ESPANYOL MÉS GRAN DES DEL GAL: L’OPERACIÓ CATALUNYA 
Els periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López van fer la compareixença més punyent, fins ara, de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Parlament de Catalunya. Fa temps que tots dos revelen al diari Público què s’amaga a les clavegueres de l’Estat: les connexions entre fiscals, magistrats, el Ministeri d’Interior, la cúpula policíaca i les grans companyies espanyoles. Fins a l’esclat de l’operació Catalunya, “l’escàndol de corrupció política i de màfia d’Interior més gran des dels GAL”, Bayo exclama la seva indignació pel fet que no hagi passat res de res malgrat tot això que explica, i tot allò que ha publicat. “Això seria un escàndol mundial en qualsevol altre país europeu!”, diu, indignat, a VilaWeb. Aquest “això” de què parla, i que fa posar els cabells de punta, és la continuïtat que s’estableix entre l’antiga brigada político-social (BPS) franquista i els escàndols que veiem ara.

Bayo relata a VilaWeb: 
Carlos Enrique Bayo. 
“Es va dissoldre aquella brigada político-social, però els membres més destacats no van ser ni processats, ni investigats, ni destituïts, ni enviats a l’atur. Van ser recompensats pels seus serveis, que recordem que van ser tortures i detencions il·legals durant la Dictadura. [Els van recompensar] amb càrrecs amb salaris impressionants, com a directors de seguretat de les companyies més grans d’Espanya: Renfe, Iberia, les elèctriques… I fins i tot d’estrangeres, com és el cas de Billy el Niño, el més conegut de tots, que fou col·locat a la Renault. Tots es coneixien, van continuar reunint-se i coordinant-se i van crear una policia paral·lela que protegia a qui els pagava. Villarejo tenia clients, era el júnior de la brigada político-social.
[Surt d‘allà el comissari Villarejo] Sí. De fet, ell em va dir a la cara: ‘Jo vaig detenir el teu pare’ [referència al periodista Eliseo Bayo]. Li vaig respondre que no era veritat, perquè ens van detenir junts, però sí que és cert que després ell el va interrogar a la Direcció General de Seguretat. I en presumeixen. Tota aquesta gent surt d’aquella brigada, i creen una xarxa paral·lela parapolicíaca que protegeix en tots els sentits els multimilionaris que surten del no-res, com a la Rússia de Ieltsin o de Putin; la gent que es fa rica amb totes les privatitzacions, que comencen amb Boyer i continuen amb Aznar, de totes les grans companyies estatals que van ser privatitzades. Telefònica inclosa. Per la dedicació amb zel excessiu a protegir alguns d’aquests milionaris. Per exemple, López Madrid, que és el gendre de Villar Mir, d’OHL, encausat a l’operació Lezo, va rebre la protecció del comissari Villarejo. Villarejo va fer actuacions absolutament agressives contra la doctora Elisa Pinto, que havia denunciat López Madrid per haver-la assetjada. I no solament actua contra la doctora, a qui va apunyalar, sinó també contra comissaris que investiguen aquestes amenaces i l’assetjament de López Madrid contra la doctora. Per exemple, el comissari Jaime Barrado, que ja havia estat destituït de la unitat d’afers interns per haver començat a investigar corrupció policíaca, i que fou enviat a la comissaria de Chamartín. Allà justament va rebre les denúncies de la doctora Pinto; les va investigar i va topar amb Villarejo. Doncs el tornen a destituir. Perquè tota aquesta gent és la màfia intocable. Villarejo crea el seu imperi. Té un gabinet d’advocats, tota la planta 9 de la Torre Picasso, que és l’edifici més luxós i car de Madrid. Hi té el bufet d’advocats Stuart and Mckenzie al servei de qui pagui millor. I ja sabem qui paga millor: Adrián de la Joya, López Madrid… Villarejo va passar deu anys en excedència, durant els quals va aixecar aquest imperi. I quan va tornar a la policia, el van ascendir a comissari de seguida. A part del bufet d’advocats, Schola Iuris, que és un institut d’estudis jurídics en què participen fiscals i magistrats en actiu. També ha creat agències de detectius, té comptes en paradisos fiscals… I tot això fet per un comissari que representa que viu del no-res, que tenia el salari d’un inspector. Doncs acaba aixecant aquest imperi de quaranta empreses i vint-i-cinc milions d’euros declarats. I això és la punta de l’iceberg, no se sap què té ocult en paradisos fiscals. Això és el que es veu.
La unitat d’afers interns de la Policia va fer un informe, que era un encàrrec d’Eugenio Pino per a saber d’on havia sortit aquest imperi. I en aquest informe es demanava específicament a la fiscalia que investigués d’on havien sortit aquests fons; perquè els investigadors deien que era molt sospitós, que provenia d’emblanquiment de capitals, i potser també de fons reservats. Això ho van enviar a la Fiscalia anticorrupció, que ho va recollir, però els va cremar als dits tan bon punt ho van veure, i ho van enviar a la fiscalia superior de Madrid. [Per cert, Manuel Moix va ser fiscal superior de Madrid i quan va marxar va deixar-hi el seu home de confiança]. Doncs a la Fiscalia de Madrid, aquest informe, amb un contingut gravíssim perquè parlava de corrupció policíaca en els graons més alts del cos, és desat en un calaix. El van tancar amb clau i el van llançar al Manzanares. I un any després continua en el calaix. Això és un delicte gravíssim, perquè és l’omissió de perseguir delictes per part del fiscal superior de Madrid. Que algú ho persegueixi d’ofici! Ah, és clar, és que aquest senyor no ha fet cap piulet contra Carrero Blanco! 
Ara ha caigut Manuel Moix, oi? Doncs per Schola Iuris, l’institut del senyor Villarejo, hi ha passat Manuel Moix, i el senyor Maza, fiscal general de l’estat. Per favor! És que també hi ha passat Manuel Marchena, el magistrat de la sala penal del Suprem! I què els fan, als qui no es deixen intimidar? Els donen ascensos que no poden rebutjar, de manera que Arturo Zamarriego, el jutge del cas Nicolás, ha estat ascendit a l’audiència provincial; al jutge Eloy Velasco l’han promogut a una nova sala d’apel·lacions de l’audiència, que és la més poderosa… I ho han fet en un moment en què han dit: aquest paio ha de deixar d’investigar. És que mireu el currículum de Manuel Moix. En aquest article titulat ‘El Govern [espanyol] assalta la Fiscalia per a frenar les investigacions de corrupció política‘ he publicat coses gravíssimes. Doncs ningú no reacciona, tot queda silenciat. És la llei del silenci, és l’omertà, és la màfia en estat pur; però és que en la màfia hi participen magistrats, fiscals, el ministre de Justícia i el president del govern espanyol! Això seria un escàndol mundial en qualsevol altre país europeu. És que Manuel Moix, tres vegades, ha tapat [l’ex-president de la comunitat de Madrid] Ignacio González perquè no tirés endavant el seu cas, abans d’arribar a la fiscalia anticorrupció. Quan era fiscal superior de Madrid, tapava sense fer cap investigació totes les denúncies contra Ignacio González i el Canal de Isabel II. Es va alinear fins i tot amb l’empresari Flores, amic d’Ana Botella, en el cas del Madrid Arena. Hi havien mort cinc noies de disset anys! I el fiscal que portava el cas ajudava l’empresari responsable d’aquella barbaritat. Aquests són els mèrits d’aquest senyor. Però n’hi ha molts més: es va oposar que es difonguessin els correus de Blesa, dels quals va sortir l’escàndol de les ‘targetes black‘… [Ara dimiteix, però torna a la fiscalia del Suprem] Sí! I guanyarà 118.000 euros a l’any, és a dir, que encara millorarà el salari. Això és un escàndol monumental.
No hi ha la possibilitat ni de confiar que hi hagi uns mitjans de comunicació que ho denunciïn. Perquè han aconseguit que aquestes grans companyies i grans entitats financeres que van ser privatitzades i lliurades a gent com Villalonga (en el cas de Telefónica), s’hagin quedat tots els grans mitjans de comunicació. I no hi ha cap mitjà que ho denunciï, això. Ara perquè encara hi ha xarxes… És una aliança, en què hi ha Interior, que inclou policia i serveis d’informació, la guàrdia civil; la fiscalia, totalment controlada i jeràrquicament obedient a les ordres de l’executiu; també una gran part de la magistratura; controlen el Consell General del Poder Judicial, que nomena els càrrecs; i tenen, és clar, el poder econòmic, i polític…
Hi ha un document signat pel senyor Villarejo el 1995, d’una dotzena de folis escrits a màquina, en què diu que té molts periodistes infiltrats als mitjans de comunicació. En el cas d’El Mundo, on hi havia Manuel Cerdán, Esteban Urreiztieta, Eduardo Inda, Antonio Rubio, deia que havia fet que apareguessin els titulars a tota portada del dilluns. I ho diu així. Si el 1995 ja controlaven els titulars del diari més important que esbombava escàndols, doncs ara controlen tots els grans mitjans. I no parlem de ràdios i televisions. Tot això no s’ha judicialitzat, no ha arribat ni a un jutge de guàrdia. I quan s’activa la comissió d’investigació al congrés per l’operació Catalunya, PP, PSOE i Ciutadans veten que compareguin els qui haurien de saber com es van fer els enregistraments a Fernández Díaz, com es van filtrar… [Ciutadans] van dir que farien el que fes la majoria. Estupefacció! Ells, que són la punta de llança de la lluita contra la corrupció! Parlem del cas de corrupció política més important que s’ha comès a Europa i s’abstenen. I que si la majoria diu alguna cosa ho acceptaran. Però què és això? Han fet ús de tota mena de subterfugis per impedir que realment s’avancés en la investigació. Sí, Albert Rivera es va enfadar molt amb mi, perquè deia que no havia anat al banquet [del casament d’un familiar de Fuster Fabra on hi havia Albert Rivera i on es va posar en contacte la cúpula de la policia amb la de BPA per tenir les dades dels Pujol]. Doncs quina casualitat que no anés al banquet quan hi ha fotografies d’ell amb les mullers dels dos comissaris, Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas, que es van fer a la taula del banquet. Doncs és una manera de no ser-hi una mica estranya.
[Fuster Fabra, molt vinculat amb Ciutadans] també està molt enfadat amb mi perquè vaig dir que era un advocat ultradretà. Sí, diu que era un pecat de joventut… Que milités a Fuerza Nueva no vol dir que no fos d’ultradreta, no. Sí, Fuster Fabra va fer la mediació entre els Cierco [ex-dirigents de la Banca Privada d’Andorra] i la cúpula política. Ho va fer perquè es fessin els tractes per a poder revelar els comptes dels Pujol a Andorra. I això és indubtable. Que Fuster Fabra és un dels padrins de Ciutadans, és indubtable. Però és que aquí et neguen l’evidència.
Vicky Álvarez va baixar d’Andorra una vegada amb Jordi Pujol Ferrusola i amb 25.000 euros, no amb mig milió. I quan ell la va deixar, va pensar que trauria rendibilitat d’haver tingut aquella relació d’amants. Va mirar la manera de guanyar diners amb això. I és aquí on apareix el senyor Villarejo, que es relaciona amb ella fent-se passar per periodista d’El Mundo, amb l’aval dels periodistes Eduardo Inda i d’Esteban Urreiztieta. En els àudios que hi ha entre Álvarez i Villarejo --encara fent-se passar per periodista d’El Mundo-- parlen de Jorge Moragas [cap de gabinet de Mariano Rajoy].
Sí, ja sabeu que es coneixia amb Sánchez Camacho perquè van ser companys d’estudis quan eren joves. I Moragas diu a Camacho que aquesta noia que coneix de l’escola ha estat l’amant del fill gran de Pujol, que té moltes ganes d’explicar coses i que pot anar molt bé per a destruir la reputació dels Pujol. I li diu que la rebi. Álvarez va a la seu del PP a Barcelona, i quan comencen a parlar al despatx de Camacho, s’emplacen a dinar un dia. I és aleshores que Camacho organitza el dinar de la Camarga, amb el famós enregistrament. Tinc proves que Camacho ha prestat fals testimoni en seu judicial i ha presentat denúncia falsa i ha mentit en seu parlamentària. I ara és la vice-presidenta primera del Congrés espanyol.
No, s’examina. I es va crear la UDEF, al capdavant de la qual van posar José Luís Olivera, que ara mateix és director d’un organisme que uneix la lluita antiterrorista i la lluita contra el crim organitzat. Olivera dirigia la UDEF abans que Fernández Díaz fos ministre d’Interior; parlem de l’època de Rubalcaba. Però aleshores encara no tenien el poder necessari per a fer una brigada política per actuar contra els partits i els polítics catalans. Però ja es començaven a elaborar els dossiers de la UDEF. Qui era la mà dreta d’Olivera? Doncs Villarejo, que aleshores ja cercava la manera que Victoria Álvarez declarés i que Javier de la Rosa també declarés contra els Pujol. I en el cas de De la Rosa, Villarejo ho va fer fent-se passar per advocat i enviant-li el Petit Nicolás. Vam publicar l’enregistrament de De la Rosa parlant amb el Petit Nicolás. I tot això es va fer per anar preparant el primer informe de la UDEF.
És clar. L’auge de l’independentisme a Catalunya és vist com una amenaça des de la Comissaria General d’Iinformació a Madrid, i des de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia. Per això examinen què es pot fer i comencen a preparar dossiers, que es fan públics quan Fernández Díaz ja és al Ministeri i diu endavant, a totes, enfonsem-los. Per això Daniel de Alfonso se’n va a parlar amb ell. Cerquen el que sigui per mirar d’enfonsar els polítics sobiranistes catalans, i ho han de fer abans del 9-N, i ho publiquen a la premsa afí. Tot això queda clar en els àudios.
És l’escàndol de corrupció policíaca i de màfia d’Interior des dels GAL, és clar. És comparable en l’execució, en els objectius, en allò que té de corrupció de la democràcia. La diferència és que, és clar, els GAL van cometre assassinats i de moment aquesta brigada, no. També en van aprendre, dels GAL. Si t’apareixen dos cadàvers en calç viva, malament rai. Però al mateix temps a nosaltres ens han amenaçat dient-nos: ‘Anirem a totes’.
És que el fet més greu de la claveguera és que no es limita a Interior. Perquè sempre tens un aparell judicial que et pot donar la raó, et pot protegir i defensar. Si hi ha investigacions pel compte de Xavier Trias que es demostra que són falses i s’arxiven… La cosa més perillosa és que la claveguera contamina la judicatura. En aquest cas veig que no els fa falta la claveguera policíaca perquè hi haurà ordres de la fiscalia, del Tribunal Constitucional, del Suprem, perquè s’arribi a inhabilitar una gran part del Parlament [de Catalunya].”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada