dimarts, 2 de maig de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 de mig de 1905 neix a Salt l’anarcosindicalista Jordano Pons i Tomàs

Ferroviari de la CNT-AIT va ser afusellat pel franquisme al cementiri vell de Girona el 15 de novembre de 1939 junt amb seu germà Isidre, també de la CNT  




 
Jordano Pons i Tomàs: 
Resultat d'imatges de Jordano Pons i Tomàs
El nét de Jordano Pons i Tomàs, Jaume Prat i Pons ha publicat ‘Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)’.
El 2 de mig de 1905 neix a Can Clarà, al carrer «dels 18 duros», ara carrer Indústria, Salt (Gironès) l’anarcosindicalista Jordano Pons i Tomàs. Eren una germana i tres nens. Estudià primària a l'Escola Pública de Salt.
Primer treballar a Salt de rajoler i més endavant entrà de ferroviari en l’antiga línea de tren de via estreta --dit el carrilet-- en la línia Girona-Olot. Es casà amb Dolors Abel Rodeja, nascuda al veïnat de Salt en 1907. S’afilià a la CNT-AIT.
Freqüentava amb la seva germana, Teresa, i els seus germans el Centre Obrer de Cultura «Floreal», seu sindical de la CNT, Joventuts Llibertàries i  FAI, redacció del periòdic "Despertar", també ubicava la Escola Racionalista de Salt en la seva planta superior ademés de disposar d'una biblioteca, d'un cafè on no es servia alcohol, d'un gran teatre i sala d'actes on s'hi feien conferències i mítings, cinema i  es representàven obres de denúncia social on fou fundada per les Joventuts Llibertàries la companyia de teatre «Arte y Amor», la qual va assolir un notable èxit i realitzà gires.
Durant la guerra, el 19 d'octubre de 1936 la seva germana va ser nomenada, en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), regidora de Salt del Consell Municipal revolucionari, essent la primera dona regidora de les comarques gironines. A finals d’aquell mateix any, però, abandonà el càrrec i formà parella amb el també destacat anarcosindicalista aragonès Salvador Piñol Catalán. Ambdós s’exiliaren el febrer de 1939.  
El seu germà més jove, Paco, --afiiat a la CNT-- fou executat el 1938 per un oficial stalinista en la Batalla del Merengue en negar-se a complir una segona ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava a l'edat de vint-i-tres anys.
Amb el triomf del franquisme va passar la frontera i fou internat al camp de concentració d'Argelers on optà per fugir de les infrahumanes condicions de subsistència i va retornar a la península, sent identificat, detingut i empresonat a Galícia amb el seu germà Isidre. Condemnat a mort en consell de guerra sumaríssim a Girona va ser afusellat el matí del 15 de novembre de 1939 en la tàpia del cementiri vell del municipi junt amb seu germà Isidre, també de la CNT. Era acusat de ser anarcosindicalista, membre del Comitè de Salt l’estiu de 1936 i per formar part del tribunal popular de Girona del Comitè Revolucionari de Justícia de Catalunya al judici als militars facciosos insurreccionats el 19 de juliol de 1936 a les casernes de Girona.   
El nét de Jordano Pons i Tomàs, Jaume Prat i Pons ha publicat ‘Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada