 |
| Carrer Marcel·lí Massana |
Ara
fa gairebé un any, que des de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat,
engegarem una campanya per dignificar els carrers de Berga.
Uns
mesos més tard l’equip de govern decideix fer un pas i posicionant-se
trista i vergonyosament, ens multa amb una sanció de 700 euros per la
col·locació de la placa dedicant el carrer Marcel·lí Massana.
[Berga, 17/10/2016]
L’Ateneu
Columna Terra i Llibertat ens informa que la resposta de l’Ajuntament
de Berga a la seva campanya de dignificar els carrers de Berga posant
noms d’obrers i obreres que van dedicar la seva vida a la lluita per la
justícia social i la llibertat ha estat, de moment, una multa de 750.01
euros.
També
informen que el proper mes de novembre la campanya continuarà amb el
nou carrer dedicat a l’Alfonsina Bueno Vela, militant que va anar a
parar als camps de concentració nazis per la seva lluita antifeixista a
l’exili i amb una segona placa al carrer Marcel·lí Massana. D’altra
banda, també esperen comptar als esmentats actes amb la presència del
company Joan Busquets, ex membre del grup guerriller de Marcel·lí
Massana.
L’Ajuntament de Berga: memòria històrica a cop de multa
Ara
fa gairebé un any, que des de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat,
engegarem una campanya per dignificar els carrers de Berga. La idea era
fer un exercici de memòria històrica a través d’alguns canvis de noms al
nomenclàtor de la ciutat. La proposta introduïa una trentena de
possibles noms de persones de la comarca significades en les lluites per
la llibertat, contra l’explotació, l’autoritat i el feixisme. Dones,
homes, sindicalistes, guerrillers, enllaços i gent anònima que posà el
seu gra de sorra contra la injustícia. Molts d’anarquistes i d’altres
que no.
Vam
fer xerrades, vídeos, accions, cartells i reeditar i presentar una
biografia de Marcel.lí Massana. Es creà debat, cert rebombori i circ
mediàtic. Malgrat tot l’Ajuntament no ha fet cap canvi. Així que
decidirem tirar pel dret i fer el primer canvi de nom. Des de el passat
més de maig l’antic carrer Mossèn Huch passà a dir-se carrer Marcel·lí
Massana, i s’inaugurà una placa al començament del carrer.
Uns
mesos més tard l’equip de govern decideix fer un pas i posicionant-se
trista i vergonyosament, ens multa amb una sanció de 700 euros per la
col·locació de la placa.
Vam
ser ingenus si mai vam arribar a pensar que l’actual equip de govern
podria ser més sensible pel que fa a la memòria històrica. Un cop més la
realitat ens passa per sobre i veiem com els qui s’anomenen
anticapitalistes segueixen el passos dels seus antecessors. Igual que
feren en el seu moment socialistes i convergents, la CUP utilitza la
multa com a eina dissuasiva, de càstig ideològic i econòmic i
l’ordenança de civisme, que deien haver «buidat de contingut», gaire
buida no deu estar perquè segueix funcionant com a marc legal i arma
política per regular i controlar l’espai públic. Passen anys i partits
però els mètodes persisteixen.
Ens
enganyem si pensem que el tema dels noms dels carrers és una qüestió
menor. Els carrers i els seus noms són el reflex d’una societat. Mentre
la memòria d’uns, els qui feren una revolució social, és volguda i
sistemàticament silenciada, la dels poderosos i gent d’ordre és
àmpliament representada a les plaques dels nostres carrers: noms de
sants, verges, capellans i generals per tot arreu. Ho vam veure fa
quatre dies, els vam veure desfilar en processó rere la verge, vam veure
com fins l’últim racó de la ciutat respirava nacionalcatolicisme del
més ranci, i tot això sense que gairebé ningú goses dir-hi res.
La
societat berguedana viu hipotecada per la por «al que diran». Pel que
dirà la veïna si penjo el godzila al balcó, per qui em donarà feina si
em manifesto públicament contra abusos laborals o surto al carrer el
Primer de Maig, pel que diran al bar si tinc El pèsol negre al taulell, o
pel que diran els amics si no ric la gracieta masclista de torn. Dins
del consistori passa el mateix; els de la «nova política» governats per
la por, hipotecats pel que diran els socis de la dreta, per que diran
els empresaris i cacics d’Inbergatur, pel què dirà l’església i la
recent inaugurada casa anti-avortista, pel què diran les famílies
«il·lustres» i els de les capelletes i cereries. És ben trist: la
dignitat segrestada per un grapat de vots.
Ja fa massa temps que les institucions NO ENS serveixen.
Ai
Massana! que els que es consideren els seus néts miran cap a un altre
banda, i aquest cop el cafè ens el volen fer pagar a nosaltres.
Ateneu Columna Terra i Llibertat i Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Berga 17 d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada