Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme HOMENATGE A EUSEBI VICENS SAGUER, CRISTINENC MORT ALS CAMPS NAZIS

L'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro ret un homenatge a Eusebi Vicens, l'únic exiliat cristinenc mort als camps d'extermini nazis. 

Una placa, al mas can Ballester, al barri de Salom, recorda la seva figura i el seu exemple.  

D'esquerra a dreta, l'alcalde, Xevi Sala, i les dues filles d'Eusebi Vicens, la Carme l'Àngela, a Can Ballester, al barri de Salo 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/10/2016 

Cristina d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà).- 

Eusebi Vicens Saguer i Joaquima Vinyals Cortada, abans de la guerra 

Amb motiu de la proclamació per part del Parlament de Catalunya del 15 d'octubre com a Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, ahir, a les 12 del migdia, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà) va homenatjar públicament a l’exiliat de 1939 Eusebi Vicens Saguer, mort als camps de concentració del nazisme, ara fa 76 anys. L'acte ha consistit en la col·locació d'una placa memorial a Can Ballester (carrer Pedrells núm. 22, al barri Salom), on va fer de masover, i tot seguit s’han fet uns parlaments per part de la família i representants del Consistori cristinenc.

Eusebi Vicens Saguer (Castell d’Aro, Vall d’Aro, Baix Empordà, 11-04-1910- Hartheim, Alkoven, Alta Àustria, 22-09-1941) portava el número de presoner 5.345 al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Alta Àustria), on va ser deportat. El 1941 va morir assassinat pels nazis --segurament amb una injecció de gasolina com tant d’altres deportats-- al tristament recordat castell de Hartheim, a la ciutat d'Alkoven, a l’Alta Àustria. Tenia només 31 anys. Aquest masover de can Ballester, al barri de Salom de Santa Cristina d'Aro, l'únic cristinenc --si bé era fill de Castell d'Aro-- mort als camps d'extermini, va rebre ahir un emotiu homenatge en el marc del Dia de les Víctimes de la Guerra i el Franquisme, en el 76è aniversari del seu assassinat.

Les dues filles, Àngela i Carme Vicens Vinyals --el fill, en Pere, ja és mort-- van veure emocionades com una senzilla cerimònia, a can Ballester, es convertia en una reivindicació de la llibertat i de la necessitat de mantenir viva la memòria perquè fets com aquells no es repeteixin, com va destacar l'alcalde, Xevi Sala. Aquesta és una tasca que fan des de l'Arxiu Municipal, on Jordi Gaitx, el seu arxiver i també historiador, juntament amb l'historiador Albert Gamundi, han rastrejat la vida del pagès exiliat Eusebi Vicens per contrastar la informació amb rigor i tenacitat, fins a culminar-ho amb aquest reconeixement.

Vicens es va exiliar en el decurs de la Retirada de 1939 i per poder sortir del camp de concentració francès es va enrolar en una companyia de treballadors estrangers (CTE) a la rereguarda francesa. En 1940 en el moment de l’ocupació nazi a la frontera francesa de Lorena i Alsàcia va ser fet presoner per l’Exèrcit alemany a Saint-Dié-des-Vosges (Lorena) i traslladat al camp de selecció de presoners de guerra d'Estrasburg (Baix Rin, Alsàcia). El 30 de desembre d'aquell any va ser deportat a Mauthausen, on va treballar fins a les últimes forces. Els presoners que no podien treballar eren portats amb autobusos fantasma al castell d’Hartheim, on no es passava amb vida de la nit.

De fet, i en rigor, Eusebi Vicens no va morir en qualsevol lloc, ho va fer en un dels sis hospitals on els nazis van dur a terme l'extermini sistemàtic de malalts i discapacitats i on també portaven aquells que ja no eren útils per al treball.

Al capdavant de la família va quedar Joaquima Vinyals Cortada, que va pujar tres fills sent vídua d'un treballador perseguit pel franquisme.

 Fou masover de can Ballester, del barri de Salom, des de 1934, junt amb la seva muller Joaquima Vinyolas Cortada i els seus fills Àngela, Pere i Carme. Amb la fi de la Guerra Civil, s’exilià. Internat a un camp de concentració per refugiats de la República espanyola formà part d’una Companyia de Treballadors Estrangers que col·laborà amb l’Exèrcit francès en treballs a la reraguarda. Durant l’ocupació nazi de França fou fet presoner a Saint-Dié-des--Vosges, entre el 20 i el 26 de juny de 1940. Fou traslladat al camp de presoners d’Estrasburg. Pocs mesos més tard, el 13 de desembre de 1940, fou deportat a Mauthausen, on va rebre el número de presoner 5.345. Va romandre al camp fins al 17 de febrer de 1941, quan fou assignat al kommando de Gusen (Alta Àustria). Fou assassinat el 22 de setembre del mateix any, al castell de Hartheim, als 31 anys d’edat. La seva esposa, que va romandre a Santa Cristina, va haver de mantenir tres criatures en plena postguerra franquista i sota l’estigma d’haver estat casada amb un treballador considerat roig.

Ahir no és que es fes justícia, perquè segurament no es pot fer del tot, però sí que es va reconèixer la figura d'un treballador a qui li havien sentit dir: “La lluita es fa sense armes; amb el cor”.