La
dreta catalana, liderada per Caixbank, amb l’ajuda de Ciutadans i PSC,
reconnectarà amb la dreta reformista espanyola del camaleònic Mariano
Rajoy i s’oblidarà dels processos independentistes.
La República Catalana solament vindrà de la mà de la revolució social.
Atac al monument a Lluís Companys d'Argentona.
Ataquen el monument a Lluís Companys d'Argentona i un dirigent del PP ho compara amb una pintada al monument a Colom.
Puigdemont denuncia que l'han amenaçat de posar-li una bomba al cotxe.
Amenaça de mort a Tardà.
 |
| La seu central de Caixabank a Barcelona, cavall de Troia junt amb els
grups Godó i Planeta, de la connexió catalana amb la monarquia
borbònica |
[Barcelona (República Catalana) 16/10/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El
passat 11 de setembre el BBVA va completar el procés d’absorció de
Catalunya Caixa. Recordem que abans aquí hi havia deu caixes d’estalvi:
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa), Caixa Catalunya,
Caixa Penedès, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manresa, Caixa
Laietana, Caixa Tarragona, Caixa Girona i Caixa Manlleu. Avui no en
queda cap. Bé, només La Caixa, el gegantí conglomerat financer i
empresarial (Gas Natural-Repsol, Abertis, Telefónica, Agbar…) de
Catalunya, que, de la mà d’Isidre Fainé, ha mutat la seva essència
jurídica, s’ha autoprivatitzat i no para d’expandir-se. Per ser
rigorosos, de la Catalunya del segle XXI n’hauríem de dir Caixalunya. Hi
ha hagut l’extinció del sistema financer tradicional català per la mala
gestió dels directius de les caixes d’estalvis, emborratxats per la
febre del totxo, i l’escandalosa irresponsabilitat dels polítics
sociovergents que els havien nomenat i que els havien de controlar.
Aquest cataclisme només ha passat factura als milers de clients que van
caure en el parany de l’estafa de les participacions preferents i als
milers de famílies desnonades sense pietat per no poder pagar, en
quedar-se sense feina, les hipoteques que “regalaven” les entitats
financeres. Cap dels antics responsables de les caixes catalanes no ha
entrat a la presó i només Narcís Serra i la resta de membres del consell
d’administració de Caixa Catalunya estan immersos en una lentíssima
investigació judicial.
En
paral·lel a la profundíssima reestructuració del sistema financer
espanyol/català també han esclatat els grans casos de corrupció política
que es van covar durant la passada etapa de vaques grasses. En síntesi,
hem assistit a una purga mediàtica i judicial dels excessos i
perversions de l’aznarisme, del pujolisme i del chavisme andalús. Mentre
la banca --el Poder, en majúscula-- s’ha concentrat, la política --el
poder en minúscula-- s’ha fragmentat i dispersat amb l’aparició
propagandística, patrocinada “des de dalt”, de Ciutadans i Podem. La
gent del carrer, la víctima propiciatòria d’aquesta monumental estafa,
no ha fet la revolució, com hauria estat lògic. Com a màxim, ha fet el
15-M i ha escollit alguns alcaldes i alcaldesses “del canvi” amb un
poder mot feble, encotillat per la Llei de règim local. Tot controlat.
Allò que és substancial: el BOE i el DOGC, que són els diaris que
realment compten, han estat, durant aquests últims cinc anys crítics, en
mans de la dreta espanyola i catalana. A la Generalitat continuï
havent-hi un president de Convergència (ara PDECat) i perquè el PSOE
s’oblidi de l’aventurerisme de pactar amb Podem un govern alternatiu al
Congrés dels Diputats i opti per la grosse koalition, seguint els cànons
alemanys, però mantenint formalment la singularitat del made in Spain.
Mariano Rajoy ja té la investidura a la butxaca i governarà, en
consonància amb els interessos suprems del Poder econòmic els pròxims
quatre anys, mentre la dreta catalana, amb l’ajuda de Ciutadans i PSC,
reconnectarà amb la dreta reformista espanyola del camaleònic Mariano
Rajoy i s’oblidarà dels processos independentistes. El ministre d’Afers
Exteriors, José Manuel García-Margallo, ja va donar unes quantes pistes
en la seva última entrevista amb Mònica Terribas de per on poden anar
els trets: reconeixement del Principat de Catalunya com a “nació
històrica i cultural”, sense que això impliqui el dret
d’autodeterminació, i reforma del finançament autonòmic amb la
incorporació del principi d’ordinalitat.
En
síntesi: La República Catalana solament vindrà de la revolució social,
enfront la Santa Aliança interclassista amb la burgesia que caldrà
enderrocar.
Atac al monument a Lluís Companys d'Argentona
 | |
Ahir
al migdia l'alcalde d'Argentona (Maresme), Eudald Calvo (CUP), ha
penjat al seu mur de facebook una fotografia d'un atac vandàlic al
monument a Lluís Companys que hi ha al seu municipi amb el comentari
"76 anys després, els feixistes segueixen sense demanar perdó i
insultant la seva memòria. Atac al monument a Companys, a Argentona".
Poc
després el dirigent del PP al Maresme Cristian Escribano ha penjat al
mur de Calvo una fotografia recent d'una pintada al monument de Colom de
Barcelona amb el text "Muchos ánimos, Eudald! Todos tenemos que estar
frente a los fascistas que hacen estos destrozos!".
Puigdemont denuncia que l'han amenaçat de posar-li una bomba al cotxe
 |
| Amenaça a Puigdemont |
Segons
informa l’Agència Catalana de Notícies el president del Govern de la
Generalitat, Carles Puigdemont, ha denunciat a través de Twitter que
l'han amenaçat de posar-li una bomba al cotxe. Puigdemont ha acompanyat
la piulada amb una captura de pantalla d'un missatge, fet a nom de Jorge
Fernández Hernández, que l'insulta i assegura que la seva "hora
arribarà aviat". "Tens el poble català dividit i tu, cada vegada més
diners al compte. Una Bomba sota el teu cotxe, alerta. Els Països
Catalans no existeixen", afirma l'usuari d'aquesta xarxa social. Davant
d'aquesta piulada, el president ha dit: "aquest individu covard es
permet amenaçar-me amb una bomba sota el cotxe". A més, ha anunciat que
denunciarà aquests fets i que espera "que la justícia actuï".
Amenaça de mort a Tardà
Dissabte
el diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Joan Tardà, també va
denunciar a través d'aquesta xarxa social que va ser amenaçat de mort
mentre viatjava en un tren en direcció a Valladolid. Tardà va detallar
que un individu va passar pel seu costat i li va dir: "penjat hauries
d'estar". Tot seguit, l'individu va mirar a la dona del seu costat --que
el republicà no coneixia-- i li va etzibar "i la seva dona també".
Així,
Joan Tardà ha tornat a patir vexacions de l’espanyolisme més
‘hooligan’, aquesta vegada a bord d’un AVE camí de Valladolid. El
diputat d’Esquerra Republicana ha hagut de suportar nous insults al
tren, com ell mateix ha explicat a Twitter: “Sóc al tren camí de
Valladolid. Un home passa i diu: ‘Colgado tendrías que estar’. Mira la
dona que seu al [meu] costat, que no conec, [i diu:] ‘Y su mujer
también’”.
Suports d'Homs i Barrena
La
piulada s’ha fet viral, amb prop de 3.000 ‘retweets’ i més de mil
‘m’agrada’, i entre les respostes que ha rebut, s’hi troben paraules de
suport del també diputat al Congrés Francesc Homs, i el portaveu de
Sortu i líder històric ‘abertzale’ Pernando Barrena.
No
és la primera vegada, però, que Tardà ha d’aguantar amenaces i insults.
Uns dels més memorables improperis es van profanar via Twitter per
usuaris ‘anònims’, però amb el suport de la regidora de Ciutadans a
Barcelona Carina Mejías.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada