MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 29 de juliol de 1961 neix a la pedania de Fuente Álamo (Cartagena) l'historiador, contrapedagog i escriptor anarquista Pedro García Olivo

Va abandonar l'ensenyament i es va dedicar al pasturatge fins que el seu projecte es va arruïnar, va haver de tornar per un petit espai de temps a l'educació fins a finals de 2010 en que la va abandonar definitivament. 
Així, doncs, com bé diu, va deixar de treballar, obeir i de lliurar-se a l'experiència demoníaca de l'extinció en llibertat. 
Més tard, ha estat conferenciant en moltes universitats i centres socials exposant les seves tesis antipedagógiques. 
El diumenge 16 de juny de 2013 va presentar al Pont Major de Girona, en una edició de Logofobia, el llibre ‘Cadáver a la intemperie’, a Kan Rusk. 



Pedro García Olivo:

El 29 de juliol de 1961 neix a la pedania de Fuente Álamo (Cartagena, Múrcia) l'historiador, contrapedagog i escriptor anarquista Pedro García Olivo. Fill d'obrers, es llicencià en Geografia i Història a la Universitat de Múrcia, on també va fer estudis de Filosofia. En 1984 guanyà una plaça de professor agregat de batxillerat.
En 1985 va fer un viatge a les cooperatives de desplaçats de guerra de Matagalpa (Nicaragua) com a cooperant i va fer costat el règim sandinista. Els seus intents de renovació pedagògica, de caire radical --considera reformistes l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i l'experiència pedagògica de Paideia-- van ser contestats per les autoritats acadèmiques acusant-lo de «menyspreu a la Constitució, apologia del terrorisme i foment de l'anarquia i de la revolució a les aules» i se li van obrir diversos expedients.
Entre 1988 i 1991 marxà com a investigador a la Universitat de Budapest (Hongria). En 1992 es va doctorar a la Universitat de Múrcia amb la tesi «La policía de la Historia Científica. Crítica del discurso historiográfico» --el president del tribunal va voler agredir-lo per les seves crítiques a la metodologia marxista-- i abandonà l'ensenyament.
Entre 1994 i 2001 es dedicà a pasturar cabres per les muntanyes d'Arroyo Cerezo (Racó d'Ademús, País Valencià), però la pobresa el tornà a empènyer a l'ensenyament, que exercí al Racó d'Ademús.
Ha participat com a conferenciant en nombrosos actes i jornades culturals llibertàries i confederals --Sevilla (2000), València (2001), Alacant (2002), Vitòria (2004)i altres poblacions-. A partir de juliol de 2005 realitza viatges a Llatinoamèrica per col·laborar amb les comunitats indígenes camperoles.
Aficionat a la literatura, com a lector i escriptor, es considera deutor dels autors marginals (Lautréamont, Genet, Artaud, Baudelaire, De Quince, Barthes, etc.).
Trobem articles seus en Al Margen, Andalán, Arbor, Aquelarre, L'Avenç, Bicel, CNT, Ekintza Zuzena, Escribir y Publicar, Iralka, Memoria, Orto, Pandora, Raíces, etc.
És autor de Homenatge al doctor Sebastià García Martínez (1988, amb altres), Contra el fundamentalismo escolar (1998, amb altres), Un trozo de hueco (1999), El Irresponsable (2000 i 2008), La paciencia de los locos. Una entrevista a Pedro García Olivo (2000), Desesperar (2003), El husmo. Los filos reseguidos del dolor (2003), El enigma de la docilidad. Sobre la implicación de la Escuela en el exterminio global de la disensión y de la diferencia (2005), A falacia da sustentabilidade (2008, amb altres), A civilización enferma (2009, amb altres), La bala y la escuela (Holocausto indígena). Modos en que la educación oficial complementa el trabajo represivo de las fuerzas policíaco-militares en los pueblos indios de México (2009), El educador mercenario. Para una crítica radical de las escuelas de la democracia (2009), Cadáver a la intemperie. Para una crítica radical de las sociedades occidentales (2013), etc.
El seu últim destí fou el de professor de ciències socials i geografia a la Secció d'Educació Secundària (SES) d'Alpont (Serrans, País Valencià), però l'11 de gener de 1911 (11-1-11) abandonà definitivament l'ensenyament i a partir d'aquí es dedica a la seva «extinció en la llibertat».
Havia abandonat l'ensenyament i es va dedicar al pasturatge fins que el seu projecte es va arruïnar, va haver de tornar per un petit espai de temps a l'educació fins a finals de 2010 en que la va abandonar definitivament. Així, doncs, com bé diu, va deixar de treballar, obeir i de lliurar-se a l'experiència demoníaca de l'extinció en llibertat. Més tard, ha estat conferenciant en moltes universitats i centres socials exposant les seves tesis antipedagógiques. També ha viatjat a Oxaca, a Mèxic, per estudiar l'autonomia i l'educació integrada en les comunitats indígenes. Ha tornat fer vida al camp en un poble a l'interior del País Valencià.
El diumenge 16 de juny de 2013 va ser presentat a Girona, en una edició de Logofobia, el llibre ‘Cadáver a la intemperie’ (432 pàgines), pel seu autor, Pedro García Olivo, a Kan Rusk, al Pont Major de Girona. ‘Cadàver a la intemperie’ és potser l'obra més completa de Pedro García Olivo on recull les seves principals tesis contra els valors i les institucions capitalistes que fan de la democràcia un sistema totalitari, d'aquí l'aparició del concepte "Demofascismo". García Olivo, des de postulats foucaultians i nietszchians, entén que a els essers humans d’avui estan forjats homogèniament per la civilització occidental. Des de la seva reflexió sobre el pensament únic contribueix a la crítica de les formacions culturals dominants. Així sotmet  una important crítica al postmodernisme i a l’antropologia acadèmica que, en la seva opinió ajuden a aniquilar la ‘diferència’ cultural per convertir-la en mera ‘diversitat’, com una correspondència sense multiculturalisme de tall  demofascista. També li dedica un  considerable espai a l’anàlisi de les lluites en  Amèrica Llatina i a l’Estat espanyol, incorporant temes d’actualitat, com a els debats sobre la violència, el 15-m, l’experiment polític de la Veneçuela de Chávez , el moviment guatemalenc, la situació de Cuba o les seves experiències con el EZLN. En definitiva és una obra que no ens pot deixar  indiferents, actualitat urgent, imprescindible per conèixer i reconèixer com bé anuncia al seu epíleg ‘Al mes lleig dels homes’.