divendres, 29 de juliol del 2016

210) CRÒNICA DUES CENTS DEU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Com més joves, més independentistes 
Dades CEO: l’independentisme, segons el lloc de naixement i la llengua. 
El 60% dels catalans nascuts a Catalunya són independentistes. 
El 71,5% dels nascuts a la resta de l'Estat, unionistes. 
El TC es reunirà d’urgència dilluns per estudiar les mesures contra Forcadell. 
L'advocat de l'Estat espanyol ha registrat l'incident d'execució de sentència aquest divendres a dos quarts de tres de la tarda. 



[Barcelona (República Catalana) 29/07/2016] 
L’AMIC DEL POBLE  

Segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) l’independentisme no té el mateix suport entre els nascuts a Catalunya, on és clarament majoritari, que entre els nascuts a la resta de l’Estat espanyol, on és clarament minoritari. I això mateix passa entre els catalanoparlants i els castellanoparlants. Els primers són clarament independentistes, i els segons, unionistes. Si ahir estudiàvem l’independentisme segons l’any de naixement http://www.vilaweb.cat/noticies/com-mes-joves-mes-independentistes/, avui estudiarem l’independentisme segons el lloc de naixement i segons la llengua.
Recordem d’entrada les dades globals: el 47,7% dels catalans voldrien un estat independent, i el 42,2% no.
Independentisme segons el lloc de naixement 
El 60% dels catalans nascuts a Catalunya voldrien que Catalunya esdevingués un estat independent. El 30% s’hi mostren contraris, el 7,3% no ho saben i l’1,7% no responen.
En canvi, entre els nascuts a la resta de l’estat espanyol (incloent-hi el País Valencià i les Illes), les xifres són molt diferents. El 71,5% dels catalans nascuts a la resta de l’estat són unionistes, el 16,8% independentistes, el 9,6% no ho saben, i l’1,9% no responen.
Amb el resultat de l’enquesta del CEO també es pot veure l’opció escollida pels catalans nascuts als altres estats de la UE. Doncs bé, el 66,6% d’aquests catalans són unionistes, l’11,1% independentistes, i un 22,2% dubten. Cap no s’ha negat a respondre la pregunta.
I, pel que fa als catalans nascuts a la resta del món, el 56,1 no volen la independència, el 31,4% sí, el 12,3% no ho saben i cap no s’ha negat a respondre la pregunta

Dubtosos 
És curiós de comprovar, doncs, on se situen els dubtosos. Si observem qui ha respost ‘no ho sé’, veiem que el 7,3% dels catalans nascuts a Catalunya dubten, i entre els nascuts a la resta de l’estat espanyol són el 9,6%. Però la xifra s’enfila entre els catalans nascuts a la resta de la UE (22,2%) i a la resta del món (12,3%). 

Independentisme segons la llengua 
Un altre aspecte que ajuda a saber on té més força l’independentisme, i on en té més poca és el suport que rep entre els catalans que parlen habitualment català, comparat amb el dels catalans que parlen habitualment castellà, els bilingües o els que parlen unes altres llengües. Aquest és el gràfic entre els catalans que parlen habitualment català. No parlem de gent que té el català com a llengua materna, sinó de gent que habitualment parla català. Veiem que el 76,8% dels catalans que parlen habitualment català són independentistes, el 15,7 són unionistes, el 6% no ho saben, i l’1,3% no contesten.
Aquestes xifres són gairebé inverses quan responen els catalans que parlen habitualment castellà. Aleshores el 16,3% són independentistes, el 72,6% unionistes, el 9% no ho saben i l’1,9% no responen.
Entre els catalans que parlen habitualment totes dues llengües, les coses són molt més igualades. El 40,9% dels bilingües són independentistes, el 44,8% són unionistes, el 12,2% no ho saben, i l’1,9% no contesten.
A l’últim, entre els catalans que habitualment parlen una llengua que no és ni català ni castellà, les xifres són aquestes: un 31,8% són independentistes, un 59% unionistes i un 9% no ho saben.

La composició del sí i la del no 
Amb totes aquestes dades a la mà, ens podem fer una idea de la composició dels partidaris del no i la dels partidaris del sí a la independència. Aquest n’és el gràfic, segons el lloc de naixement i la llengua. A les dues columnes de la dreta es veu la composició segons el lloc de naixement, i a la de la dreta segons llengua.
Com es pot veure, doncs, entre els independentistes, el 87,4% són catalans nascuts Catalunya, el 8,5% nascuts a la resta de l’estat, el 0,13% a la resta de la UE, i el 3,9% a la resta del món. També veiem que el 71,4% dels independentistes parlen habitualment català, el 12,5% castellà, el 14,9% català i castellà i el 0,9% un altre idioma.
Són xifres molt diferents del bloc del no, on la configuració és aquesta: el 50,4% dels unionistes són nascuts a Catalunya, el 40,7% són catalans que han nascut a la resta de l’estat, el 0,9% a la resta de la UE i el 7,8% a la resta del món. I també sabem que entre els unionistes, el 63% parlen habitualment castellà, un 18,3% es declaren bilingües, un 16,3% parlen català i un 2% un altre idioma.

Conclusions 
L’Independentisme, de més a menys, arriba al 60% dels nascuts a Catalunya, el 31,4% dels nascuts a la resta del món, el 16,8% dels nascuts a la resta de l’estat (País Valencià i Illes incloses), i l’11% dels nascuts a la UE.
L’unionisme, de més a menys, arriba al 71,5% dels nascuts a la resta de l’estat, el 66,6% dels nascuts resta UE, el 56% resta del món, i el 30% dels nascuts a Catalunya.
Segons l’Idescat hi ha 4,9 milions de catalans que han nascut a Catalunya i 1,39 milions de catalans nascuts a la resta de l’estat.
L’Independentisme, de més a menys, arriba al 76,8% dels que parlen en català habitualment, el 40,9% dels bilingües, el 31,8% en altres llengües, i 16,3% en castellà habitualment.
L’unionisme, de més a menys, arriba al 72,6% dels que parlen habitualment en castellà, 59% altres llengües, 44,8% bilingües i al 15,7% en català.

El TC es reunirà d’urgència dilluns per estudiar les mesures contra Forcadell 
El president del Tribunal Constitucional espanyol, Francisco Pérez de los Cobos, ha convocat d’urgència un ple d’aquesta institució per dilluns a les 12.30 hores per analitzar l’incident d’execució de sentència del govern espanyol contra el parlament i la seva presidenta, Carme Forcadell, per l’aprovació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Entre altres, l’executiu espanyol demana al TC que remeti a la Fiscalia l’actuació de la presidenta del Parlament perquè aquest organisme presenti una querella per la via penal. L’Advocat de l’Estat espanyol ha presentat l’incident d’execució de sentència al registre del TC a dos quarts de tres de la tarda d’aquest divendres, poc després de la seva aprovació per part del consell de ministres en funcions.

La petició del Govern espanyol 
Hores abans de l’anunci del TC, la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sánez de Santamaría ha demanat que el tribunal suspengui i deixi sense efecte la votació de dimecres al parlament, adverteixi a Forcadell, la mesa i el secretari general de la cambra, així com a Carles Puigdemont, de les conseqüències legals derivades del desenvolupament d’aquella decisió i votació, i també la resolució de les sancions (entre 3.000 i 30.000 euros), suspensió de funcions i responsabilitat penal. Ha dit: ‘Exigim a la senyora Forcadell i a la mesa la prohibició expressa de convocar o debatre cap iniciativa que pugui portar al debat de la resolució aprovada.’ 
La vice-presidenta del govern espanyol ha justificat aquesta petició al TC dient que és obligació de qualsevol govern de l’estat procurar que ‘es respecti la constitució i l’ordenament jurídic’. I ha afegit: ‘No som davant d’un simple desafiament institucional, som davant dels desacataments del Constitucional. És una vulneració de la constitució.’ 

Reacció de Carme Forcadell 
Forcadell ha seguit la conferència de premsa de Sáenz de Santamaria al plató del 324. La presidenta del parlament ha dit que ‘a una presidenta no se li pot demanar que renunciï a les seves idees, però sí que se li ha de demanar equanimitat perquè al parlament tothom es pugui expressar’. I ha recordat que ‘el ple del parlament és l’òrgan suprem i quan està constituït és sobirà, i la mesa i la presidència només ordenem el debat’. 
A més, Forcadell ha dit que ‘els problemes polítics s’han de resoldre políticament i el govern de l’estat no deixa d’intentar resoldre’ls judicialment’. I ha afegit: ‘El govern espanyol està coartant la llibertat d’expressió del parlament i dels diputats. No ens volen deixar debatre. És molt trist.’

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada