 |
| Necrològica al periòdic parisenc "Combat Syndicaliste" |
El
1939 passà la frontera i va ser internat al camp de concentració francès
d'Argelers de la Marenda, on segons el testimoni de l’anarquista Angel Soto,
que milità en la mateixa Federació Local de la CNT-AIT a l’Exili de Saint-Denis
(Illa de França), l’amistat entre aquests militants de la FAI es forjà a la
llongada de sorra d’aquell desgraciat camp de la platja d’Argelers, on “la mar
els llepava les sabates, però sense vaixell per anar a Mèxic, com si no
existís”.
Participà
en la lluita contra els nazis alemanys i posteriorment passà a Barcelona, on
s'integrà en la resistència llibertària antifranquista, però, com que era força
conegut, retornà a l’hexàgon francès per evitar ser detingut.
El 3 d'abril de 1975 mor a Aubervilliers (Illa de França) l'anarquista i anarcosindicalista Amador González. Havia nascut cap el 1907 a Lleó (Castella i Lleó). Procedent d'Aragó emigrà a Barcelona i s'integrà en el Sindicat de Transports Marítims de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en els Grups de Defensa de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on ocupà alguns càrrecs.
Durant els anys republicans participà en totes les accions conspiradores i revolucionàries.
El
juliol de 1936, quan l'aixecament militar franquista, participà en l'assalt de
la caserna de les Drassanes de Barcelona i després va ser nomenat coordinador
de la Federació Local de la CNT-AIT de Barcelona. Posteriorment lluità al front
de Bujaraloz (Saragossa, Aragó) en la IV Centúria de la «Columna Durruti». Jugà
un paper destacat en els «Fets de Maig» de 1937. El maig de 1938 fou nomenat
delegat del Sindicat Nacional del Transport al Comitè Nacional de la CNT-AIT.
El
febrer de 1939, amb el triomf militar franquista a Catalunya, passà la frontera
i va ser internat al camp de concentració francès d'Argelers de la Marenda
(Rosselló), on segons el testimoni de l’anarquista Angel Soto, que milità en la
mateixa Federació Local de la CNT-AIT a l’Exili de Saint-Denis (Illa de França),
l’amistat entre aquests militants de la FAI es forjà a la llongada de sorra d’aquell
desgraciat camp de la platja d’Argelers, on “la mar els llepava les sabates,
però sense vaixell per anar a Mèxic, com si no existís”. Després va ser enviat
al departament de Tarn i Garona (Llenguadoc, Occitània), on participà en la
resistència contra l'ocupació nazi alemanya.
Detingut
per les autoritats feixistes del govern col·laboracionista de Vichy, va ser
jutjat i condemnat a cinc anys de presó. El 1944 va ser alliberat per la
Resistència.
Després
de la Segona Guerra Mundial participà en nombrosos plens del Moviment
Llibertari Espanyol (MLE) del Midi i posteriorment passà a Barcelona, on
s'integrà en la resistència llibertària antifranquista, però, com que era força
conegut, retornà a l’hexàgon francès per evitar ser detingut. Instal·lat a La
Plaine Saint-Denis (Illa de França), exercí responsabilitats orgàniques en la
Federació Local de Saint-Denis de la CNT-AI a l’Exili i també en la de París (Illa
de França).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada