El
febrer de 1939 l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu
a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període
de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara
revesteix, l’exili em la seva existència
Enric
Melich Gutiérrez:
El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de
Llobregat (Baix Llobregat) el resistent anarquista Enric Melich
Gutiérrez, més conegut com Henri Mélich. Passador de frontera,
maqui, guerriller, Defensa Interior i novament passador de companys.
Una vida de resistent contra el nazisme i el franquisme des dels 15
anys. Fill del militant anarcosindicalista Enric Melich Rodes, la
seva infantesa la passà al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès) i els anys bèl·lics a Pi de Llobregat (ara
Sant Jon Despí, Baix Llobregat).
Quan
el triomf franquista era un fet, el febrer de 1939 creuà el Pirineu
amb la seva família i va ser enviat a un refugi a Pena d'Agenés
(Aquitània, Occitània). Després treballà com a llenyataire als
boscos de l'alta vall de l'Aude. En 1943, amb el socialista Pedro
Pérez i Miguel González, col·laborà en una xarxa d'evasió que
traslladava resistents, jueus i perseguits cap a Andorra. En 1944, i
fins la derrota alemanya, va combatre en el guerriller «Grup Jean
Robert» dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF) de la vall
de l'Aude, sota el nom de Caporal Sanz.
Acabada
la Segona Guerra Mundial, participà en els diversos intents
d'alliberar la Península des de les comarques gironines («Operació
RdE»). Des de Cervera (Rosselló) entre 1948 i 1949 ajudà a passar
fugitius i premsa clandestina realitzant diversos viatges, sobretot
amb Mora de Cervera, a l’Interior català per l’Albera marina.
En
1950 s'establí a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) on treballà en una
llibreria. Milità en les Joventuts Llibertàries i en 1953, arran de
la reconstitució de la Federació Anarquista (FA) participà en el
grup de Tolosa aquesta organització francesa amb Jean Galy (Lyg),
René i Marcelle Clave i Marc Prévotel, entre d'altres. A finals de
1960 va ser nomenat secretari de Cultura i Propaganda de la Comissió
de Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
(FIJL), el secretari general del qual era Marcelino Boticario Sierra.
Entre 1960 i 1963 participà activament en les accions de Defensa
Interior (DI) contra el franquisme.
En
1970 representà l'editorial Ruedo Ibérico al Midi i en 1974 creà a
Perpinyà la Llibreria Espanyola, que patí un atemptat dos anys
després, el vespre del14 de juliol de 1976. Entre 1975 i 1976 fou un
dels editors de la revista Acción Anarcosindicalista de Barcelona,
participant en la reorganització de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) a Catalunya. També va intervenir en la publicació
d'autors llibertaris per a l'editorial Picazo (Colección Nueva
Senda). Participà amb el seu testimoni en el llibre d'Eduard Pons
Prades Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial (1975 i
2003) i els documentals Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera
(2009) i Boira Negra (2009).
El
16 de maig de 2009 participà en l'«Homenatge a la Catalunya
revolucionària» que es celebrà al cinema Le Lido de Prada
(Conflent). El 16 de juliol de 2011 impartí la xerrada «La lluita
del moviment llibertari contra el feixisme i per la revolució
social», dins les jornades sobre el «75 aniversari de la Revolució
del 36» que se celebraren a Granollers (Vallès Oriental). És
membre del «Grup pro revisió del procés Granado-Delgado i de
suport a Pilar Vaquerizo».
Trobem
articles seus en Le Combat Syndicaliste, Mujeres Libres i Nueva
Senda.
Darrerament
ha fet presentacions a Perpinyà (Rosselló) o a Campmany (Albera,
Alt Empordà) del seu llibre de memòries, ‘A chacun son exil
Itinéraire d’un militant libertaire espagnol’ (edicions ACRATIE,
2014), en que es descriu tres quart de segle, des d’un dia de
febrer de 1939 en que l’Enric adolescent va haver de travessar el
Pirineu a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg
període de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i
que encara revesteix, l’exili em la seva existència.
Mira també:
A chacun son exil. Itinéraire d’un militant libertaire espagnol" d’Enric Mélich
Passador de frontera, maqui, guerriller, Defensa Interior i novament passador de companys. Una vida de resistent contra el nazisme i el franquisme des dels 15 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada