dijous, 5 de novembre del 2015

MEMÒRIA PROLETÂRIA DEL NORD-EST: El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat el resistent anarquista Enric Melich Gutiérrez

El febrer de 1939 l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara revesteix, l’exili em la seva existència 



Enric Melich Gutiérrez: 

El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) el resistent anarquista Enric Melich Gutiérrez, més conegut com Henri Mélich. Passador de frontera, maqui, guerriller, Defensa Interior i novament passador de companys. Una vida de resistent contra el nazisme i el franquisme des dels 15 anys. Fill del militant anarcosindicalista Enric Melich Rodes, la seva infantesa la passà al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i els anys bèl·lics a Pi de Llobregat (ara Sant Jon Despí, Baix Llobregat).
Quan el triomf franquista era un fet, el febrer de 1939 creuà el Pirineu amb la seva família i va ser enviat a un refugi a Pena d'Agenés (Aquitània, Occitània). Després treballà com a llenyataire als boscos de l'alta vall de l'Aude. En 1943, amb el socialista Pedro Pérez i Miguel González, col·laborà en una xarxa d'evasió que traslladava resistents, jueus i perseguits cap a Andorra. En 1944, i fins la derrota alemanya, va combatre en el guerriller «Grup Jean Robert» dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF) de la vall de l'Aude, sota el nom de Caporal Sanz.
Acabada la Segona Guerra Mundial, participà en els diversos intents d'alliberar la Península des de les comarques gironines («Operació RdE»). Des de Cervera (Rosselló) entre 1948 i 1949 ajudà a passar fugitius i premsa clandestina realitzant diversos viatges, sobretot amb Mora de Cervera, a l’Interior català per l’Albera marina.
En 1950 s'establí a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) on treballà en una llibreria. Milità en les Joventuts Llibertàries i en 1953, arran de la reconstitució de la Federació Anarquista (FA) participà en el grup de Tolosa aquesta organització francesa amb Jean Galy (Lyg), René i Marcelle Clave i Marc Prévotel, entre d'altres. A finals de 1960 va ser nomenat secretari de Cultura i Propaganda de la Comissió de Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), el secretari general del qual era Marcelino Boticario Sierra. Entre 1960 i 1963 participà activament en les accions de Defensa Interior (DI) contra el franquisme.
En 1970 representà l'editorial Ruedo Ibérico al Midi i en 1974 creà a Perpinyà la Llibreria Espanyola, que patí un atemptat dos anys després, el vespre del14 de juliol de 1976. Entre 1975 i 1976 fou un dels editors de la revista Acción Anarcosindicalista de Barcelona, participant en la reorganització de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya. També va intervenir en la publicació d'autors llibertaris per a l'editorial Picazo (Colección Nueva Senda). Participà amb el seu testimoni en el llibre d'Eduard Pons Prades Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial (1975 i 2003) i els documentals Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera (2009) i Boira Negra (2009).
El 16 de maig de 2009 participà en l'«Homenatge a la Catalunya revolucionària» que es celebrà al cinema Le Lido de Prada (Conflent). El 16 de juliol de 2011 impartí la xerrada «La lluita del moviment llibertari contra el feixisme i per la revolució social», dins les jornades sobre el «75 aniversari de la Revolució del 36» que se celebraren a Granollers (Vallès Oriental). És membre del «Grup pro revisió del procés Granado-Delgado i de suport a Pilar Vaquerizo».
Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste, Mujeres Libres i Nueva Senda. 
Darrerament ha fet presentacions a Perpinyà (Rosselló) o a Campmany (Albera, Alt Empordà) del seu llibre de memòries, ‘A chacun son exil Itinéraire d’un militant libertaire espagnol’ (edicions ACRATIE, 2014), en que es descriu tres quart de segle, des d’un dia de febrer de 1939 en que l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara revesteix, l’exili em la seva existència.


Mira també: 

A chacun son exil. Itinéraire d’un militant libertaire espagnol" d’Enric Mélich

"A chacun son exil. Itinéraire d’un militant libertaire espagnol" d’Enric Mélich
Passador de frontera, maqui, guerriller, Defensa Interior i novament passador de companys. Una vida de resistent contra el nazisme i el franquisme des dels 15 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada