Carta oberta a l’alcalde de Argelers (Argelès-sur-Mer)

Platja del nord d'Argelers, el lloc on s'ubicà el camp

Tenint en compte els precedents històrics (1936-1939), podria ser que en comptes d’anar cap a Ítaca, en un sentit figurat, ens haguéssim de presentar de cop i volta a Argelers amb el poc que hauríem pogut transportar al damunt 

Excel•lentíssim senyor, com vostè ja deu saber, demà, dia 9 de novembre, el Parlament de Catalunya iniciarà un procés, amb una declaració institucional, que podria dur-nos cap a Ítaca, metafòricament parlant, és clar. Ara bé, tenint en compte els precedents històrics (1936-1939), podria ser que en comptes d’anar cap a Ítaca, en un sentit figurat, ens haguéssim de presentar de cop i volta a Argelers amb el poc que hauríem pogut transportar al damunt. I el problema és que ara som molta colla, uns 7 milions i mig, dos milions dels quals com a mínim segurament passaríem la frontera a tota velocitat. És per tot això que voldria demanar-li que, si pogués ser, i a diferència del que va passar el 1939, aquesta vegada la seva vila estigués convenientment preparada per a rebre una allau de refugiats d’aquestes característiques. És a dir, res de camp de concentració a la platja, ni tampoc tanques de filferros amb punxes ni militars vigilant-les, sinó alguna cosa més adient i moderna. Ja sé que em dirà que ara mateix els refugiats sirians han de dormir al ras en improvisats campaments esperant que els deixin arribar a Alemanya, i no li ho discutiré, però, sabent-ho, estic convençut que en cas de necessitat la seva comunitat i el seu país sabrien acollir-nos en molt millors condicions que als refugiats sirians d’avui o als catalans republicans de 1939. 

Rebi la meva salutació més cordial”.

Àngel  de Vega