Platja
del nord d'Argelers, el lloc on s'ubicà el camp
|
Tenint
en compte els precedents històrics (1936-1939), podria ser que en
comptes d’anar cap a Ítaca, en un sentit figurat, ens haguéssim
de presentar de cop i volta a Argelers amb el poc que hauríem pogut
transportar al damunt
Excel•lentíssim
senyor, com vostè ja deu saber, demà, dia 9 de novembre, el
Parlament de Catalunya iniciarà un procés, amb una declaració
institucional, que podria dur-nos cap a Ítaca, metafòricament
parlant, és clar. Ara bé, tenint en compte els precedents històrics
(1936-1939), podria ser que en comptes d’anar cap a Ítaca, en un
sentit figurat, ens haguéssim de presentar de cop i volta a Argelers
amb el poc que hauríem pogut transportar al damunt. I el problema és
que ara som molta colla, uns 7 milions i mig, dos milions dels quals
com a mínim segurament passaríem la frontera a tota velocitat. És
per tot això que voldria demanar-li que, si pogués ser, i a
diferència del que va passar el 1939, aquesta vegada la seva vila
estigués convenientment preparada per a rebre una allau de refugiats
d’aquestes característiques. És a dir, res de camp de
concentració a la platja, ni tampoc tanques de filferros amb punxes
ni militars vigilant-les, sinó alguna cosa més adient i moderna. Ja
sé que em dirà que ara mateix els refugiats sirians han de dormir
al ras en improvisats campaments esperant que els deixin arribar a
Alemanya, i no li ho discutiré, però, sabent-ho, estic convençut
que en cas de necessitat la seva comunitat i el seu país sabrien
acollir-nos en molt millors condicions que als refugiats sirians
d’avui o als catalans republicans de 1939.
Rebi la meva salutació
més cordial”.
Àngel de
Vega
Hola, m'interessaria parlar amb tu. Com ho puc fer?
ResponEliminaEns pots escriure a: nordestllibertari@gmail.com
Elimina