 |
| Pere el Gran al coll de Panissars. Obra de Mariano Barbasán, 1889. |
El dia de Sant Miquel de 1285 el rei d’Aragó i el comte d’Empúries
van liquidar l’exèrcit francès del rei Felip l’Atrevit en croada papal al coll de
Panissars.
Per Sant Miquel de 2015 el TSJC imputa el president Mas i
les conseleres Ortega i Rigau per la querella de la consulta popular del 9-N.
El tribunal els cita a declarar els 13 i 15 d'octubre.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/09/2015
Panissars/el Portús/la
Jonquera (Alt Empordà).-
El dia de Sant Miquel de 1285 el rei d’Aragó i el
comte d’Empúries van liquidar l’exèrcit francès del rei Felip l’Atrevit, que
havia mort hores abans de febres, en croada papal de Martí IV al coll de
Panissars, al Portús (la Jonquera, Alt Empordà). “Fort ha poch en la terra de
Catalunya aquell qui l'ha donada a altre, e menys aquell qui la ha presa” va
escriure Bernat Desclot en la seva crònica sobre aquella invasió de les tropes
del rei de França i el papa catòlic en croada. El derrotat per Sant Miquel de
1285 exèrcit croat de Felip III de França, dit l’Ardit, era fonamentalment
compost per tropes del Regne de França, el Regne de Mallorca i la República de
Gènova, mentre Pere el Gran únicament comptava amb les tropes catalanes, valencianes
i del comte d’Empúries, sense poder comptar amb la noblesa del Regne d'Aragó
que va abstenir-se de participar en la lluita contra la croada del papa Martí IV. A partir d’aquell any molts nens i nenes del
comtat d’Empúries, que havia quedat destruït a causa de la croada del papa Martí
IV, com a celebració de la victòria de Panissars es van dir Miquel i Miquela, i
fins avui.
El dia de Sant Miquel de 2015 la Generalitat de Catalunya
imputada
Segons l’Agència Catalana de Notícies el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputats el president
de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern autonòmic català
Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pel procés
participatiu del 9-N. En una providència, el tribunal cita a declarar en primer
lloc Ortega i Rigau pel dia 13 d'octubre, i al president de la Generalitat el
dia 15. El tribunal també ha citat diversos testimonis. La imputació de Mas,
Ortega i Rigau arriba dos dies després de la celebració de les eleccions al
Parlament de Catalunya del diumenge 27 de setembre, on pràcticament va
desaparèixer l’abstenció, ja que va votar el 77,5 %, del cens, quan tot està
embolicat i l’Estat espanyol per mitjà de partits unionistes aconsegueix crear
una situació pròpia d’estratègia de la tensió. Entre Junts pel Sí i la CUP van
sumar el 47,8 % dels vots, mentre que Catalunya Sí que es Pot, que els
analistes no consideren una força unionista, va aconseguir el 8,9 % dels vots.
La citació com a imputats arriba després que a mitjans de
setembre les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanessin que les declaracions
dels testimonis demanats per la fiscalia es fessin després de la declaració com
a imputats dels seus clients, i que aquestes es fessin, en tot cas, després de
les eleccions del 27-S per no entorpir el procés electoral. La decisió del TSJC
pot ser recorreguda.
D'aquesta manera, Rigau declararà el 13 d'octubre a les 10
del matí, Ortega ho farà a partir de les 4 de la tarda, i Mas ho farà dos dies
després, el 15, a les 10 del matí. Per al 19 d'octubre es deixa la declaració
com a testimoni de l'exdirectora d'un institut de L'Hospitalet que es va negar
a cedir el local per a les votacions del 9-N, que havia de declarar al juliol i
es va posposar per al 21 de setembre, en plena campanya electoral. Aquell dia
també declararan com a testimonis quatre persones més: l'administrador de
l'empresa audiovisual Focus, per la instal·lació del Centre de Premsa
Internacional; la directora de l'empresa pública de la Generalitat CIRE, per l'elaboració
i distribució de butlletes, sobres i urnes; un assessor d'opinió pública del
Departament de Governació, per l'administració i manteniment de la web
www.participa2014.cat; i el responsable tècnic informàtic que
"materialment assumís la coordinació o direcció dels serveis prestats pel
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
Dels dos testimonis demanats pels franquistes de Manos
Limpias, acusació popular, el TSJC trasllada la petició a la fiscalia i les
defenses perquè opinin si són pertinents. Es tracta del secretari general de
Governació de la Generalitat, Francesc Esteve, i de la subdirectora general de
Gestió Econòmica, Contractació i Patrimoni, Montserrat Aparicio. També
trasllada a les parts la petició del col·lectiu franquista perquè la Guàrdia
Civil registri diverses dependències del Govern de la Generalitat per tal de
decomissar documentació sobre el procés participatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada