 |
| Durant la valoració electoral de Ciutadans el 27-S els vestits, les camises amb colzeres, els polos i les americanes fines amb texans i mocassins de l''upper Diagonal' barceloní es mesclen amb samarretes |
L’àrea metropolitana de Barcelona augmenta els seus
registres de participació provocant una obstrucció sobiranista.
Quan dissertem sobre aritmètica hauríem de començar a
facilitar algunes dades que esvaeixin incerteses.
DIRECTA 29/09/2015
Arpad Pou
Una anàlisi política després d'uns resultats que objectiven
una realitat sempre és una simplicitat que hauria de deixar poc marge a
l'error. Però, els dies posteriors a unes eleccions, l'examen que es compon és
tan divers com les opinions; i sembla una paradoxa que quan dissertem sobre
aritmètica, és a dir, fets concrets i irrefutables, no hauríem de llançar més
vacil·lacions, sinó tot el contrari, hauríem de començar a facilitar algunes
dades que esvaeixin incerteses.
Molt s’ha parlat de quines han estat les claus del 27-S
durant el 28-S. S'ha analitzat de dreta a esquerra i de dalt a baix les
plebiscitàries catalanes amb el paper protagonista que exercirà la CUP a partir
d'ara, els vots que llancen dubtes per a uns i raons implacables per a altres,
els escons que donen la victòria independentista, o la pujada fulgurant d'uns
Ciutadans que són els hereus moderns –això també es discuteix– de la vella
política de dretes.
Però més enllà del que es plantejarà a l'hemicicle català
abans de les generals de desembre, que jugarà un paper fonamental en les
immediates posicions polítiques o famosos fulls de ruta, el nombre, com el
cotó, no enganya. I és imprescindible analitzar dues qüestions que sobresurten
en els resultats finals.
En primer lloc, un dels fenòmens que rubriquen l'anàlisi
postelectoral ha estat la participació, si es té en compte la història
participativa d'anteriors sufragis catalans. Advocar per una participació
massiva és per a qualsevol polític una obligació democràtica impossible de
menysprear, encara que en aquest cas hagi perjudicat clarament
l'independentisme.
La primera clau per a comprendre uns resultats que no han
satisfet rotundament a la coalició d'Artur Mas passa per aquest 77,46% de vots.
En capítols anteriors els índexs de participació en uns comicis catalans eren
menors, només superades per les generals, cosa que demostrava que una part
important de la societat catalana no li ha interessat massa pronunciar-se
políticament en temes autonòmics.
No obstant això, davant tal gesta d'inusual propaganda
electoral vinguda de tots els indrets del planeta, aquestes eleccions han
derivat en alguna cosa més, tant més que s'han convertit en una mena de
generals en tota regla. Amb l'aparició dels fronts polítics de l'Estat espanyol
i europeus com Nicolas Sarkozy en l'acte final de campanya del PP, i la
presència no menys secundària d'altres actors en aquesta tragicomèdia que ha
muntat l'Estat espanyol, l’enorme desplegament de dispositius han aflorat a una
majoria d'electors que, en altres condicions, es recloïen a casa seva per
donar-li en aquestes autonòmiques transcendentals el suport unànime a uns
Ciutadans que han aconseguit molts més escons del que presagiaven els sondejos.
En aquest sentit, el famós “extraradi” de què tant es va
sentir a parlar en campanya, s'ha convertit irònicament en la clau electoral de
l'independentisme. L'Hospitalet, Cornellà, El Prat, Santa Coloma de Gramenet i
Badalona (Baix Llobregat i Barcelonès), ciutats de l'àrea metropolitana que
concentren gairebé la meitat de catalanes i que tradicionalment s'han abstingut
a les autonòmiques, aquesta vegada han sortit en massa com si fossin uns
comicis generals i han sumat inequívocament per a Ciutadans. De fet, respecte a
les eleccions de 2012, el Baix Llobregat ha incrementat un 8,9% de votants i el
Barcelonès ha pujat un 6,8%.
Per tant, l'esperança d'un independentisme arrasador en
vots, com va ser la consulta simbòlica del 9-N o les eleccions de 2012 –quan la
suma de CiU, ERC i la CUP va obtenir un 47% dels vots– no s'ha pogut reeditar a
causa de la participació d'un electorat de naturalesa unionista, molt
remarcable a Catalunya, que no deixa dubte que hi ha un independentisme latent,
però també un antiseparatisme convençut.
La fortalesa del poder popular
Un altre dels factors que els resultats no amaguen, és el
perquè de l'ascens de la CUP-CC. D'una banda, la participació també ha estat un
fonament en l'auge de la candidatura anticapitalista, ja que per fi una força
política contra l'establishment, que ressalta la construcció d'un nou model a
partir del poder popular, i que va tenir la seva esplendor durant el 15M, ha
sabut unir, sobretot, a organitzacions juvenils que encara no havien tingut el
seu propi mirall a les institucions.
La CUP-CC han pogut esgarrapar vots de Junts pel Sí i de
Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP). En base el primer és innegable que una bona
part dels independentistes no han volgut mostrar suport al rupturisme
oligàrquic i sobtat de CDC, tal com li va passar a Artur Mas a les eleccions
passades quan ERC es va emportar els vots i els diputats que l’expresident
donava per fet. I en referència a CSQP queda clar que la seva indefinició en
aquest 27-S entre el pla d'urgència social i un referèndum pactat no és ni de
bon tros, avui dia, una aliança que sigui possible a Catalunya.
Aquests dos aspectes de la matemàtica electoral produeixen
un gust agredolç per a les persones partidàries del procés de ruptura amb el
regne d'Espanya. Si bé és cert que la CUP-CC han assumit el control d'un
Parlament clarament sobiranista i popular amb tan sols deu diputades, que es
transformen, en realitat, per l'excepcionalitat política, en un significat
numèric major que camina cap a un procés constituent, però no per a una DUI
immediata –haurien necessitat superar el 50% de vots–, l'aparició sobtada de
Ciutadans, que poden tornar a ser claus al desembre, afebleix el consens amb
els reductes independentistes de CSQP, que ha perdut escons amb la irrupció de
Podem, en el mateix instant que s'obre un panorama polític que mai s’ha viscut
a la història de l'Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada