Espanya ha protagonitzat una de les vergonyes més
infames de la història contemporània, en diuen Transició
[21/11/2014] ALBERT SOLER
Com explica Javier Marías a ‘Así empieza lo malo’, no
és només que en arribar la democràcia els franquistes no fossin jutjats -cosa
que considera comprensible fins a cert punt-, és que van mantenir els càrrecs i
alguns encara passen per opositors al règim i perseguits per ell. I per més que
alguns diguin, no sense raó, que a la guerra civil es van cometre excessos en
totes dues bandes, els guanyadors en van continuar cometent 30 anys més, que
aviat és dit. "Se decidió antes de tiempo que toda culpa había pasado,
como si hubiera transcurrido un siglo en vez de cuatro o cinco años", es
diu al llibre.
Els dictadors i els que viuen de les dictadures
-sovint pitjors- es curen en salut i excepte en casos que són extirpats del poder
per la força (Romania, Itàlia, Cuba...) ho deixen tot lligat i ben lligat per
no haver de trepitjar un tribunal. Quan l'època autoritària comença a fer
aigües promulguen una llei que amb l'excusa d'evitar enfrontaments obliga a
passar pàgina -que fàcil és passar-la des de la victòria-i oblidar el passat
per terrible que sigui. Els pobles valents no tenen en compte lleis tan
indignes, ja que la memòria d'un sol dels derrotats val més que tota la
legislació dels vencedors. Els pobles covards abaixen el cap i accepten,
continuen sota el jou del dictador, viu o mort.
L'ordre de captura internacional d'un jutge argentí
contra Martín Villa i altres jerarques del franquisme no acabarà en res, però
serveix per passar-nos per la cara que els espanyols han sigut sempre covards i
d'hipòcrites. Com els catalans, per descomptat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada